12
d'agost
de
2022, 11:24
Actualitzat:
20:29h
La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha assegurat que Enagás –l'empresa promotora del projecte d'interconnexió gasística MidCat- calcula que la part d'infraestructura a "la frontera sud" podria estar "operativa" en uns "vuit o nou mesos". "Estem treballant amb Enagás i Teréga per veure com accelerar una primera interconnexió amb menor complexitat", ha dit Ribera aquest divendres a La hora de la 1 de TVE preguntada per la proposta del canceller alemany, Olaf Scholz, per construir un gasoducte que comuniqui Portugal amb l'Europa central, i que travessi Espanya i França. Ara bé, Ribera ha remarcat que és "clau" el suport del govern francès al MidCat.
"No té sentit que nosaltres correm molt si allò s'ha de convertir en un carreró sense sortida en el costat francès", ha remarcat. En aquest sentit, Ribera ha admès que "el problema són els Pirineus, com es connecta amb França" el gasoducte. "Aquesta és una qüestió que requereix una implicació important del govern francès", ha afirmat.
Malgrat defensar que cal una "major interconnexió energètica" entre la península Ibèrica i la resta de la Unió Europea, Ribera ha recordat que el gasoducte hauria de tenir una vida útil d'uns 30 o 50 anys i que, per tant, hauria de poder transportar hidrogen, tenint en compte que el gas s'hauria de deixar de fer servir per complir amb l'objectiu de neutralitat climàtica de la UE marcat pel 2050.
Scholz no s'ha referit explícitament al MidCat (interconector Midi-Catalunya), un megaprojecte d'interconnexió gasística entre Espanya i França impulsat per l'empresa espanyola Enagás i la francesa Teréga, valorat en més de 3.000 milions d'euros.
El pla inicial del MidCat contemplava la construcció d'un nou gasoducte de 227 quilòmetres anomenat STEP (South Transit East Pyrenees, en les seves sigles en anglès) que connecti els dos estats a través de Catalunya. En concret, el conducte aniria des d'Hostalric fins a Barbaira, passant per Figueres i el Portús, a més d'una estació de compressió a Martorell i una altra a la banda francesa.
El MidCat va quedar paralitzat el 2019 quan va perdre el suport del regulador francès i de l'espanyol i, en conseqüència Brussel·les va deixar de finançar els plans d'Enagás. Els reguladors consideraven que el mercat no havia mostrat "interès comercial" per aquesta proposta d'interconnexió i que els costos prevists eren "alts en comparació amb els estàndards europeus".
Ribera apunta a un canvi de condicions per la guerra a Ucraïna per defensar el gaseoducte a través de Catalunya. "El MidCat va decaure perquè no era viable econòmicament en un moment en què el gas rus era molt més barat que el Gas Natural Liquat (GNL)", ha dit aquest divendres.
Així, el govern espanyol retiera que el MidCAT afavoriria la "seguretat energètica" a la Unió Europea i que, per tant, reclama a Brussel·les que torni a finançar el projecte. Entre el 2013 i el 2019 els promotors del projecte van rebre més de 7,3 milions d'euros de fons públics europeus que només es van destinar a estudis preliminars. Un cop els reguladors el van tombar, Enagás i Teragás van deixar d'accedir al finançament privilegiat de Brussel·les.
Ribera també ha reivindicat que es podria aprofitar més la regasificadora de Barcelona si se'n construeix una altra a Livorno, a Itàlia, per poder-hi enviar gas. Per ara, en l'horitzó "més immediat" el govern espanyol posa el focus en la instal·lació d'un "compressor addicional" als dos gasoductes existents al País Basc que connecten l'estat espanyol i el francès. Segons Ribera, això permetria augmentar un 20 o 30% l'exportació de gas cap a la UE. Ara bé, ha admès que en el seu conjunt no representaria gaire, només un 2 o 2,5% del gas que es consumeix al continent.
Aragonès i Alsina celebren la proposta de Scholz
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha recordat que el Govern "fa mesos" que reivindica el projecte del Midcat. "És estratègic per a Europa i per a Catalunya, més en el context actual, però també per al futur i la distribució d'hidrogen verd", ha argumentat Aragonès a les xarxes socials, en un missatge en el qual ha celebrat la decisió del canceller alemany. "Ara, és imprescindible que la Comissió Europea hi doni suport i finançament", ha afegit el president.
Al seu torn, la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, ha celebrat la proposta de Scholz. Alsina ha apostat per aquesta infraestructura que també compta ara amb el suport del govern espanyol. "Vam ser els primers a reclamar el rellançament del MidCat", diu la titular d'Acció Exterior en una piulada aquest divendres. Alsina destaca així "la importància estratègica" de Catalunya com a "pont entre la UE i la Mediterrània".
