Comença el Brexit: 10 interrogants que roseguen Europa

La durada de les negociacions, el futur de la lliure circulació de persones, la força del populisme, el futur d'Escòcia, la situació a Irlanda del Nord i la salut del projecte europeu, entre les grans incògnites

Theresa May signant la invocació de l'article 50 | Europa Press

29 de març de 2017, 00:01

Actualitzat: 14:38h

Un Brexit dur i molts interrogants. El govern britànic de Theresa May invoca aquest dimecres l'article 50 del Tractat de Lisboa que regula el procés de sortida de la Unió Europea d'un dels estats membres. És un fet que no s'ha produït mai i està generant inquietuds dins i fora del Regne Unit. Comença ara una negociació que serà llarga i plena de moments tensos. L'ambaixador britànic ja és a Brussel·les per lliurar el document per iniciar el procés després que ahir la primera ministra signés el document.

És molt aviat per saber quines seran les conseqüències del Brexit en l'economia britànica. Alguns dels efectes de la sortida del Regne Unit del mercat únic es coneixeran a llarg termini. Però hi ha molts interrogants oberts que trobaran la seva resposta relativament aviat.

Els 10 interrogants
1. Quant duraran les negociacions? A partir d'aquest dimecres comencen a córrer els dos anys que fixa el Tractat de Lisboa per culminar les negociacions entre Londres i Brussel·les. Però molts a les dues bandes negociadores creuen que el temps s'escolarà sense que s'hagin tancat les negociacions. De fet, el tractat obre una porta a una possible prolongació de les converses. Però per això cal un acord unànime dels 27 estats membres. Hi haurà dues negociacions alhora. D'una banda, l'acord de sortida. De l'altra, caldrà negociar sobre la relació futura entre el Regne Unit i la UE. La Unió és el principal soci comercial dels britànics, seguida pels Estats Units i la Xina, en tercer lloc. Si les converses anessin bé, el Regne Unit sortiria de la UE la primavera del 2019. 2. Què passarà amb els europeus al Regne Unit i els britànics a la UE? Hi ha més de tres milions de ciutadans de països de la UE que resideixen al Regne Unit, i entorn d'un milió de britànics que viuen a la resta del continent. Com afectarà el Brexit a les seves vides és un dels grans interrogants que s'haurà d'aclarir. Els drets que poden mantenir estarà en el moll de l'os de les negociacions que ara s'obriran. May ja ha advertit que vol reciprocitat en aquest tema. 3. La lliure circulació de persones, la gran derrotada? Des de les institucions comunitàries, el sector més crític amb Londres assenyala la gran contradicció de la posició de Londres, que de les quatre llibertats que ha representat el projecte comunitari, la lliure circulació de productes, capitals, serveis i persones, aquesta darrera pot ser la gran derrotada. És l'entrada lliure de persones la que ha estat utilitzada per l'UKIP i els sectors més reaccionaris pro-Brexit, amb l'amenaça de possibles allaus migratoris, el que ha estat decisiu per a la victòria de l'antieuropeisme. 4. Escòcia tornarà (a Europa)? Brexit i Escòcia són dos fronts oberts que es donen la mà. L'aposta britànica per desvincular-se del projecte europeu ha provocat la reacció immediata del sobiranisme escocès. Aquest dimarts, el Parlament d'Edimburg ha donat els poders que Nicola Sturgeon demanava per iniciar converses amb Londres per assolir un segon referèndum. Theresa May ja ha dit que ni parlar-ne. Però la ruptura del pont amb Europa crea inquietud en una Escòcia que necessita l'ajuda dels fons europeus. En aquest context complex, May haurà de gestionar a la vegada dos escaquers simultanis. 5. Què passarà a Irlanda del Nord? És un dels fronts que ara podrien obrir-se. Amb el Brexit, la frontera entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda (membre de la UE) serà més gruixuda. Existeix un gran temor a Belfast i a Dublín que la sortida de la UE incrementi les tensions transfrontereres. Per acabar-ho d'adobar, la inestabilitat política ha tornat a l'Ulster, que acaba de celebrar unes eleccions anticipades en què el DUP unionista ha tornat a guanyar, però el Sinn Féin el segueix a curta distància (un escó). Hi ha un bloqueig polític. L'amenaça d'una pèrdua de l'autonomia política en un context en què Irlanda del Nord ja no formi part de la UE és un malson entre la comunitat irlandesa. 6. Hi haurà més Brexits? És el gran temor a Brussel·les. Donald Trump ho va anunciar fa uns mesos, assegurant que el Regne Unit no serà el darrer de marxar de la UE. La divisió en el si de la UE és una evidència. Entre el nucli dur dels països fundadors (França, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Luxemburg i Itàlia) i alguns dels estats de l'est, aplegats en l'anomenat grup de Visegrad (Polònia, Hongria Txèquia i Eslovàquia), aposten per una Unió amb menys sobirania compartida i amb unes institucions comunitàries mantingudes a ratlla. Les diferències sobre política migratòria són molt clares. 7. Hi haurà un conflicte institucional a la UE? Venen mesos transcendentals en què serà fonamental preservar la cohesió en l'estructura europea. El Parlament Europeu, l'única institució comunitària elegida a les urnes, ja ha fet moviments per fer prevaler una línia vermella davant les apetències britàniques. Si el govern britànic se'n va, se'n va. Com ha dit algú, Brexit és Brexit. Però no està tan clar que la línia ferma enfront l'eurofòbia britànica trobi un Consell Europeu, que aplega els líders dels estats, igual d'enèrgic. 8. Es reforçarà el populisme? La por amb què va acabar el 2016 era que l'impuls donat pel Brexit i l'elecció de Donald Trump als Estats Units nodrís encara més la força dels partits i moviments d'extrema dreta que han agafat força en diversos estats del continent. A Holanda, però, els ciutadans van frenar la dreta xenòfoba de Geert Wilders. França vota el mes vinent. A Brussel·les -i arreu- creuen els dits. Després d'Holanda, i davant l'enorme complexitat que s'entreveu en les negociacions entre Londres i Brussel·les, i encara més quan es copsa el desgavell que està duent a terme l'Administració Trump, un corrent optimista creu intuir una inflexió de l'electorat cap a posicions moderades. 9. Què farà el nucli dur de la UE? Sembla obrir-se pas en els països forts de la Unió la necessitat de reforçar el projecte comunitari, pesi a qui pesi. Jean-Claude Juncker, el president de la Comissió Europea, ha posat negre sobre blanc les diverses opcions que té obertes la UE, des de continuar igual a avançar cap a un model federalista. Entremig, Berlín i París tenen clar que cal anar endavant i fer-ho amb els que estiguin disposats a mancomunar esforços i solidaritats. Una divisió en el bloc líder d'Europa sí que seria fatal en aquests moments. 10. El Brexit és reversible? És una possibilitat que han somiat alguns al continent i uns quants menys a Gran Bretanya. Es pot revertir aquesta trencadissa? Per qui pensés en aquesta opció, el govern i el parlament de Londres ja han deixat clar que està descartat. El referèndum ja s'ha fet i la seva decisió és inapel·lable. Les regles de la democràcia britànica assenyalen el respecte a la voluntat ciutadana. Només un nou referèndum podria capgirar les coses. Però no és previsible fins que els ciutadans britànics no hagin tastat les conseqüències de la seva decisió.

