Pocs dies després de decidir no concórrer a les eleccions espanyoles, la CUP ha defensat el seu municipalisme com a eina per a la transformació social i per a l'exercici del dret a  l'autodeterminació. En l’acte “municipis Valents per canviar-ho tot” celebrat aquest dijous al Centre Cívic de les Cotxeres de Sants de Barcelona el diputat cupaire Carles Riera ha reivindicat el terreny municipal com a espai per a l'"autoorganització" que va fer possible l'1-O i el 3-O. Unes fites que representen una "revolució democràtica" i que, segons assegura el Govern va "malbaratar".

Les crítiques de Riera al Govern no han acabat aquí i ha acusat la Generalitat de "no governar". El diputat ha defensat la necessitat de teixir una "alternativa plural" d'esquerres i començar a fer-ho des dels ajuntaments. Els cupaires ja van descartar fer-ho des del Congrés i aquest dijous Riera hi ha insistit. "No s'hi pot anar a fer una política de bloqueig", ha etzibat en clara referència a la candidatura Front Republicà, que sí que es presentarà a les generals amb la participació de Poble Lliure, partit vinculat a la CUP.

"Liderar el canvi des de les institucions"

Tota la carn, doncs, a la graella dels Ajuntaments. I amb l'objectiu d'entrar a més governs municipals dels que la CUP va constituir el 2015. "Volem liderar el canvi des de les institucions, no tenim por de la responsabilitat", ha afirmat el candidat de Guanyem Girona, Lluc Salellas.

Amb l'alerta activada, però, per abordar les "contradiccions" que això suposa als cupaires, segons la candidata a Sant Cugat, Núria Gibert. De fet, la pròpia confecció de les llistes ja ha evidenciat els diferents tarannàs presents al partit. A Guanyem Girona els cupaires conviuen amb part dels Comuns i a Badalona es presenten de bracet amb ERC per intentar evitar la tornada d'Albiol. En línies generals, però, no s'han prodigat en excés amb les aliances.

Un cop dins els consistoris, el missatge de portes enfora és clar. Tolerància zero envers la corrupció, empoderament popular, defensar el dret a l'autodeterminació i governar des del feminisme transversal. "El repte serà materialitzar el canvi, fer de la institució una eina al servei dels ciutadans", ha avisat la cap de llista a Lleida, Rosa Peñafiel. 

La batalla també es lliurarà a Barcelona, on la CUP corre el risc de quedar desdibuixada entre les crides al vot útil. L'alcaldable, Anna Saliente, ha insistit en el discurs cupaire des de l'entrada al consistori. Una "oposició frontal a la marca Barcelona" i posar-se al costat de les lluites veïnals (la darrera, la de la Plataforma Raval Nord) són els principals reclams per aspirar a continuar un mandat més a la plaça de Sant Jaume.

Sigui per entrar per primera vegada als ajuntaments o per allargar l'estada, l'acte ha estat carregat de crides a la desobediència i a la rebel·lió, començant per les fetes per l'exdiputada Gabriela Serra. "Ara jutgen companys de lluita al Suprem per rebel·lió, però és amb rebel·lia com hem aconseguit molts drets", ha dit.

Fer compatible la dicotomia rebel·lió-institució és el veritable repte d'una CUP que ha decidit fiar-ho tot a les eleccions municipals del 26 de maig.