13
de febrer
de
2017, 16:39
Actualitzat:
18
de febrer,
8:04h
Fins a 14 sentències donen la raó la Generalitat i dicten que les comunitats autònomes haurien de tenir les competències en matèria d’acollida i migracions. “Fa dues setmanes que ens vam reunir de nou amb l’Estat i Catalunya va tornar a reclamar-les. Vam rebre el suport de nou comunitats autònomes, però l’Estat no va fer un pas enrere”, assegura el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós. Arran del discurs del periodista Jordi Évole al macroconcert d’aquest cap de setmana en favor de l’acollida, en què recriminava la inacció de les administracions catalanes, la Generalitat es defensa. Com recorda Amorós, “l’executiu espanyol està fallant més que una escopeta de fira”.
“El que no podem fer és desobeir l’Estat, perquè si ho féssim i acollíssim sense el permís de qui té les competències, podríem posar en perill la vida dels refugiats, que podrien ser expulsats i deportats”, afirma Amorós. Sense anar més lluny, a més, aquest dilluns al matí, la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, ha assegurat a Els matins de Tv3 que l’executiu espanyol rep 3.500 milions d’euros, però que en traspassa “zero” a Catalunya, un discurs reafirmat després pel Gabriel Rufián, portaveu republicà al Congrés.
El Govern va voler fer sentir la seva veu a la Unió Europea i va remetre al març de l'any passat una carta al comissari d'Immigració, Interior i Ciutadania, Dimitris Avramopoulos, en què li mostrava la disposició de Catalunya a rebre 4.500 refugiats. La vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, va criticar aleshores la proposta, que va titllar “d’unilateral”. Des de Brussel·les, Avramopoulos va agrair el gest i va advertir el govern de l’Estat, que és qui té les competències, per no complir els programes d’acollida.
Les entitats reclamen el Govern més inversió per a la cooperació
Però, tot i la palesa passivitat de l'Estat, les entitats socials que treballen en l'acollida a Catalunya consideren que les administracions catalanes haurien pogut fer més, i aporten xifres al debat. Tal com alerten les 114 ONG agrupades a LaFede.cat en un comunicat que avui han tornat a difondre a les seves xarxes socials, "el Govern ha incomplert aquest any la promesa d'augmentar el pressupost en matèria de cooperació internacional, pau i drets humans".
Així, denuncien que el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2015–2018 obliga el Govern a incrementar el pressupost de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) en 15 milions d'euros en relació amb el 2015 (5 milions per al 2016, durant el qual els pressupostos van ser prorrogats, i 10 milions més per al 2017). D'aquesta manera, expliquen, "s'hauria de passar dels 8,6 milions als 23,6 milions d'euros", però l’actual proposta "tan sols contempla que l'ACCD disposi de 17,4 milions d’euros". Tanmateix, des del Departament d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals corregeixen LaFede.cat. Segons la conselleria, el pla director preveu l'increment de 15 milions per al total de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament, i no només per a l'ACCD.
Per això, consideren que sí que han complert amb els compromisos, ja que a l'increment de l'ACCD (que la conselleria xifra en 7,2 milions, i no en 8,6 com diu el pla director) cal sumar-hi un augment en la partida per a d'altres departaments, que ha passat dels 9,4 milions als 15 milions. D’aquesta manera, la inversió total augmenta 15,9 milions respecte el 2015 i se superen els 32,4 milions, una xifra que gairebé recupera la que va invertir el Govern el 2011, tot i que encara queda lluny de les quantitats d'abans de la crisi (El 2008 la inversió era de 62,9 milions). També queda lluny la partida de l'ACCD respecte la del 2008, asseguren des de LaFede.cat, i consideren que "el pressupost és encara insuficient". Alerten que el Govern "fa uns pressupostos de mínims" i demostra també manca de compromís com l'Estat.
L'Estat denega set de cada deu peticions d'asil
De fet, el president espanyol, Mariano Rajoy, es va comprometre a rebre 17.337 persones a través del pla europeu, però només n'ha acollides 687. A més, a Espanya, explica Amorós, "s'han rebut el darrer any unes 20.000 peticions d'asil, de les quals 2.000 ho han estat a Catalunya". Tanmateix, les dades evidencien que l’executiu espanyol és un dels governs d'Europa que més peticions denega, tal com va publicar NacióDigital. Les entitats que treballen en l’acollida també ho constaten: el 2015 se'n van rebutjar el 69%.
Malgrat tot, l’actual Govern sí que ha engegat algunes mesures per intentar acollir els refugiats, no totes amb massa èxit i encara insuficients. D’entrada, ha multiplicat per 17 el nombre de persones ateses dins del programa estatal d’acollida: s’ha passat de les 28 places a les 470. Tot i així, tal com recorden les entitats socials, com ara la Comissió Catalana d’Acollida al Refugiat (CCAR), una bona part de les persones refugiades que arriben a Catalunya ho fan per vies no oficials i més de la meitat ni tan sols s’apunten al programa d’integració estatal i passen desapercebudes per l’administració. "Aquesta decisió la prenen bé perquè tenen les eines per integrar-se, bé perquè tenen por de ser deportats", explica la responsable d'incidència política i social de la CCAR, Pascal Coissard.
