Donald Trump, cent dies de soledat

L'era Donald Trump compleix cent dies aquest dissabte. El 20 de gener, els Estats Units deien adéu a la presidència de Barack Obama i encetaven una nova etapa política, que aleshores apareixia plena d'incerteses. Hi havies motius per projectar interrogants. La realitat ha superat totes les previsions i l'Administració Trump s'ha convertit en una màquina de generar conflictes dins i fora dels Estats Units.

En una entrevista a Reuters amb motiu dels primers cent dies, Donald Trump ha reconegut que "pensava que ser president dels Estats Units era més fàcil". Tractant-se d'un personatge d'una vanitat destacable, l'afirmació diu moltes coses. En aquest temps, la Casa Blanca no ha pogut impedir la imatge d'un president erràtic intentant dirigir una administració col·lapsada per les trifulgues internes i les contradiccions en totes les àrees.

Les tensions entre la Casa Blanca i el Congrés són tan habituals com les proves de força entre el Pentàgon i la secretaria d'Estat, i les gelosies entre les diverses agències oficials. Però ja no ho és tant l'autèntica batalla campal que es viu aquests mesos a Washington, on sembla que cada crisi que explota vol ser contrarestada per una altra.
 
Dificultats amb el Congrés

Trump ha topat amb el Congrés des del primer dia. La incapacitat per arribar a un acord amb una majoria de la Cambra de Representants per aprovar una nova reforma sanitària ha deixat el president en evidència i ha suposat una humiliació. Trump va veure com el seu pla contra l'Obamacare va haver de ser retirat per evitar la derrota. Les investigacions obertes a la Cambra i al Senat sobre els lligams del seu equip i el Kremlin són una altra ferida que no es tanca. Com a rerefons del xoc Casa Blanca-Capitoli apareix la possibilitat versemblant  (o amenaça des d'alguns sectors) d'un impeachment, un processament del president.

Sense un partit propi

Donald Trump és un president republicà, però no està gens clar que sigui un president del Partit Republicà. L'esmentat xoc per la llei sanitària n'ha estat també un exemple. Un sector ultra enemic de tota intervenció governamental considera Trump massa tou. El bloc central conservador del partit, amb Paul Ryan al davant des de la presidència de la Cambra, detesta el president. Ryan té les seves pròpies ambicions presidencials, com les tenen els senadors Marco Rubio i Ted Cruz, i Trump és, per a ells, un factor inesperat... i indesitjat. I els veterans John McCain i Lindsay Graham, republicans moderats, el vigilen de prop per la connexió russa.
 
Una de les primeres coses que va fer Trump després de prendre possessió va ser visitar la seu de la CIA, on va fer grans elogis de l'agència. Però hi ha una tensió latent entre la Casa Blanca i la comunitat d'intel·ligència, a la qual va ridiculitzar de manera repetida durant la campanya. Les filtracions sobre converses entre persones de l'entorn presidencial i oficials del Kremlin s'han d'inscriure també en aquest escenari d'enfrontament.

"Aïllament" internacional

Per primer cop des de la Segona Guerra Mundial, un president arriba a la Casa Blanca enfrontat obertament amb la Unió Europea. La gran aliança transatlàntica trontolla, malgrat les entrevistes amb Theresa May i Angela Merkel, que van transmetre fredor en el tracte personal entre mandataris. La competència amb la Xina ha evolucionat cap a una major tensió, que el conflicte amb Corea del Nord encara pot agreujar. Amb la intervenció militar a Síria, han entrat en crisi les relacions amb Moscou, paradoxalment on semblava que hi havia l'únic règim que veia amb bons ulla la victòria del multimilionari.

Un president impopular

Els índexs d'acceptació de Trump, amb una mitjana del 42% -i per sota sempre del 50%- són molt baixos. Ho són especialment quan es tracta d'un inici de mandat, quan els presidents solen gaudir d'un temps d'acollida des dels mitjans de comunicació i de l'establishment, mentre es van prenent les mides al nou inquilí del poder executiu. Però Trump ha arribat després d'una campanya agitada i en una societat molt dividida. El president ha volgut assentar el seu poder sobre l'atac a la premsa, sobretot la més liberal, creient que això solidifica els seus suports a l'Amèrica profunda.

