29
de novembre
de
2023, 18:00
Actualitzat:
18:01h
Comprar un llibre en català a Barcelona hauria de ser una tasca senzilla. Ho és, malgrat l'actual situació d'emergència lingüística, a la gran majoria de les més de 300 llibreries que té la capital catalana. Però hi ha punts que no són insignificant (i que són propietat de l'administració de l'Estat) en el qual trobar un llibre en llengua catalana és una missió que s'ha convertit en gairebé impossible: es tracta de l'estació de Sants. Però el mateix passa a les botigues de l'aeroport del Prat o en altres estacions de tren catalanes amb llibreries. El català és simplement una anècdota.
Tot plegat arranca per la denúncia d'un usuari a través de X (abans Twitter) en què assegurava que a l'estació de trens més important del país no es podia adquirir cap llibre en català. Nació ha pogut constatar que no és del tot cert, però ha posat en evidència la realitat: a la botiga Divers -que, entre altres productes, ven llibres i revistes- es dediquen només tres files de llibres en català, siguin de ficció o de no-ficció. És exactament el mateix pes que als llibres escrits en anglès o a la secció d'autoajuda, íntegrament en castellà. La major part del catàleg a disposició dels viatgers és de publicacions en castellà.
Aquest diari s'ha posat en contacte amb Areas, l'empresa que gestiona la botiga en qüestió gràcies a una concessió d'Adif, l'ens que gestiona les infraestructures ferroviàries. Un portaveu nega que el poc pes dels llibres en català sigui una decisió "política, ideològica o cultural". Adif, al seu torn, ha esquivat atendre les peticions d'informació d'aquest diari sobre els criteris per obviar l'assumpte -i, per tant, el plurilingüisme- al plec de condicions, i fins i tot ha evitat proporcionar el nom de l'empresa gestora de l'establiment. Des d'Areas atribueixen a la "lògica de mercat" i a un tema d'oferta i demanda el fet de la clara hegemonia del castellà. Això ho justifiquen pel fet que el perfil de consumidor que reben és de viatgers de l'alta velocitat de la resta de l'Estat i que s'han d'adaptar a les seves necessitats.
Però les dades sobre clients potencials diuen una altra cosa. Per l'estació de Sants hi passen a l'any uns 4,5 milions de passatgers de l'alta velocitat (també els que usen les línies Avant que connecten les capitals catalanes), mentre que els de Rodalies o mitjana distància en són 15 milions, i els del Metro uns 10. Per tant, la gran majoria dels ciutadans que passen per la neuràlgica estació de la capital catalana és gent que viu i treballa a Catalunya. Això és un indicador, però evidentment no pot constatar quin idioma trien normalment per llegir els clients i si són bilingües o monolingües. Sants no és, però, una excepció: qualsevol persona que vagi a l'aeroport del Prat o a altres estacions de tren es trobarà amb una situació similar. Fins i tot passa a estacions de ciutat o demarcacions amb majoria catalanoparlant.
Areas insisteix a dir que la botiga és multiconcepte i no una llibreria com a tal, i que la venda de publicacions només és un servei més que s'ofereix, però que en cap cas és l'empresa qui fa la selecció dels llibres que distribueix ni els idiomes en què estan escrits. Ho atribueixen a la distribuïdora, unes empreses que serveixen d'acord amb els desitjos del client en qualsevol de les dues llengües. Fonts de la companyia argumenten que, de fet, i al contrari del que passa amb l'oferta, la retolació de l'establiment està feta majoritàriament en català en compliment del codi de consum. S'escuden també en el fet que Areas és catalana, amb seu mundial a Catalunya i que el seu CEO global també és català. Uns fets que, pel que sembla, no comporten especial sensibilitat amb l'oferta en català.
Des del Govern, fonts de la secretaria de Política Lingüística han lamentat l'oferta "marginal" en un lloc tan significatiu. "Invisibilitzar l'àmplia oferta de llibres en català perjudica lectors, autors i empreses del país", apunten des de l'executiu, a la vegada que demanen més "respecte" per a la pluralitat del país. La gestió de les concessions no depèn de la Generalitat -a l'espera de com es resol el traspàs de Rodalies i si pot afectar la gestió de les estacions- sinó que és Adif qui fixa condicions com l'horari d'obertura o la tipologia de productes, però que no ha tingut en compte l'oferta lingüística.