De fet, la llei d’estrangeria que el govern del PSOE va aprovar el 2009 -amb el suport de CiU- va permetre ampliar fins a 60 dies el termini que una persona immigrada pot estar privada de llibertat a l’espera de l’expulsió i va limitar el reagrupament familiar, tot i que enduria la regulació per violència de gènere i les sancions per als que promouen el tràfic de persones. Esquerra i Iniciativa hi van votar en contra perquè consideraven que era “un pas enrere” i les ONG la van qualificar “d’inhumana i injusta”.
El pla català de refugi, la base per a un futur model d'acollida
Per mirar de completar el programa estatal d'acollida, la Generalitat ha posat també en marxa el pla català de refugi. El programa, que tindrà d’entrada un milió d’euros d’inversió, hauria de servir, tal com va anunciar en la seva presentació la consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, “per bastir les bases per a un futur model d’acollida català, en què Catalunya podria fins i tot concedir els papers d’asil”. El pla preveu donar un habitatge i una renda garantida a la persona refugiada, sempre que es comprometi a seguir un pla d’integració lingüística, social i laboral. Alhora, rebrà l’ajut de cinc mentors, un model de voluntariat que s’ha copiat del model del Canadà i del Quebec.
Tot i així, el cert és que els responsables de la CCAR, que forma part de la xarxa Asil, la plataforma que agrupa les entitats socials que tradicionalment han donat ajuda als refugiats, reclamen al Govern més participació. “Només ens van presentar el pla català de refugi uns dies abans que als mitjans, però haguéssim volgut treballar-hi o que se’ns hagués consultat. Esperem que a partir d’ara sí que ho facin”, assegura Pascal Coissard.
A més, des de la Generalitat s’ha engegat amb les ONG, com Stop Mare Mortum, un cens de 271 persones que voldrien ser acollides a Catalunya des dels camps de refugiats de Grècia i Itàlia. La major part d'aquestes persones, considera Amorós, "haurien de ser acceptades sense dubtes, perquè moltes pateixen alguna malaltia greu que requereix hospitalització". L’Estat, però, només n’ha aconseguit reubicar 14. També s’han engegat programes d’estudi amb les universitats a través dels quals han arribat 15 alumnes que fugien de Síria i d'altres països en conflicte. I, des d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals també recorden que la Generalitat va signar l'Acord de coooperació catalana amb Nacions Unides per actuar al Líban.
“El que no podem fer és desobeir l’Estat, perquè si ho féssim i acollíssim sense el permís de qui té les competències, podríem posar en perill la vida dels refugiats, que podrien ser expulsats i deportats”, afirma Amorós. Sense anar més lluny, a més, aquest dilluns al matí, la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, ha assegurat a Els matins de Tv3 que l’executiu espanyol rep 3.500 milions d’euros, però que en traspassa “zero” a Catalunya, un discurs reafirmat després pel Gabriel Rufián, portaveu republicà al Congrés.
El Govern va voler fer sentir la seva veu a la Unió Europea i va remetre al març de l'any passat una carta al comissari d'Immigració, Interior i Ciutadania, Dimitris Avramopoulos, en què li mostrava la disposició de Catalunya a rebre 4.500 refugiats. La vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, va criticar aleshores la proposta, que va titllar “d’unilateral”. Des de Brussel·les, Avramopoulos va agrair el gest i va advertir el govern de l’Estat, que és qui té les competències, per no complir els programes d’acollida.
Les entitats reclamen el Govern més inversió per a la cooperació
Però, tot i la palesa passivitat de l'Estat, les entitats socials que treballen en l'acollida a Catalunya consideren que les administracions catalanes haurien pogut fer més, i aporten xifres al debat. Tal com alerten les 114 ONG agrupades a LaFede.cat en un comunicat que avui han tornat a difondre a les seves xarxes socials, "el Govern ha incomplert aquest any la promesa d'augmentar el pressupost en matèria de cooperació internacional, pau i drets humans".
Així, denuncien que el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2015–2018 obliga el Govern a incrementar el pressupost de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) en 15 milions d'euros en relació amb el 2015 (5 milions per al 2016, durant el qual els pressupostos van ser prorrogats, i 10 milions més per al 2017). D'aquesta manera, expliquen, "s'hauria de passar dels 8,6 milions als 23,6 milions d'euros", però l’actual proposta "tan sols contempla que l'ACCD disposi de 17,4 milions d’euros". Tanmateix, des del Departament d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals corregeixen LaFede.cat. Segons la conselleria, el pla director preveu l'increment de 15 milions per al total de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament, i no només per a l'ACCD.
