Els Bancs dels Aliments de Catalunya han presentat aquest dijous la 18a edició del Gran Recapte, que per primera vegada estarà dedicada a una temàtica concreta: les anomenades "noves pobreses", persones que treballen però que no arriben a final de mes.
L'edició arriba en un context d'encariment sostingut dels preus, amb uns aliments que, segons les entitats, han pujat prop d'un 32% a Catalunya des del 2020. Els quatre bancs han fet una crida per aconseguir 17.000 persones voluntàries per a la recollida, que se celebrarà el 13 i el 14 de novembre en més de 2.000 punts de venda. Les inscripcions s'han obert aquest dijous al web granrecapte.org.
Segons els Bancs dels Aliments, cada mes 170.000 persones necessiten el seu suport a Catalunya. La presidenta del Banc dels Aliments de Girona, i coordinadora dels bancs catalans, Carme Casacoberta, ha definit les "noves pobreses" com "un problema de país" que afecta cada cop més persones que "treballen i, tot i treballar, no arriben a final de mes".
Segons ha dit, moltes han de fer equilibris per pagar l'habitatge, els subministraments o l'alimentació. L'any passat, ha detallat, els quatre bancs van distribuir 20.800 tones d'aliments a través de 579 entitats socials i van arribar a 184.668 persones.
L'impacte de la inflació
El president de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, Lluís Fatjó, ha resumit la situació dient que "la inflació en aquests moments és un impost extra a la pobresa". Ha recordat que productes bàsics s'han encarit amb força els últims anys (l'oli d'oliva un 70%, la llet un 44% i els cereals un 34%) i ha xifrat en 475 euros mensuals la despesa mitjana d'una família en alimentació.
Al seu parer, la suma de l'alimentació i l'habitatge fa que la població gasti de mitjana la meitat dels seus ingressos en aquestes dues partides, un percentatge que en el 20% més pobre supera el 60%. Fatjó ha advertit que, un cop pagats l'habitatge i l'alimentació, aquest grup "no arriba als 500 euros per passar el mes".
