Dues de cada tres persones estan a favor de crear un nou impost als propietaris de diversos pisos

Societat

Una nova enquesta planteja que en l'àmbit alimentari hi ha un gran suport al control de preus en moments de crisi i al desplegament de distribuïdores públiques que facin la competència als gegants dels supermercats

Publicat el 27 d’octubre de 2026 a les 10:45
Actualitzat el 27 d’octubre de 2026 a les 18:07

Un 66,1% de la població està a favor d'aplicar un impost progressiu a qui acumula més habitatges i cobra més rendes de lloguer. Que com més en tinguin, més alta sigui la recaptació. Aquesta és una de les dades que sorgeix d'una nova enquesta presentada dins d'un informe de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (Idra). Els autors de l'estudi que acompanya aquestes dades, a més, fan evolucionar aquesta significació i concreten una fórmula. Assenyalen que caldria crear "un nou impost, complementari a l'Impost sobre el Patrimoni, que gravi el patrimoni immobiliari de manera progressiva, en funció del nombre d'habitatges en propietari, a partir del tercer habitatge". És part de l'estudi Un model econòmic que no arriba a final de mes. Com viu la població espanyola el cost de la vida i a quines solucions dona més suport. 

Per arrencar, l'informe recorda que entre el 2015 i el 2025 el salari mitjà ha crescut un 25% a l'Estat, mentre que els aliments han pujat de mitjana un 45% i els preus de l'habitatge s'han disparat especialment (+80% en les ofertes de lloguer a Idealista i +80% en les compres, segons xifres oficials). De fet, l'anàlisi apareix quan precisament hi ha una vaga general convocada per al pròxim 11 de novembre amb l'habitatge i el cost de la vida com a protagonistes, la primera aturada laboral d'aquestes característiques a l'estat espanyol des de fa 14 anys. En aquest context, i a partir de les dades detectades a l'estudi, els autors sostenen que, mentre les receptes per sortir de la situació actual estan en ple xoc polític i social, "el sentit comú sobre el cost de la vida encara està en disputa".

En concret, l'enquesta feta a 1.850 persones al juliol feia valorar a la població espanyola 25 mesures de polítiques públiques amb la pregunta de si els semblaven bones, dolentes o si no ho sabien. Tot seguit, es proposava als entrevistats que ordenessin les iniciatives que havien valorat positivament per prioritats, amb la intenció que els hi quedés un top 5. 

Així, a més de comptar amb l'aprovació de dues de cada tres persones (66,1%), la idea d'augmentar els impostos als propietaris de pisos de lloguer va estar entre les cinc propostes prioritàries de més de la meitat dels enquestats (53,1%). 

El sentit comú en disputa: de l'habitatge a l'alimentació

La idea del sentit comú en disputa, però, s'ha anat repetint tant a l'informe com a la roda de premsa convocada per Idra. I és que el cert és que hi ha un 70% de persones enquestades que els hi sembla bona idea la frase "els rics han de pagar força més impostos", però alhora també hi ha un 39% de la població que dona suport al principi que diu que "no s'han d'apujar els impostos a la riquesa". Com les xifres no surten, ja que la suma dels dos plantejaments supera de llarg el 100% dels enquestats, es conclou que hi ha una part important de la població que dubta de manera clara sobre què té més sentit. D'una manera encara més clara, amb l'alimentació, el 82,5% de la gent creu que s'ha de limitar el preu dels aliments en moments de crisi i el 60,4% considera que la dinàmica dels preus del mercat s'ha de deixar en mans del lliure mercat. Això significa que com a mínim un 43% de les persones enquestades van defensar les dues posicions a la vegada.

En aquest sentit, els impostos a la riquesa encara tenen molt de marge a l'estat espanyol, ha enraonat l'investigador Eloi Gummà. "Avui tenim l’Impost sobre el Patrimoni i l’Impost temporal de solidaritat de les grans fortunes, però entre aquests dos impostos tan sols es recapta al voltant de 2.000 milions d’euros”, ha apuntat el membre de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona, després de mencionar les diverses excepcions que acumulen aquestes figures tributàries. En aquesta línia, els autors de l'informe plantegen, a més de retocar la realitat fiscal en habitatge, reformar els impostos que graven la riquesa i fins i tot plantejar, com està previst a Califòrnia, fer "un referèndum" sobre si cal "un impost únic als superrics".

L'informe, a més, apunta un parell de pistes sobre cap on es pot decantar la balança políticament. Pels autors és rellevant assenyalar que actualment hi ha més simpatia vers la intervenció pública que respecte al lliure mercat. "Les propostes d’intervenció pública tenen un suport mitjà del 69,2%, davant del 53,1% de les de mercat, i es prioritzen molt més (42,3% davant del 27,3%)", apunta l'estudi. A banda, també es resol que, en un exercici de l'enquesta en què es planteja quin efecte tindrien algunes mesures si la ciutadania se les trobés en un programa electoral, l'estudi assenyala que "descartar apujar els impostos a la riquesa és una de les opcions programàtiques que més vots poden restar de tota l’enquesta".

Preocupacions disparades, tant llogaters com propietaris

Igualment, les dades recopilades a l'informe assenyalen també algunes pors de la ciutadania. La presentació d'aquestes dades mostra com la crisi del preu de la vida impregna la quotidianitat tant dels propietaris com dels llogaters, però que la intensitat és molt més elevada, pel que fa al patiment quotidià entre els inquilins. Un dels exemples més evident és la població que diu que té por de no arribar a final de mes: entre els propietaris del seu habitatge això arriba al 67% dels casos, però entre els llogaters la xifra s'enfila fins al 89%. 

Un pas públic endavant en alimentació, el suport més estès

Tanmateix, les mesures que reben més suports són les d'aplicar topalls de preus en temps de crisi a l'alimentació (el 82,5% de la població la veu bé i un 61% la situa entre les prioritats) i tenir una distribució pública d'aliments que eviti la dependència dels grans gegants dels supermercats (80,5% de suport i 59,3% de priorització).

A banda, en aquest mateix àmbit, els responsables de l'informe per part d'Idra (Eloi Gummà, Rubén Martínez i Adrià Rodríguez) subratllen que hi ha mecanismes que es podrien plantejar políticament a l'estat espanyol, com una targeta moneder universal de 150 euros al mes per persona per als adults i 75 euros al mes per als menors de 25 anys dependents, i que aniria destinada a poder comprar menjar saludable i a preu just amb els productors. Aquesta darrera proposta tindria un impacte rellevant sobre l'economia espanyola -implicaria 76.000 milions d'euros anuals- però també estalviaria costos de milers de milions d'euros associats a la salut pública i el medi ambient, asseguren els responsables de l'estudi.

Escull Nació com la teva font preferida de Google