La campanya electoral nord-americana s'enfila ja cap a la fase de les convencions. La republicana s'obrirà dilluns vinent, 18 de juliol, a Cleveland (Ohio). Seran quatre dies intensos que tenen molta escenificació i show. La demòcrata es reunirà a Filadèlfia (Pennsilvània) del 25 al 28 de juliol. Aquest cop, però, potser com poques vegades abans, les dues convencions vénen acompanyades de càrrega política d'alt voltatge.

Increment del salari mínim

La setmana passada es va reunir a Florida el poderós comitè de la plataforma demòcrata. La plataforma és el programa que cada partit aprova en la seva Convenció. Val a dir que, tradicionalment, té un paper encara més reduït del que solen tenir a Europa els programes electorals. Els dos grans partits dels EUA apleguen sectors tan diversos que es fa difícil que el que s'acaba posant a la plataforma tingui gaire recorregut. Però té un valor simbòlic i les discussions del comitè s'han centrat en quines concessions feia la maquinària demòcrata a les forces del senador Bernie Sanders. El rival de Hillary Clinton ha aconseguit que el partit faci seu un increment del salari mínim de 7,5 dòlars a 15 dòlars. 

També el compromís que s'incrementarà la despesa federal per als centres federals d'atenció primària. Sanders pot mostrar així alguns trumfos a la mà. No ha pogut amb l'Acord Trans Pacífic (TTP), un tractat de lliure comerç que ha estat obra de l'Administració Obama i que ha despertat crítiques de sindicats però també de secors populistes proteccionistes (com el mateix Trump).

És imminent una trobada entre Clinton i Sanders, i el criteri del senador serà tingut en compte a l'hora de proposar un candidat a la vicepresidència, una de les incògnites de la campanya, que se sol desvetllar durant o en vigílies de les Convencions. Després que l'aliança entre Obama i Clinton s'hagi evidenciat, només falta que Sanders s'hi avingui per anar plegats a enfrontar-se amb Trump.

Clinton esperarà que Trump designi el seu candidat a la vicepresidència per proposar el seu. Sanders ja ha dit que li agradaria que fos la senadora Elizabeth Warren, de l'ala esquerra i anti-Wall Street del partit. Membres de l'Administració Obama com els hispans Tom Pérez i Julián Castro també han circulat, competint pel més previsible Tim Kaine, moderat senador de Virgínia i valor segur.

La ferida oberta dels republicans

A una setmana justa de l'inici de la Convenció republicana, hi ha qui encara somia a barrar el pas a Donald Trump. Però l'elit del partit ja s'ha empassat aquest hoste inesperat. Malgrat això, la ferida que el magnat de Nova York va obrir a les primàries no s'ha tancat pas, i cada dia es comprova el malestar que crea la seva candidatura. Ahir mateix, Jeb Bush, derrotat per Trump, va definir de "tragèdia" que sigui el nominat del partit. El president de la Cambra de Representants, Paul Ryan, amaga el menyspreu que sent per Trump sense gaires esforços.

Un senyal que les coses no li van massa bé a Trump és que, a diferència del que succeeix en el bàndol demòcrata, on hi ha un veritable pols per anar de número dos de Clinton, entre els republicans cap polític que pensi en el seu futur ha mostrat entusiasme. Només el septuagenari Newt Gingricht i el desacreditat governador de Nova Jersey, Chris Christie, semblen interessats. Fa uns dies, els senadors Bob Corker i Joni Ernst, que havien estat esmentats com a possibles "running mates" de Donald, van declarar que volien continuar centrats en la seva tasca al Senat. Ara s'especula amb què Trump opti per un general retirat com a company de ruta.