Parlar català ja és el segon motiu de discriminació més habitual a Barcelona. Així ho constata l'informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2025, presentat aquest divendres, que recull 284 situacions de vulneració de drets per motius lingüístics durant l'any passat; només per darrere dels 348 casos de racisme i xenofòbia i per davant dels casos per motius de salut (268), capacitisme (232), LGTBI-fòbia (228) i gènere (226). Les dades suposen un augment del 47,9% respecte a les dades del 2024, quan la discriminació per parlar català a la capital catalana va registrar 192 casos i era el cinquè motiu.
L'estudi identifica una pauta reiterada de vulneració dels drets lingüístics de les persones que s'expressen en català, a les quals se les pressiona perquè canviïn al castellà, se les ignora, se'ls dificulta l'atenció o, directament, se'ls nega un servei. L'informe exposa que les expressions recollides hi ha ordres com "parli'm en castellà", "estem a Espanya" o "si no parleu en castellà no us atenc", alhora que detalla que les vulneracions es produeixen en situacions quotidianes d'un bar o restaurant, fent una gestió mèdica o renovant la documentació.
- Gràfic de les discriminacions a Barcelona el 2025
- Observatori de les Discriminacions a Barcelona
Les empreses privades són el principal focus de discriminació lingüística i acumulen 208 incidències davant de les 72 atribuïdes a l'administració pública. El paradigma, però, es regira per complet quan analitzem les altres discriminacions, ja que l'informe conclou que l'administració pública és el principal agent discriminador en els casos de racisme contra persones de l'Amèrica Llatina (113 casos) o per islamofòbia (92 casos), i 163 casos van afectar dones. En aquesta línia, el racisme i la xenofòbia es mantenen per vuitè any consecutiu com el principal motiu de discriminació a la ciutat.
Un 14,8% situacions discriminatòries més que l'any anterior
En total, l'Observatori va registrar 1.265 situacions discriminatòries durant el 2025, un 14,8% més que l'any anterior. La segona tinenta d'alcaldia, Maria Eugènia Gay, ha advertit, tanmateix, que "darrere d'aquestes xifres hi ha moltes altres situacions que no arriben a denunciar-se".
El cap del Departament de Drets i No Discriminació de l'Ajuntament, Jaume Muñoz, ha explicat que aquest increment "no representa necessàriament" que les discriminacions hagin augmentat, sinó que també respon a la millora dels mecanismes per detectar-les. L'informe també detalla que les persones discriminades són principalment dones i que la majoria dels denunciants tenen la situació administrativa regularitzada, amb DNI o NIE.
Les dades de l'Observatori constaten també que la salut és el tercer motiu de discriminació amb 268 casos, 57% dels quals van afectar persones amb un diagnòstic de salut mental. El quart lloc l'ocupa el capacitisme, la discriminació contra les persones amb discapacitat, amb 232 denúncies, el que representa un augment del 106%. El cinquè lloc l'ocupen les discriminacions per LGTBI-fòbia, amb 228 casos, el doble que el 2019.
- Gràfic de l`evolució de les discriminacions a Barcelona entre el 2019 i el 2025
- Observatori de les Discriminacions a Barcelona
Un 31,7% de la població afirma haver patit discriminació
Més enllà dels casos que arriben a l'Observatori, l'Ajuntament ha recordat les dades de l'Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència del 2024, feta a 3.183 persones. Segons aquest estudi, el 31,7% de la població de Barcelona afirma haver patit discriminació i el percentatge s'eleva al 58,21% entre les persones que s'autoidentifiquen com a racialitzades, al 55,4% entre la població negra i al 53,98% entre les persones LGTBI.
L'enquesta també situa la llengua entre els principals motius de discriminació percebuts: un 13,4% de les persones consultades afirma haver-ne patit per la llengua que parla, una proporció molt pròxima a la discriminació per gènere, que arriba al 13,9%. En aquest cas, però, les preguntes no especifiquen quina llengua parlaven les persones afectades, a més que l'estudi també constata que el 35,3% de les persones que han patit discriminació lingüística no ho ha comunicat a cap organisme.
Més de 2.000 actuacions d'acompanyament
Durant el 2025, l'Oficina per la No Discriminació i les entitats de la Taula SAVD van fer 2.056 actuacions d'acompanyament i suport a persones afectades, la majoria d'orientació jurídica, amb 852 actuacions que representen el 41,44% del total. Gay ha agraït la feina de l'Oficina i de les 29 entitats que formen part de l'Observatori i ha defensat que qualsevol persona que pateixi una discriminació ha de saber "que té drets, que disposa de recursos per defensar-los i que trobarà una administració absolutament competent per respondre'n".
