"Amb el creixement econòmic no n'hi ha prou". Aquest és el pensament que batega en l'informe Bons llocs de treball. Democràcia, creixement i benestar en el segle XXI, presentat aquest dimecres per Foment del Treball i elaborat pel seu think tank, l'Institut d'Estudis Estratègics (IEE). Un laboratori d'anàlisi que va néixer per crear massa crítica, incidir en el debat públic i fugir de la immediatesa. L'informe presentat avui assenyala que les causes del malestar no es resoldran amb un simple creixement econòmic ni tampoc amb una major intervenció dels poders públics a través d'increment del salari mínim -que l'IEE ha defensat- o un desplegament d'ajudes directes. És en la qualitat dels llocs de treball on hi ha una clau per fermar l'estabilitat i la cohesió social.
La fase més desreguladora de la globalització ha mostrat les seves nafres, segons ha explicat avui l'economista Jordi Alberich, director de l'IEE. Un ultraliberalisme que va propiciar creixement i generació massiva de llocs de treball, però en la seva majoria de baixa qualitat. Des de l'IEE es proposa afrontar seriosament un seguit de canvis estratègics que tinguin com a objectiu una bona ocupació, que implica "una garantia de vida digna".
Jordi Casas, cap de gabinet del president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha explicat que l'entitat durà a terme un debat en profunditat sobre el mercat laboral en el proper any i mig. Casas ha recordat que l'IEE vol pensar a llarg termini i que Foment aposta per un nou pacte social a Europa, que ha de tenir com a objectiu "garantir el benestar al segle XXI". Jordi Casas ha considerat "superats els esquemes clàssics" del xoc entre patrons i treballadors, ja que ara, ha dit, "els treballadors són conscients que al davant de l'empresa hi ha algú que se la juga o un equip competent".
Alberich ha assegurat que Europa viu una "oportunitat històrica" per fer una veritable política industrial, moderna i allunyada del vell proteccionisme, en un context de retorn global a la política industrial. La defensa d'una emprenedoria de base industrial ha estat constant en la intervenció de Casas i Alberich. En el text apareix fins i tot la idea d'un "treball decent com a legitimador del bon capitalisme". Un model de capitalisme que ha d'ajudar també a aturar l'ascens dels moviments populistes que s'han estès per molts països i que són una altra de les preocupacions que mostra l'IEE.
Sobre les possibilitats que aquest discurs faci realment forat en el món empresarial, Casas ha assegurat que el "compromís social" dels empresaris catalans ha estat sempre present, esmentant la feina feta en llocs com Terrassa i Sabadell en àmbits com l'habitatge, especialment en èpoques com el franquisme, quan no hi havia drets socials. "El capitalisme d'aquest país ha estat socialment responsable", ha assenyalat.
L'informe assenyala la necessitat d'entomar un seguit de reformes que passen per una regulació de l'economia global, la millora de la productivitat, un sector públic més eficient i afrontar el problema de dimensió del teixit productiu català. Pel think tank de Foment, l'economia catalana encara presenta un volum mitjà escàs de les seves empreses.
Traspua en el document una concepció "renana" del capitalisme (una expressió emprada per Alberich), una idea de creixement i benestar social que beu del que va ser el model de societat sorgit de les runes de la II Guerra Mundial i els grans pactes socials que van reconstruir Europa.