Els 10 interrogants

1. Quant duraran les negociacions?
A partir d'aquest dimecres comencen a córrer els dos anys que fixa el Tractat de Lisboa per culminar les negociacions entre Londres i Brussel·les. Però molts a les dues bandes negociadores creuen que el temps s'escolarà sense que s'hagin tancat les negociacions. De fet, el tractat obre una porta a una possible prolongació de les converses. Però per això cal un acord unànime dels 27 estats membres.

Hi haurà dues negociacions alhora. D'una banda, l'acord de sortida. De l'altra, caldrà negociar sobre la relació futura entre el Regne Unit i la UE. La Unió és el principal soci comercial dels britànics, seguida pels Estats Units i la Xina, en tercer lloc. Si les converses anessin bé, el Regne Unit sortiria de la UE la primavera del 2019.

2. Què passarà amb els europeus al Regne Unit i els britànics a la UE?
Hi ha més de tres milions de ciutadans de països de la UE que resideixen al Regne Unit, i entorn d'un milió de britànics que viuen a la resta del continent. Com afectarà el Brexit a les seves vides és un dels grans interrogants que s'haurà d'aclarir. Els drets que poden mantenir estarà en el moll de l'os de les negociacions que ara s'obriran. May ja ha advertit que vol reciprocitat en aquest tema.

3. La lliure circulació de persones, la gran derrotada?
Des de les institucions comunitàries, el sector més crític amb Londres assenyala la gran contradicció de la posició de Londres, que de les quatre llibertats que ha representat el projecte comunitari, la lliure circulació de productes, capitals, serveis i persones, aquesta darrera pot ser la gran derrotada. És l'entrada lliure de persones la que ha estat utilitzada per l'UKIP i els sectors més reaccionaris pro-Brexit, amb l'amenaça de possibles allaus migratoris, el que ha estat decisiu per a la victòria de l'antieuropeisme.