Tot plegat arranca per la denúncia d'un usuari a través de X (abans Twitter) en què assegurava que a l'estació de trens més important del país no es podia adquirir cap llibre en català. Nació ha pogut constatar que no és del tot cert, però ha posat en evidència la realitat: a la botiga Divers -que, entre altres productes, ven llibres i revistes- es dediquen només tres files de llibres en català, siguin de ficció o de no-ficció. És exactament el mateix pes que als llibres escrits en anglès o a la secció d'autoajuda, íntegrament en castellà. La major part del catàleg a disposició dels viatgers és de publicacions en castellà.
Estació de Sants. Barcelona . Països Catalans . Ni 1 sol llibre en la llengua pròpia de Barcelona , ni 1 . Si això no és una colonització absoluta .... estem morts. @llenguacatpic.twitter.com/99Ib1eLCPB
— Jordi Barri Segon (@JordiBarri1) November 26, 2023
Aquest diari s'ha posat en contacte amb Areas, l'empresa que gestiona la botiga en qüestió gràcies a una concessió d'Adif, l'ens que gestiona les infraestructures ferroviàries. Un portaveu nega que el poc pes dels llibres en català sigui una decisió "política, ideològica o cultural". Adif, al seu torn, ha esquivat atendre les peticions d'informació d'aquest diari sobre els criteris per obviar l'assumpte -i, per tant, el plurilingüisme- al plec de condicions, i fins i tot ha evitat proporcionar el nom de l'empresa gestora de l'establiment. Des d'Areas atribueixen a la "lògica de mercat" i a un tema d'oferta i demanda el fet de la clara hegemonia del castellà. Això ho justifiquen pel fet que el perfil de consumidor que reben és de viatgers de l'alta velocitat de la resta de l'Estat i que s'han d'adaptar a les seves necessitats.
Però les dades sobre clients potencials diuen una altra cosa. Per l'estació de Sants hi passen a l'any uns 4,5 milions de passatgers de l'alta velocitat (també els que usen les línies Avant que connecten les capitals catalanes), mentre que els de Rodalies o mitjana distància en són 15 milions, i els del Metro uns 10. Per tant, la gran majoria dels ciutadans que passen per la neuràlgica estació de la capital catalana és gent que viu i treballa a Catalunya. Això és un indicador, però evidentment no pot constatar quin idioma trien normalment per llegir els clients i si són bilingües o monolingües. Sants no és, però, una excepció: qualsevol persona que vagi a l'aeroport del Prat o a altres estacions de tren es trobarà amb una situació similar. Fins i tot passa a estacions de ciutat o demarcacions amb majoria catalanoparlant.
Areas insisteix a dir que la botiga és multiconcepte i no una llibreria com a tal, i que la venda de publicacions només és un servei més que s'ofereix, però que en cap cas és l'empresa qui fa la selecció dels llibres que distribueix ni els idiomes en què estan escrits. Ho atribueixen a la distribuïdora, unes empreses que serveixen d'acord amb els desitjos del client en qualsevol de les dues llengües. Fonts de la companyia argumenten que, de fet, i al contrari del que passa amb l'oferta, la retolació de l'establiment està feta majoritàriament en català en compliment del codi de consum. S'escuden també en el fet que Areas és catalana, amb seu mundial a Catalunya i que el seu CEO global també és català. Uns fets que, pel que sembla, no comporten especial sensibilitat amb l'oferta en català.
Des del Govern, fonts de la secretaria de Política Lingüística han lamentat l'oferta "marginal" en un lloc tan significatiu. "Invisibilitzar l'àmplia oferta de llibres en català perjudica lectors, autors i empreses del país", apunten des de l'executiu, a la vegada que demanen més "respecte" per a la pluralitat del país. La gestió de les concessions no depèn de la Generalitat -a l'espera de com es resol el traspàs de Rodalies i si pot afectar la gestió de les estacions- sinó que és Adif qui fixa condicions com l'horari d'obertura o la tipologia de productes, però que no ha tingut en compte l'oferta lingüística.