La dependència de la Unió Europea del gas rus la deixa en una situació vulnerable en plena crisi a Ucraïna. El 40% del gas que es consumeix al bloc comunitari ve de Rússia, un volum massa elevat com perquè la Unió Europea pugui compensar amb altres proveïdors un possible tall en l'arribada de tall rus, segons apunta Simone Tagliapietra, expert del think thank Bruegel. Per Tagliapietra, un tall en l'arribada de gas rus a Europa implicaria tancar fàbriques d'indústries no estratègiques per garantir que el gas disponible arriba a les llars. En canvi, la professora de la Universitat Seton Hall Margarita Balmaceda creu que Europa pot compensar "en gran mesura" el subministrament però amb alternatives que dispararien els preus de l'energia.

Davant un possible tall de subministrament de gas rus, un escenari que tant Tagliapietra com Balmaceda veuen ara per ara poc probable, una de les opcions que la Unió Europea està treballant és en l'increment de la importació de gas natural liquat. Per l'expert de Bruegel, però, és "impossible" poder substituir el gas rus amb aquesta font alternativa.

"El mercat actual és molt reduït i no hi ha producció addicional disponible perquè el sistema ja està a ple rendiment", diu Tagliapietra, que apunta que demanar augmentar les importacions d'altres subministradors com Qatar o Noruega "no resoldria el problema". "Pot contribuir a suavitzar el problema a curt termini", diu l'expert de Bruegel, "però no podrem passar un altre hivern només amb gas natural liquat".

A més, la professora de la Universitat Seton Hall adverteix que importar gas natural liquat és més car que el gas que arriba per gasoducte, cosa que augmentaria el preu de l'energia. "El gas s'ha de refredar per convertir-lo en líquid, posar-lo en un vaixell, transportar-lo i tornar-lo a escalfar quan arriba. I mentre no s'utilitza s'ha de mantenir fred. Això són molts diners", explica.

A més, tant Tagliapietra com Balmaceda alerten que, per la seva forma de transport, és més fàcil que els subministradors de gas natural liquat el destinen "allà on es paga més". "Europa té opcions, però tindran un efecte en els preus", diu Balmaceda. A més, Tagliapietra adverteix que incrementar la importació de gas natural liquat a Europa, si no es pot augmentar la producció, implicaria que altres països del món hi renunciessin, cosa que veu poc probable.

Una de les opcions que s'ha posat sobre la taula per garantir les provisions de gas a tots els països de la Unió Europea en el pitjor dels escenaris és que els països menys dependents del gas rus, com per exemple Espanya, comparteixin subministrament amb els que ho són més. Ara bé, ambdós experts alerten que la infraestructura actual no està preparada perquè els estats comparteixin un volum de gas suficient com per compensar un possible tall de gas rus.

La professora de la Universitat Seton Hall creu que la infraestructura actual permetria "cobrir un nivell mínim de les necessitats" i l'expert de Bruegel coincideix que les connexions entre països són "massa petites" per cobrir la demanda. "Hi ha un coll d'ampolla en la infraestructura", remarca Tagliapietra.