El panorama que han deixat les eleccions portugueses del 4 d’octubre no pot ser més enrevessat. La dreta, fins ara al govern amb el primer ministre Passos Coelho, va guanyar les eleccions, però va perdre la majoria absoluta al Parlament. L’oposició d’esquerres és majoritària, però el Partit Socialista (PS) només pot liderar una majoria alternativa si pacta amb l’extrema esquerra.

La coalició governant formada pel Partit Social Demòcrata (centre dreta) i el Centre Democràtic Social-Partit Popular (democristians conservadors) va obtenir el 38,57% i 107 escons a l’Assemblea de la República. La cambra té 230 escons i la majoria absoluta la formen 116. El PS va guanyar el 32,31% i 86 diputats. El Bloco de Esquerda té el 10,19%  i 19 escons. I l’aliança CDU formada pel Partit Comunista i una formació ecologista, amb el 8,25% dels sufragis, suma 17 diputats.  
 
Les contradiccions de Costa

El líder del PS, António Costa, és aquests dies un home encerclat pels dubtes. Amb els números a la mà, podria intentar forjar un govern d’esquerres. De fet, el Bloco de Esquerda ja se li ha ofert, però es tracta d’una suma de maoistes i trotskistes que exigeix una ruptura total amb les polítiques d’austeritat. Unes polítiques que el darrer executiu socialista, presidit per José Sócrates, va dur a terme. Tampoc és fàcil un acord amb la Coalició Democràtica Unitària liderada per un Partit Comunista que a Portugal és molt ortodox.

Costa, que va crear la seva base de poder dins del PS des de l’alcaldia de Lisboa, és un home proper a Sócrates, qui no passa pel seu millor moment. L’exprimer ministre està sent investigat per un cas de blanqueig de diners i ha passat uns mesos a la presó. Ara estava en presó domiciliària i el jutge li acaba de concedir la llibertat provisional.

Costa es troba en una situació endimoniada. Ahir mateix va elogiar el Bloco de Esquerda i els comunistes per mostrar-se disposats a dialogar, però en el PS són molts forts els corrents més anticomunistes de la socialdemocràcia i tancar un programa de govern amb l’esquerra radical apareix com a molt difícil. La influència de l'SPD alemany –que ara governa amb Angela Merkel- sempre ha estat molt gran en el PS lusità. I cal suposar que les pressions de Brussel·les per evitar un executiu antiausteritat a Lisboa seran intenses.

Hi ha un altre factor que contribueix a complicar les coses. El mes de gener conclou el mandat del president de la República, Anibal Cavaco Silva, membre del governant PSD. Cavaco, que dimarts vinent iniciarà les consultes per encarregar la formació de govern, ja no es pot tornar a presentar i viu els darrers mesos del seu mandat. Els partits preparen les candidatures per al Palau de Belem, seu de la presidència. Les possibles aliances de cara a aquesta elecció, que es fa per sufragi universal, determinarà el nou govern. António Vitorino, membre del PS i antic comissari europeu, ben vist pels mitjans financers, sona com un dels possibles candidats.