4. Escòcia tornarà (a Europa)?
Brexit i Escòcia són dos fronts oberts que es donen la mà. L'aposta britànica per desvincular-se del projecte europeu ha provocat la reacció immediata del sobiranisme escocès. Aquest dimarts, el Parlament d'Edimburg ha donat els poders que Nicola Sturgeon demanava per iniciar converses amb Londres per assolir un segon referèndum. Theresa May ja ha dit que ni parlar-ne. Però la ruptura del pont amb Europa crea inquietud en una Escòcia que necessita l'ajuda dels fons europeus. En aquest context complex, May haurà de gestionar a la vegada dos escaquers simultanis.

5. Què passarà a Irlanda del Nord?
És un dels fronts que ara podrien obrir-se. Amb el Brexit, la frontera entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda (membre de la UE) serà més gruixuda. Existeix un gran temor a Belfast i a Dublín que la sortida de la UE incrementi les tensions transfrontereres. Per acabar-ho d'adobar, la inestabilitat política ha tornat a l'Ulster, que acaba de celebrar unes eleccions anticipades en què el DUP unionista ha tornat a guanyar, però el Sinn Féin el segueix a curta distància (un escó). Hi ha un bloqueig polític. L'amenaça d'una pèrdua de l'autonomia política en un context en què Irlanda del Nord ja no formi part de la UE és un malson entre la comunitat irlandesa.

6. Hi haurà més Brexits?
És el gran temor a Brussel·les. Donald Trump ho va anunciar fa uns mesos, assegurant que el Regne Unit no serà el darrer de marxar de la UE. La divisió en el si de la UE és una evidència. Entre el nucli dur dels països fundadors (França, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Luxemburg i Itàlia) i alguns dels estats de l'est, aplegats en l'anomenat grup de Visegrad (Polònia, Hongria Txèquia i Eslovàquia), aposten per una Unió amb menys sobirania compartida i amb unes institucions comunitàries mantingudes a ratlla. Les diferències sobre política migratòria són molt clares.

7. Hi haurà un conflicte institucional a la UE?
Venen mesos transcendentals en què serà fonamental preservar la cohesió en l'estructura europea. El Parlament Europeu, l'única institució comunitària elegida a les urnes, ja ha fet moviments per fer prevaler una línia vermella davant les apetències britàniques. Si el govern britànic se'n va, se'n va. Com ha dit algú, Brexit és Brexit. Però no està tan clar que la línia ferma enfront l'eurofòbia britànica trobi un Consell Europeu, que aplega els líders dels estats, igual d'enèrgic.

8. Es reforçarà el populisme?
La por amb què va acabar el 2016 era que l'impuls donat pel Brexit i l'elecció de Donald Trump als Estats Units nodrís encara més la força dels partits i moviments d'extrema dreta que han agafat força en diversos estats del continent. A Holanda, però, els ciutadans van frenar la dreta xenòfoba de Geert Wilders. França vota el mes vinent. A Brussel·les -i arreu- creuen els dits.

Després d'Holanda, i davant l'enorme complexitat que s'entreveu en les negociacions entre Londres i Brussel·les, i encara més quan es copsa el desgavell que està duent a terme l'Administració Trump, un corrent optimista creu intuir una inflexió de l'electorat cap a posicions moderades.

9. Què farà el nucli dur de la UE?
Sembla obrir-se pas en els països forts de la Unió la necessitat de reforçar el projecte comunitari, pesi a qui pesi. Jean-Claude Juncker, el president de la Comissió Europea, ha posat negre sobre blanc les diverses opcions que té obertes la UE, des de continuar igual a avançar cap a un model federalista. Entremig, Berlín i París tenen clar que cal anar endavant i fer-ho amb els que estiguin disposats a mancomunar esforços i solidaritats. Una divisió en el bloc líder d'Europa sí que seria fatal en aquests moments.

10. El Brexit és reversible?
És una possibilitat que han somiat alguns al continent i uns quants menys a Gran Bretanya. Es pot revertir aquesta trencadissa? Per qui pensés en aquesta opció, el govern i el parlament de Londres ja han deixat clar que està descartat. El referèndum ja s'ha fet i la seva decisió és inapel·lable. Les regles de la democràcia britànica assenyalen el respecte a la voluntat ciutadana. Només un nou referèndum podria capgirar les coses. Però no és previsible fins que els ciutadans britànics no hagin tastat les conseqüències de la seva decisió.