Cursar un doctorat augmenta un 40% els problemes psicològics i el consum de sedants i antidepressius, un impacte per a la salut mental superior al de la mort d'un progenitor, segons un nou estudi conjunt de la Universitat de Göteborg i la Universitat d'Estocolm. Els resultats constaten que el 13,5% dels estudiants de doctorat a Suècia consumeix farmacologia i que els problemes de salut mental són independents a l'origen sociodemogràfic i les disciplines d'estudi, tret de la medicina.
La investigació, publicada a la Social Science Research Network i que recull la revista Nature, matisa, però, que són les dones qui pateixen més les conseqüències psicològiques de cursar el grau universitari més elevat (en pateixen 1,6 per cada home). Per arribar a aquestes conclusions, els autors han analitzat les dades de 20.000 doctorands que han passat per les universitats de Suècia entre el 2006 i el 2017 i les han comparat amb la població d'un perfil similar que no estudien un doctorat.
En aquest sentit, els investigadors han detectat que les diferències en el consum de fàrmacs per a la salut mental entre ambdós grups ha incrementat durant el transcurs de la dècada estudiada. Així, el cinquè any de doctorat, els estudiants prenien un 40% més de medicació que el primer any. A partir de l'obtenció del títol, en canvi, la salut mental de les persones millora de manera notable, tot i que el consum de psicofàrmacs continua sent important després de 10 anys.