Alsina ha aprofitat per exigir també a la UE que pressioni Madrid per "fer realitat el corredor mediterrani" que és "clau" per a Catalunya però també per a la UE.
"No té sentit que nosaltres correm molt si allò s'ha de convertir en un carreró sense sortida en el costat francès", ha remarcat. En aquest sentit, Ribera ha admès que "el problema són els Pirineus, com es connecta amb França" el gasoducte. "Aquesta és una qüestió que requereix una implicació important del govern francès", ha afirmat.
Malgrat defensar que cal una "major interconnexió energètica" entre la península Ibèrica i la resta de la Unió Europea, Ribera ha recordat que el gasoducte hauria de tenir una vida útil d'uns 30 o 50 anys i que, per tant, hauria de poder transportar hidrogen, tenint en compte que el gas s'hauria de deixar de fer servir per complir amb l'objectiu de neutralitat climàtica de la UE marcat pel 2050.
Scholz no s'ha referit explícitament al MidCat (interconector Midi-Catalunya), un megaprojecte d'interconnexió gasística entre Espanya i França impulsat per l'empresa espanyola Enagás i la francesa Teréga, valorat en més de 3.000 milions d'euros.
El pla inicial del MidCat contemplava la construcció d'un nou gasoducte de 227 quilòmetres anomenat STEP (South Transit East Pyrenees, en les seves sigles en anglès) que connecti els dos estats a través de Catalunya. En concret, el conducte aniria des d'Hostalric fins a Barbaira, passant per Figueres i el Portús, a més d'una estació de compressió a Martorell i una altra a la banda francesa.
El MidCat va quedar paralitzat el 2019 quan va perdre el suport del regulador francès i de l'espanyol i, en conseqüència Brussel·les va deixar de finançar els plans d'Enagás. Els reguladors consideraven que el mercat no havia mostrat "interès comercial" per aquesta proposta d'interconnexió i que els costos prevists eren "alts en comparació amb els estàndards europeus".
Ribera apunta a un canvi de condicions per la guerra a Ucraïna per defensar el gaseoducte a través de Catalunya. "El MidCat va decaure perquè no era viable econòmicament en un moment en què el gas rus era molt més barat que el Gas Natural Liquat (GNL)", ha dit aquest divendres.
Així, el govern espanyol retiera que el MidCAT afavoriria la "seguretat energètica" a la Unió Europea i que, per tant, reclama a Brussel·les que torni a finançar el projecte. Entre el 2013 i el 2019 els promotors del projecte van rebre més de 7,3 milions d'euros de fons públics europeus que només es van destinar a estudis preliminars. Un cop els reguladors el van tombar, Enagás i Teragás van deixar d'accedir al finançament privilegiat de Brussel·les.
Ribera també ha reivindicat que es podria aprofitar més la regasificadora de Barcelona si se'n construeix una altra a Livorno, a Itàlia, per poder-hi enviar gas. Per ara, en l'horitzó "més immediat" el govern espanyol posa el focus en la instal·lació d'un "compressor addicional" als dos gasoductes existents al País Basc que connecten l'estat espanyol i el francès. Segons Ribera, això permetria augmentar un 20 o 30% l'exportació de gas cap a la UE. Ara bé, ha admès que en el seu conjunt no representaria gaire, només un 2 o 2,5% del gas que es consumeix al continent.
Aragonès i Alsina celebren la proposta de Scholz
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha recordat que el Govern "fa mesos" que reivindica el projecte del Midcat. "És estratègic per a Europa i per a Catalunya, més en el context actual, però també per al futur i la distribució d'hidrogen verd", ha argumentat Aragonès a les xarxes socials, en un missatge en el qual ha celebrat la decisió del canceller alemany. "Ara, és imprescindible que la Comissió Europea hi doni suport i finançament", ha afegit el president.
Al seu torn, la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, ha celebrat la proposta de Scholz. Alsina ha apostat per aquesta infraestructura que també compta ara amb el suport del govern espanyol. "Vam ser els primers a reclamar el rellançament del MidCat", diu la titular d'Acció Exterior en una piulada aquest divendres. Alsina destaca així "la importància estratègica" de Catalunya com a "pont entre la UE i la Mediterrània".
Alsina ha aprofitat per exigir també a la UE que pressioni Madrid per "fer realitat el corredor mediterrani" que és "clau" per a Catalunya però també per a la UE.