"Abans, el dia 7 de gener la gent tenia una pujada d’adrenalina, amb aquelles cues, aquella il·lusió". Quan el president de Barcelona Comerç, Pròsper Puig, parla del tradicional inici de les rebaixes d'hivern s'hi refereix en passat. Ja fa anys que la munió de gent que s'aplegava als centres comercials, una estampa icònica, només torna a l'actualitat quan el perfil de l'Arxiu de TV3 a Twitter en recupera fragments. Els canvis de consum i l'aparició dels comerços electrònics són dues hipòtesis que podrien explicar que les cues del primer dia de rebaixes siguin història. Però hi ha dos factors més concrets que n'expliquen la davallada: un canvi en l'estratègia empresarial i un canvi en la legislació.
Cada cop són més els comerços que opten per anticipar la rebaixa de preus, sobretot els de gran superfície. Si el lector dona una ullada pels carrers comercials aquests dies, s'adonarà que la marca sueca H&M ja té el cartell de rebaixes enganxat als aparadors des del 28 de desembre. Empreses com Cortefiel o Sfera—la marca de roba del Corte Inglés—, el tenen penjat des del 2 de gener. En el cas de Mango, hi ha anys que s'han sumat a l'avançament i hi ha anys que han mantingut la tradició. D'altres com el grup Inditex o la resta del Corte Inglés encara les comencen el dia 7, com la majoria del petit comerç.
Què hi ha darrere d'aquests avançaments de data?
Per Neus Soler, professora del departament d'Economia de la UOC especialitzada en Màrqueting, els avançaments de dates s'expliquen per un canvi de filosofia de les grans superfícies, amb l'objectiu de fer créixer els beneficis. "Les rebaixes van néixer per liquidar els estocs de les botigues, s'oferien productes de bona qualitat a un preu més bo. Però ara les marques grans produeixen col·leccions específiques per les rebaixes: aquells productes ja estan pensats per ser rebaixats i la qualitat és més baixa". L'aparició de noves campanyes dels descomptes com el Black Friday o el CiberMonday són l'estaca definitiva que fa viable aquest tipus de producció, perquè accelera la liquidació d'estoc.
El secretari i tresorer de Barcelona Oberta, que agrupa els centres comercials de la capital, Joaquim de Toca, també admet que l'inici de les rebaixes s'ha flexibilitzat. Per Toca, el que marca el criteri per anticipar-se és la gestió de l'estoc: “Quan es proposa la col·lecció d’hivern, l'empresa fa un càlcul amb el percentatge que preveu vendre a preu complet: si la previsió és de vendre el 80% de la roba abans del 5 de gener, a partir d'aleshores pots liquidar la resta a la meitat de preu". Pel també director general d'Espanyai Portugal de la cadena de roba MUJI, les empreses s'avancen quan la previsió s'esgarria. Aleshores, s'anticipen les rebaixes però amb una reducció inferior, per salvar els mobles.
Pròsper Puig, que presideix Barcelona Comerç, l'associació dels eixos comercials de la capital catalana, assenyala que aquest augment de freqüències de descomptes fa que hi hagi molta més estafa: " Quan es feien les dates de rebaixes tradicionals, els productes estaven molt regulats, el producte que es venia s'havia d'introduir abans dels descomptes i es controlava que es rebaixés. Amb el Black Frau hi ha molta menys traçabilitat". Segons Puig, un 80% de les inspeccions durant els descomptes de novembre es van sancionar.
Els petits comerciants s'han queixat amargament d'aquest canvi de dinàmica per dues raons. Primer perquè l'augment de ritme els va la contra: ni tenen la capacitat de generar més volum ni la flexibilitat d'ajustar els marges, ni poden fer front a l'extensió dels horaris, com poden fer les grans empreses. Segon, perquè si els obligues a vendre a preu de descompte durant el Black Friday, són vendes que perden a preu normal per la campanya de Nadal.
La liberalització del PP, l'estocada de mort
Si les grans empreses es poden permetre aquesta flexibilitat és perquè la llei ara els hi permet. Fins al 2012, a l'Estat només es podien fer rebaixes en dos períodes: una a l'inici de l'any i l'altra al voltant de les vacances d'estiu. El Partit Popular va aprofitar la majoria absoluta al Congrés per liberalitzar la normativa, pressionats per les grans empreses. Els petits comerços van demanar que es fes marxa enrere i a Catalunya, el Govern era partidari de mantenir les finestres regularitzades, per afavorir el teixit empresarial.
La Generalitat té marge per regular en matèria de comerç, per exemple amb els horaris comercials, però quan el 2017 va tramitar una llei menys agressiva, el TC la va tombar per envair la llei estatal. Gràcies a això, de períodes de rebaixes n'hi pot haver més de dos —el Govern continua recomanant els períodes tradicionals, però ja no són obligatoris— i per això, l'inici de les rebaixes ha perdut atracció, encara que comencin el dia 7, com en el cas del Corte Inglés. Si t’ho perds, tindràs més oportunitats per tornar a comprar, i com que hi ha molt més producte a repartir, ja no cal barallar-se pels jerseis sent el primer de la cua.