24
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
11:48h
El 54% de les converses exclusivament entre infants als caus i esplais són en català. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi de Plataforma per la Llengua i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). La resta es produeixen majoritàriament en castellà, mentre que una part molt residual es dona en altres llengües. Les dues entitats han presentat aquest dijous l’estudi L'estat del català al cau i a l'esplai.Estudi sociolingüístic a l'associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària a Catalunya, encarregat per la plataforma d’entitats juvenils. L’estudi recull 3.954 converses en 22 caus i esplais amb 1.413 participants.
En termes generals, prop d’un 70% de les converses en els caus i esplais es produeixen en català, i un 30% en castellà. En el cas dels infants el percentatge de l'ús del català baixa al 64% en el total de converses en què intervenen (i puja al 35% de castellà), mentre que els monitors i caps fan servir el català en el 77% dels casos cap als infants i el 22% en el cas del castellà. A més, en un 80% de les converses entre monitors i caps es fa servir el català.
Eloi Planas, membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua, ha destacat que els infants canvien de llengua depenent de l’interlocutor que tenen al davant o el context. “Aquests canvis tenen patrons que es repeteixen com la introducció de paraules i frases en castellà en el moment de fer jocs”. Així mateix, ha afegit el canvi de llengua es produeix perquè un es dirigeix en castellà a la resta i produeix un canvi d’idioma en els seus interlocutors.
Planas ha indicat que les noies utilitzen més el català que els nois, sobretot en les converses entre ells. De fet, ha destacat, en les converses no mixtes de nois, el català no és la llengua majoritària (49,6%), mentre que en el de les noies el percentatge és molt més elevat (60,9%). Per la seva part, Maria Vilàs, comissària general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, ha reivindicat l’associacionisme educatiu com espai de resistència on caps i monitors i juguen un paper essencial. “És en la relació entre infants i joves on s’ha de posar el focus”.
Xavier Tenorio, responsable tècnic de l'estudi i cap de l'àrea d'estudis de Plataforma per la Llengua, ha indicat que el mètode de l’estudi ha estat l’observació no participant, una metodologia que ja es va fer servir en els estudis sociolingüístics als patis fets per Plataforma per la Llengua i que ha estat desenvolupada pel Soziolinguistika Klusterra basc.
Els observadors es van desplaçar on es feien les activitats dels caus i esplais i, sense interferir en aquestes, recollien informació tant de caràcter quantitatiu (el nombre de converses, la seva llengua i altra informació respecte dels interlocutors) com de caràcter qualitatiu. A més, els caus i esplais no sabien quina era la temàtica concreta de l’estudi, perquè el seu comportament lingüístic no es veiés afectat. La selecció de la mostra de caus i esplais observats s’ha fet de manera aleatòria, però seguint una sèrie de criteris de representativitat territorial i del context lingüístic.
En termes generals, prop d’un 70% de les converses en els caus i esplais es produeixen en català, i un 30% en castellà. En el cas dels infants el percentatge de l'ús del català baixa al 64% en el total de converses en què intervenen (i puja al 35% de castellà), mentre que els monitors i caps fan servir el català en el 77% dels casos cap als infants i el 22% en el cas del castellà. A més, en un 80% de les converses entre monitors i caps es fa servir el català.
Eloi Planas, membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua, ha destacat que els infants canvien de llengua depenent de l’interlocutor que tenen al davant o el context. “Aquests canvis tenen patrons que es repeteixen com la introducció de paraules i frases en castellà en el moment de fer jocs”. Així mateix, ha afegit el canvi de llengua es produeix perquè un es dirigeix en castellà a la resta i produeix un canvi d’idioma en els seus interlocutors.
Planas ha indicat que les noies utilitzen més el català que els nois, sobretot en les converses entre ells. De fet, ha destacat, en les converses no mixtes de nois, el català no és la llengua majoritària (49,6%), mentre que en el de les noies el percentatge és molt més elevat (60,9%). Per la seva part, Maria Vilàs, comissària general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, ha reivindicat l’associacionisme educatiu com espai de resistència on caps i monitors i juguen un paper essencial. “És en la relació entre infants i joves on s’ha de posar el focus”.
Xavier Tenorio, responsable tècnic de l'estudi i cap de l'àrea d'estudis de Plataforma per la Llengua, ha indicat que el mètode de l’estudi ha estat l’observació no participant, una metodologia que ja es va fer servir en els estudis sociolingüístics als patis fets per Plataforma per la Llengua i que ha estat desenvolupada pel Soziolinguistika Klusterra basc.
Els observadors es van desplaçar on es feien les activitats dels caus i esplais i, sense interferir en aquestes, recollien informació tant de caràcter quantitatiu (el nombre de converses, la seva llengua i altra informació respecte dels interlocutors) com de caràcter qualitatiu. A més, els caus i esplais no sabien quina era la temàtica concreta de l’estudi, perquè el seu comportament lingüístic no es veiés afectat. La selecció de la mostra de caus i esplais observats s’ha fet de manera aleatòria, però seguint una sèrie de criteris de representativitat territorial i del context lingüístic.