Watergate és la paraula més repetida avui a Washington. La comparació entre la crisi actual i la que va desfermar el Watergate és inevitable, tot i que pugui ser forçada. La destitució del director de l'FBI, James Comeey ha fet recordar l'anomenada "massacre de dissabte nit", aquell 20 d'octubre de 1973 en què un president, Richard Nixon, republicà com Donald Trump, acusat d'obstrucció a la justícia en un cas d'espionatge contra el Partit Demòcrata, va destituir el fiscal general (ministre de Justícia), Elliot Richardson, i el fiscal especial Archibald Cox.

Tots dos havien anat massa lluny en les seves investigacions. I de fet, la seva sortida d'escena no canviaria la sort de Nixon, abocat a la dimissió l'agost següent. Ha passat el mateix amb James Comey, amb un FBI que està investigant les suposades connexions entre Moscou i la campanya de Trump? El líder dels demòcrates al Senat, Charles Schumer, s'ho ha preguntat en veu alta.  

Mitch McConnell, líder dels senadors republicans, ja ha sortit per oposar-se a la petició d'una investigació especial. Tant el Senat com la Cambra de Representants estan investigant la suposada connexió russa, però dins dels seus comitès d'intel·ligència. McConnell ha fet costat a la destitució de Comey. Però no totes les veus són coincidents en el Partit Republicà. Richard Burr, president del comitè d'intel·ligència, s'ha mostrat molt crític amb el cessament, com també el veterà John McCain, que sol ser molt crític amb Trump.

En els propers dies, James Comey anirà al comitè d'intel·ligència del Senat, convocat per Burr i per Mark Warner, el senador que fa de portaveu dels demòcrates en el comitè. La compareixença pot ser un espectacle polític i mediàtic perquè Comey ja parlarà com un simple ciutadà. La seva destitució ha estat la primera d'un responsable de l'agència mentre s'estan duent a terme investigacions que podrien afectar el propi president dels Estats Units, que està tenint un inici de mandat encara més accidentat del que es preveia.  

L'excusa

Les motivacions oficials de la Casa Blanca per destituir James Comey han estat els seus errors en la investigació sobre els correus privats de Hillary Clinton. A finals d'octubre de l'any passat, en el tram final de la campanya electoral, Comey va decidir reobrir la investigació perquè s'havien trobat nous mails, en aquest cas enviats per Huma Abedin, col·laboradora de Clinton, al seu marit, Anthony Weiner. Dies després, va treure rellevància al fet, però el mal ja estava fet. Hillary està convençuda que aquest fet va ser determinant en la seva derrota.

Davant del comitè d'intel·ligència del Senat, Comey va insistir la setmana passada en l'existència de centenars i milers de correus que justificaven la seva decisió de continuar investigant. Però ahir mateix, l'FBI va admetre que el seu director s'havia equivocat i que en realitat Abedin havia enviat molt pocs mails. Aquest nyap va ser aprofitat immediatament per la Casa Blanca per cessar Comey. Paradoxalment, el director de l'FBI ha estat cessat per Trump per haver reobert sense motiu la investigació contra Hillary Clinton...  

El sotsdirector de l'agència, mal vist pels republicans

Andrew McCabe, el número dos de l'FBI, n'ha assumit la direcció mentre es designa el nou responsable. S'espera que en pocs dies, Trump anunciarà el nom del seu candidat, que haurà de superar una audiència al Senat i ser ratificat. McCabe és vist amb moltes reticències pels republicans, que l'acusen d'haver estat parcial davant les investigacions sobre els mails de Clinton. La dona del sotsdirector de l'FBI, Jill McCabe, va ser candidata demòcrata, sense èxit, al Senat de Virgínia, el que també s'ha llançat contra el dirigent de l'agència.  

Semblances i diferències amb el Watergate

Hi ha algunes diferències evidents entre la situació política als Estats Units dels anys 1973 i 1974, i l'actual. Richard Nixon havia estat elegit i reelegit amb una àmplia majoria, però tenia en contra tot el Washingon polític i mediàtic. L'establishment era més progressista que el del 2017, no existien els mitjans conservadors que tanta influència han tingut a l'hora de crear un potent sector d'opinió. I, sobretot, a diferència d'aleshores, els republicans tenen el control de les dues cambres del Congrés.