Sense controlar el seu partit, amb un Congrés reticent, amb els grans grups periodístics en actitud hostil, i amb seriosos conflictes al cor de l'Administració, en un context en què cada dia sembla que s'estigui al caire d'una greu crisi internacional, Donald Trump avança cap a un terreny fangós de difícil sortida.          
 

Cronologia: moments estelars

-20 de gener de 2017: Donald Trump pren possessió Li pren jurament com a 45 president dels Estats Units el president del Tribunal Suprem, John Roberts. El magnat jura protegir la Constitució nord-americana. -25 de gener: signa una ordre executiva per fer efectiva la construcció del mur El president mexicà Peña Nieto cancel·la la visita prevista a Washington pel 31 de gener. La decisiócomplica encara més les relacions amb el veí del sud. -27 de gener: decret contra els immigrants L'ordre presidencial que prohibeix l'entrada al país d'immigrants de set països de religió musulmana provoca una onada de protestes. Uns dies després, un jutge anul·la l'ordre i envia un senyal seriós a la Casa Blanca. -29 de gener: Steve Bannon al Consell de Seguretat Nacional Trump situa el seu assessor estratègic i líder del sector més ultra del seu equip en l'organisme més sensible de la política de seguretat.   -13 de febrer: el conseller nacional de Seguretat forçat a dimitir El general Michael Flynn renuncia després de saber-se que mantenia contactes secrets amb el Kremlin. Cau la peça més gran de l'ala ultra de l'Administració. El lligam amb Rússia esdevé el principal problema del govern. El substituirà uns dies més tard H.R. McMaster, considerat un general pragmàtic. -17 de febrer: primera conferència de premsa en solitari Un president assetjat carrega contra els periodistes i els acusa de mentir. Trump es defensa com gat panxa enlaire de les sospites de complicitat amb Putin. S'estenen a prop de 30 ciutats nord-americanes les protestes contra ell sota el lema "Trump no és el meu president". -27 de febrer: Anunci d'un increment del pressupost de Defensa Trump vol augmentar en 54.000 milions de dòlars el capítol del Pentàgon, fet que suposa un increment del 10%. -16 de març: més fracassos judicials en immigració Tot i que Trump modifica l'ordre de prohibició d'entrada d'immigrants (aixeca la prohibició que afectava l'Iraq), dos jutges federals l'anul·len. -24 de març: Trump ha de retirar el seu projecte de reforma sanitària És el fracàs més gran de Trump en aquests cent dies. La seva obsessió contra l'Obamacare li causa una greu derrota. -5 d'abril: Steve Bannon és apartat del Consell Nacional de Seguretat Els "moderats" de l'administració obtenen un triomf. El general McMaster obté de Trump foragitar l'ultra Bannon. -7 d'abril: atac aeri contra Síria Després d'un suposat atac químic de les forces d'Al-Assad contra població civil, Trump ordena un bombardeig contra l'exèrcit sirià. -7 d'abril: El Senat confirma Neil Gorsuch com a jutge del Suprem És el principal èxit de Trump fins ara. Gorsuch és un magistrat conservador i la seva elecció ha satisfet les bases republicanes. No és, però, una "criatura trumpiana". -10 abril: s'agreuja la crisi amb Corea del Nord Trump anuncia que el portaavions Carl Vinson es desplaçarà al mar de Corea després que Pjongjang anunciï que està assajant un míssil que pot arribar als Estats Units. Pocs dies després es va saber que el portaavions es va dirigir, en realitat, a Austràlia. -27 d'abril: Trump comença a donar un gir sobre el NAFTA Després de passar tota la campanya atacant sense embuts tots els tractats comercials, Trump gira cua i ja parla de renegociar el tractat amb el Canadà i Mèxic. -28 d'abril: "Un conflicte molt, molt greu amb Corea" En l'esmentada entrevista a Reuters, Trump burxa més en les tensions amb el règim de Kim Jong-un, assegurant que és molt possible que hi hagi "un conflicte molt, molt greu amb Corea".