Per això, consideren que sí que han complert amb els compromisos, ja que a l'increment de l'ACCD (que la conselleria xifra en 7,2 milions, i no en 8,6 com diu el pla director) cal sumar-hi un augment en la partida per a d'altres departaments, que ha passat dels 9,4 milions als 15 milions. D’aquesta manera, la inversió total augmenta 15,9 milions respecte el 2015 i se superen els 32,4 milions, una xifra que gairebé recupera la que va invertir el Govern el 2011, tot i que encara queda lluny de les quantitats d'abans de la crisi (El 2008 la inversió era de 62,9 milions). També queda lluny la partida de l'ACCD respecte la del 2008, asseguren des de LaFede.cat, i consideren que "el pressupost és encara insuficient". Alerten que el Govern "fa uns pressupostos de mínims" i demostra també manca de compromís com l'Estat.
Mural a favor de l'acollida de refugiats, a Rubí. Foto: Adrià Costa
L'Estat denega set de cada deu peticions d'asil
De fet, el president espanyol, Mariano Rajoy, es va comprometre a rebre 17.337 persones a través del pla europeu, però només n'ha acollides 687. A més, a Espanya, explica Amorós, "s'han rebut el darrer any unes 20.000 peticions d'asil, de les quals 2.000 ho han estat a Catalunya". Tanmateix, les dades evidencien que l’executiu espanyol és un dels governs d'Europa que més peticions denega, tal com va publicar NacióDigital. Les entitats que treballen en l’acollida també ho constaten: el 2015 se'n van rebutjar el 69%.
Malgrat tot, l’actual Govern sí que ha engegat algunes mesures per intentar acollir els refugiats, no totes amb massa èxit i encara insuficients. D’entrada, ha multiplicat per 17 el nombre de persones ateses dins del programa estatal d’acollida: s’ha passat de les 28 places a les 470. Tot i així, tal com recorden les entitats socials, com ara la Comissió Catalana d’Acollida al Refugiat (CCAR), una bona part de les persones refugiades que arriben a Catalunya ho fan per vies no oficials i més de la meitat ni tan sols s’apunten al programa d’integració estatal i passen desapercebudes per l’administració. "Aquesta decisió la prenen bé perquè tenen les eines per integrar-se, bé perquè tenen por de ser deportats", explica la responsable d'incidència política i social de la CCAR, Pascal Coissard.
De fet, la llei d’estrangeria que el govern del PSOE va aprovar el 2009 -amb el suport de CiU- va permetre ampliar fins a 60 dies el termini que una persona immigrada pot estar privada de llibertat a l’espera de l’expulsió i va limitar el reagrupament familiar, tot i que enduria la regulació per violència de gènere i les sancions per als que promouen el tràfic de persones. Esquerra i Iniciativa hi van votar en contra perquè consideraven que era “un pas enrere” i les ONG la van qualificar “d’inhumana i injusta”.
El pla català de refugi, la base per a un futur model d'acollida
Per mirar de completar el programa estatal d'acollida, la Generalitat ha posat també en marxa el pla català de refugi. El programa, que tindrà d’entrada un milió d’euros d’inversió, hauria de servir, tal com va anunciar en la seva presentació la consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, “per bastir les bases per a un futur model d’acollida català, en què Catalunya podria fins i tot concedir els papers d’asil”. El pla preveu donar un habitatge i una renda garantida a la persona refugiada, sempre que es comprometi a seguir un pla d’integració lingüística, social i laboral. Alhora, rebrà l’ajut de cinc mentors, un model de voluntariat que s’ha copiat del model del Canadà i del Quebec.
Tot i així, el cert és que els responsables de la CCAR, que forma part de la xarxa Asil, la plataforma que agrupa les entitats socials que tradicionalment han donat ajuda als refugiats, reclamen al Govern més participació. “Només ens van presentar el pla català de refugi uns dies abans que als mitjans, però haguéssim volgut treballar-hi o que se’ns hagués consultat. Esperem que a partir d’ara sí que ho facin”, assegura Pascal Coissard.
A més, des de la Generalitat s’ha engegat amb les ONG, com Stop Mare Mortum, un cens de 271 persones que voldrien ser acollides a Catalunya des dels camps de refugiats de Grècia i Itàlia. La major part d'aquestes persones, considera Amorós, "haurien de ser acceptades sense dubtes, perquè moltes pateixen alguna malaltia greu que requereix hospitalització". L’Estat, però, només n’ha aconseguit reubicar 14. També s’han engegat programes d’estudi amb les universitats a través dels quals han arribat 15 alumnes que fugien de Síria i d'altres països en conflicte. I, des d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals també recorden que la Generalitat va signar l'Acord de coooperació catalana amb Nacions Unides per actuar al Líban.