10
de maig
de
2017, 07:06
Actualitzat:
13:00h
Donald Trump ha destituït de manera fulminant James Comey com a director de l’FBI. La decisió ha agafat per sorpresa el món polític, tot i que també era sorprenent que el discutit responsable de l’agència policial federal sobrevisqués a un clima de tensió com el que viu Washington des de la victòria del magnat de Nova York a les presidencials de novembre.
James Comey s’ha trobat en una situació compromesa des que l’octubre passat va decidir reobrir la investigació sobre els correus electrònics de Hillary Clinton. L’excandidata demòcrata atribueix a aquesta decisió la seva derrota a les urnes.
La setmana passada, en una declaració en un comitè del Senat, Comey va donar dades errònies al dir que Huma Abedin, col·laboradora de Clinton, havia reenviat milers de correus amb informació classificada al seu marit, Anthony Weiner. Això s’ha demostrat que és inexacte i que, en tot cas, es tractaria d’uns pocs correus. Aquest ha estat el context que Trump ha aprofitat per desfer-se de Comey.
1. Una carta humiliant
La carta que Trump ha enviat al destituït Comey és un oprobi. Li comunica que el cessa “de manera immediata” i que ara cal “que trobem un nou líder per a l’FBI que restauri la confiança del públic en la seva missió vital d’aplicació de la llei”.
És inhabitual en els cercles polítics de la capital federal de trobar un estil tan groller de comunicar un cessament en la cúpula d’una agència com l’FBI. La caiguda de Comey es pot traduir en una accentuació de la tensió existent entre la Casa Blanca i la comunitat d’intel·ligència.
2. L’evidència russa assetja la Casa Blanca
En la nota en què Trump li comunica la destitució, hi ha una referència clara al neguit que la investigació sobre les connexions amb Rússia generen en el cercle presidencial: “Tot i que aprecio enormement que m’informés en tres ocasions que no estic sota investigació, tot i així estic d’acord que no és capaç de liderar aquesta agència”. El cert és que l’FBI està abocat a la investigació sobre la implicació de Moscou en les eleccions dels Estats Units, un tema que genera nerviosisme a la Casa Blanca.
La destitució de Comey per Trump recorda molt el Watergate, quan el president Richard Nixon va destituir el fiscal general Elliot Richardson. L’havia nomenat, en teoría, perquè investigués el cas d’espionatge que envoltava el seu govern. Quan Richardson va començar a fer-ho, el va cessar.
3. Qui és James Comey
El fins ara director de l’FBI va ser nomenat per Barack Obama el 2013. En teoria, el seu mandat arribava fins al 2023. Amb fama de funcionari íntegre i professional, estava registrat en el cens electoral com a republicà, un aspecte que no tallava la seva carrera en una administració nord-americana de signe diferent. Comey va ser durant el segon mandat d’Obama un servidor lleial. Després, l’escàndol dels correus electrònics de Hillary Clinton li van donar un protagonisme que segurament no esperava.
4. L’ombra allargada de John Edgar Hoover
L’FBI va ser dirigit des del 1924 fins a la seva mort, el 1972, per John Edgar Hoover, que va ser un autèntic supervivent mentre s’anaven succeint presidents i administracions. Hoover, un home de conviccions conservadores, va preservar la independència de l’FBI i va ser temut pel poder polític. De la seva era ha quedat l’orgull d‘una agència que no vol ser intervinguda pel poder polític. Va morir quan faltava poc perquè l’escàndol del Watergate esclatés en tota la seva força.
5. La gola profunda, de l’FBI
Ara ja se sap qui va ser la gola profunda que va filtrar als periodistes del The Washington Post, Carl Bernstein i Bob Woodward, informacions sensibles que els durien fins a posar tot un Richard Nixon contra les cordes. Va ser Mark Felt, sotsdirector de l’FBI, un home foguejat en l’escola de Hoover.
Felt, ja desaparegut, s’ha convertit en un símbol del funcionari que no vol ser reduït a la condició de servidor obedient d’un president corrupte. Quants Felt pot resistir l’Administració Trump?
James Comey s’ha trobat en una situació compromesa des que l’octubre passat va decidir reobrir la investigació sobre els correus electrònics de Hillary Clinton. L’excandidata demòcrata atribueix a aquesta decisió la seva derrota a les urnes.
La setmana passada, en una declaració en un comitè del Senat, Comey va donar dades errònies al dir que Huma Abedin, col·laboradora de Clinton, havia reenviat milers de correus amb informació classificada al seu marit, Anthony Weiner. Això s’ha demostrat que és inexacte i que, en tot cas, es tractaria d’uns pocs correus. Aquest ha estat el context que Trump ha aprofitat per desfer-se de Comey.
1. Una carta humiliant
La carta que Trump ha enviat al destituït Comey és un oprobi. Li comunica que el cessa “de manera immediata” i que ara cal “que trobem un nou líder per a l’FBI que restauri la confiança del públic en la seva missió vital d’aplicació de la llei”.
És inhabitual en els cercles polítics de la capital federal de trobar un estil tan groller de comunicar un cessament en la cúpula d’una agència com l’FBI. La caiguda de Comey es pot traduir en una accentuació de la tensió existent entre la Casa Blanca i la comunitat d’intel·ligència.
2. L’evidència russa assetja la Casa Blanca
En la nota en què Trump li comunica la destitució, hi ha una referència clara al neguit que la investigació sobre les connexions amb Rússia generen en el cercle presidencial: “Tot i que aprecio enormement que m’informés en tres ocasions que no estic sota investigació, tot i així estic d’acord que no és capaç de liderar aquesta agència”. El cert és que l’FBI està abocat a la investigació sobre la implicació de Moscou en les eleccions dels Estats Units, un tema que genera nerviosisme a la Casa Blanca.
La destitució de Comey per Trump recorda molt el Watergate, quan el president Richard Nixon va destituir el fiscal general Elliot Richardson. L’havia nomenat, en teoría, perquè investigués el cas d’espionatge que envoltava el seu govern. Quan Richardson va començar a fer-ho, el va cessar.
3. Qui és James Comey
El fins ara director de l’FBI va ser nomenat per Barack Obama el 2013. En teoria, el seu mandat arribava fins al 2023. Amb fama de funcionari íntegre i professional, estava registrat en el cens electoral com a republicà, un aspecte que no tallava la seva carrera en una administració nord-americana de signe diferent. Comey va ser durant el segon mandat d’Obama un servidor lleial. Després, l’escàndol dels correus electrònics de Hillary Clinton li van donar un protagonisme que segurament no esperava.
4. L’ombra allargada de John Edgar Hoover
L’FBI va ser dirigit des del 1924 fins a la seva mort, el 1972, per John Edgar Hoover, que va ser un autèntic supervivent mentre s’anaven succeint presidents i administracions. Hoover, un home de conviccions conservadores, va preservar la independència de l’FBI i va ser temut pel poder polític. De la seva era ha quedat l’orgull d‘una agència que no vol ser intervinguda pel poder polític. Va morir quan faltava poc perquè l’escàndol del Watergate esclatés en tota la seva força.
5. La gola profunda, de l’FBI
Ara ja se sap qui va ser la gola profunda que va filtrar als periodistes del The Washington Post, Carl Bernstein i Bob Woodward, informacions sensibles que els durien fins a posar tot un Richard Nixon contra les cordes. Va ser Mark Felt, sotsdirector de l’FBI, un home foguejat en l’escola de Hoover.
Felt, ja desaparegut, s’ha convertit en un símbol del funcionari que no vol ser reduït a la condició de servidor obedient d’un president corrupte. Quants Felt pot resistir l’Administració Trump?