La mort en accident de muntanya del creador de Mango, Isak Andic, ha estat de les darreres de l'any. S'afegeix a altres morts il·lustres del 2024, com les de les esposes dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Quim Torra, Marta Ferrusola i Carola Miró, la del cineasta Ventura Pons, la de la dona més gran del món, Maria Branyas, la de l'escriptora Rosa Regàs o la dels polítics Josep Maria Terricabras i Montserrat Candini.
També han traspassat l'expresident de Telefónica César Alierta, l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, el dibuixant Akira Toriyama, les actrius Sílvia Tortosa i Teresa Gimpera, la periodista Anna Pérez Pagès, l'escriptor Paul Auster, l'expresident del Parlament Joan Rigol, l'actor Fermí Reixach o el cuiner Fermí Puig. Repassem la trajectòria d'alguns dels noms il·lustres que ens han deixat aquest 2024.
Ventura Pons
El 8 de gener va morir el director de cinema Ventura Pons als 78 anys. Director d'una trentena de pel·lícules, es va convertir en un dels cineastes més prolífics en llengua catalana. Va adaptar textos d'autors contemporanis com Quim Monzó, Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Belbel, Lluís-Anton Baulenas, Jordi Puntí, Ferran Torrent o Lluïsa Cunillé. També va dirigir una desena d'obres teatrals. Entre d'altres, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cinema i el Gaudí d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català.
Paul Auster
L'1 de maig l'escriptor nord-americà Paul Auster moria a Nova York als 77 anys. Se li havia diagnosticat de càncer de pulmó a finals del 2022. Nascut el 3 de febrer del 1947 a Nova Jersey, entre les seves obres més conegudes hi ha Trilogia de Nova York amb Ciutat de Vidre (1985), Fantasmes (1986), L'habitació tancada (1986), Leviatan (1992) o 4 3 2 1 (2017). L'última obra que va publicar és Baumgartner. El 2006 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres. També havia escrit poesia, teatre i cine.
Joan Rigol
El 7 de maig va morir l'expresident del Parlament Joan Rigol als 81 anys. Nascut a Torrelles de Llobregat el 1943, va ser president de la cambra catalana entre el 1999 i el 2003, i va ocupar també escó al Congrés de Diputats i al Senat. Va ser conseller dels dos primers governs de Jordi Pujol, primer a Treball i després a Cultura. El president del partit Unió Democràtica durant 13 anys també va presidir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. A les eleccions catalanes del 2017 va anar a les llistes de Junts. El 2019 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la trajectòria política.
Marta Ferrusola
El 8 de juliol va morir als 89 anys l'empresària Marta Ferrusola, esposa de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Filla de Josep Ferrusola i de Carme Lladós, es va casar amb Pujol el 1956 i va tenir set fills. Va ser primera dama de Catalunya durant els 23 anys de mandat del seu espòs, durant els quals va ocupar càrrecs honorífics i representatius en entitats de caràcter benèfic. En la faceta d'empresària va crear l'empresa de jardineria Hidroplant amb l'esposa de l'empresari Carles Sumarroca, amic personal de Pujol. Des del 2017 estava investigada en el marc de l'anomenat cas Pujol de presumpta corrupció al costat del seu home i d'algun dels seus fills.
Fermí Puig
El 19 de juliol va morir el cuiner Fermí Puig als 65 anys. Des del 2013 regentava el restaurant del mateix nom al carrer Balmes de Barcelona i a banda de cuiner també havia estat divulgador gastronòmic. Era autor de diversos llibres de cuina i col·laborador habitual del programa matinal de Rac1 conduït per Jordi Basté. El maig passat va deixar el restaurant barceloní per jubilació.
Teresa Gimpera
El 23 de juliol va morir l'actriu i model Teresa Gimpera als 87 anys. Nascuda a Igualada el 21 de setembre del 1936 es va traslladar amb els seus pares a la capital catalana, on van exercir la professió de mestres. De ben jove va començar la carrera com a model publicitària i el 1965 va debutar com a actriu de cinema a la pel·lícula Fata Morgana, de Vicente Aranda. Va rodar films a Espanya, França i Itàlia. Gimpera va ser un dels noms destacats del moviment conegut com a Gauche Divine a la darreria de la dècada dels 60 del segle passat, protagonitzat per intel·lectuals i artistes d'esquerres de Barcelona.
Maria Branyas
El 20 d'agost va morir als 117 anys Maria Branyas, la persona més gran del món i la vuitena més longeva de la història. Branyas vivia des de fa més de dues dècades a la residència Santa Maria del Tura d'Olot. La catalana va esdevenir el mes de juliol la vuitena persona més longeva que ha viscut mai, segons les comprovacions fetes per l'associació Gerontology Research Group (GRG). Amb la seva mort, des d'ara la persona viva de més edat és la japonesa Taiko Itooka, de 116 anys, seguida de la monja brasilera Inah Canabarro Lucas, també amb 116.
Alex Salmond
El 6 de setembre va morir de forma sobtada als 69 anys l'ex primer ministre escocès Alex Salmond. L'exlíder del Partit Nacional Escocès va perdre la vida a Macedònia del Nord, just després de participar en un acte i acabar de pronunciar un discurs. El líder del país entre 2007 i 2014, responsable del Partit Nacional Escocès (SNP) entre el 1990 i el 2000 i entre el 2004 i el 2014, va ser l'impulsor del referèndum independentista d'Escòcia juntament amb David Cameron, una consulta en què el "no" es va imposar per més de la meitat dels vots i que va propiciar la seva dimissió.
Agustí Forné
El 16 d'octubre va morir de manera sobtada el periodista Agustí Forné, referent i veu del món casteller a TV3. Va ser durant dues dècades delegat de la cadena pública a la demarcació de Tarragona.
Isak Andic
El 14 de desembre va morir als 71 anys Isak Andic, fundador de Mango, després de patir un accident de muntanya a Collbató. Nascut a Istanbul el 1953, Andic va emigrar amb la família a Barcelona en la seva joventut. Va fundar la marca l'any 1984 i avui en dia és d'àmbit mundial, amb presència en més de 100 països. L'any 2023 la revista Forbes el va considerar l'home més ric de Catalunya amb una fortuna de 2.700 milions d'euros. Pel seu compromís amb la projecció internacional i econòmica del país va rebre guardons com la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball, el Premi Nacional de la Moda i la Medalla de la Cambra de Comerç de Barcelona. Actualment ocupava el càrrec de president no executiu de Mango.