El nou govern a càrrec de l'Ajuntament de Barcelona entoma una contradicció. Defensa que els manters són un fenomen "residual" a la capital catalana i alhora ha decidit convertir-los en un dels principals cavalls de batalla de la pressió a l'espai públic. A l'altra banda, els afectats en critiquen les conseqüències. "Ens persegueixen com feia temps que no passava. És la sisena escapada del dia", explica un d'ells, mentre marxa cap al metro en veure una moto aparèixer a tocar de la Rambla un divendres a la tarda. Hi amplia el focus Lamine Sarr, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. "Fa dues setmanes que tots els manters que passen per aquí ens ho diuen. Això sembla l'època de Trias", resumeix el representant del col·lectiu.

La menció temporal no és casual. Fa referència al moment en què el govern de Jaume Collboni ha volgut marcar perfil. En concret, ha apostat per intentar donar resposta a les principals preocupacions ciutadanes -seguretat i neteja- amb la presentació d'una iniciativa anomenada "Pla Endreça". Un projecte sense cap partida econòmica afegida, però que proposa reorientar efectius de neteja i de la Guàrdia Urbana. Es va explicar a principis de la setmana passada, quan el tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, anunciava la concentració de més agents -augmentant-ne les hores extra- a Ciutat Vella. El primer cap de setmana després de presentar el pla, el compte oficial de la policia local exhibia els resultats. "11.255 productes comissats provinents de la venda ambulant", mencionava la piulada. 

En el marc del #