05
de juliol
de
2022, 12:16
Actualitzat:
12:16h
El conflicte a Ucraïna i l'escenari postpandèmic dibuixen un canvi d'època i la globalització "pot haver arribat a un punt d'inflexió". Un escenari que, davant una "tardor amenaçadora", exigeix "repartir equitativament l'impacte de la inflació". És la principal conclusió del document que ha presentat aquest dimarts l'Institut d'Estudis Estratègics (IEE), el think tank ideològic de Foment del Treball. Aquest repartiment equitatiu s'ha d'assolir amb un pacte de rendes que trobi l'equilibri entre la justícia social, la competitivitat empresarial i la sostenibilitat macroeconòmica.
Ana Julià, Jordi Casas i Jordi Alberich, director de l'IEE, han presentat el document. El laboratori d'idees de la patronal propugna preservar l diàleg entre els agents socials, que va funcionar molt bé durant la pandèmia, aprofitar l'oportunitat que suposen els fons Next Generation per anar cap a una "política industrial moderna i ambiciosa" -en un escenari de reindustrlaització-, una millora de la formació professional, un objectiu que el retorn de la indústria pot afavorir.
El think tank advoca per una reforma de l'administració pública i una "veritable reforma fiscal", però considera que el debat actual sobre els impostos encara no és prou rigorós, amb posicions que consideren que el teixit empresarial pot resistir més pressió fiscal, mentre des d'altres posicions proposen una rebaixa generalitzada d'impostos, que no troba fàcil d'engegar. Sí que el document assenyala que s'hauria d'entomar de manera decidida el problema de l'economia submergida.
L'IEE assenyala que la integració europea avança de manera decidida però, alhora, els seus valors no són ara mateix universalment compartits. La guerra a Ucraïna ha mostrat la "fragilitat política i cultural de les democràcies occidentals". El document recorda que el món ha contemplat com la solidaritat europea "s'aplica de forma diferenciada en funció de la geografia i el color de la pell".
Alberich ha destacat la menció que fa l'informe a la situació a Catalunya, amb una política "massa captiva de les dimensions que es van arrossegant i de la batalla partidista per liderar l'escenari postprocés". L'IEE reclama als dirigents catalans que assumeixin "la transcendència del context global" i se centrin en "el govern dels reptes i les prioritats de l'economia i la societat".
L'Institut d'Estudis Estratègics (IEE) va ser una iniciativa de la patronal catalana per elaborar discurs més enllà de la conjuntura immediata. S'ha convertit en el braç ideològic de l'entitat i vol expressar una mirada que superi l'àmbit estricte dels interessos lobistes empresarials que té Foment. Alhora, s'inscriu en la voluntat de generar discurs després d'uns anys -marcats pel procés sobiranista- en què s'ha criticat la passivitat o la manca de relat de les elits econòmiques, tant davant del lideratge polític català, com de l'Estat.
Ana Julià, Jordi Casas i Jordi Alberich, director de l'IEE, han presentat el document. El laboratori d'idees de la patronal propugna preservar l diàleg entre els agents socials, que va funcionar molt bé durant la pandèmia, aprofitar l'oportunitat que suposen els fons Next Generation per anar cap a una "política industrial moderna i ambiciosa" -en un escenari de reindustrlaització-, una millora de la formació professional, un objectiu que el retorn de la indústria pot afavorir.
El think tank advoca per una reforma de l'administració pública i una "veritable reforma fiscal", però considera que el debat actual sobre els impostos encara no és prou rigorós, amb posicions que consideren que el teixit empresarial pot resistir més pressió fiscal, mentre des d'altres posicions proposen una rebaixa generalitzada d'impostos, que no troba fàcil d'engegar. Sí que el document assenyala que s'hauria d'entomar de manera decidida el problema de l'economia submergida.
L'IEE assenyala que la integració europea avança de manera decidida però, alhora, els seus valors no són ara mateix universalment compartits. La guerra a Ucraïna ha mostrat la "fragilitat política i cultural de les democràcies occidentals". El document recorda que el món ha contemplat com la solidaritat europea "s'aplica de forma diferenciada en funció de la geografia i el color de la pell".
Alberich ha destacat la menció que fa l'informe a la situació a Catalunya, amb una política "massa captiva de les dimensions que es van arrossegant i de la batalla partidista per liderar l'escenari postprocés". L'IEE reclama als dirigents catalans que assumeixin "la transcendència del context global" i se centrin en "el govern dels reptes i les prioritats de l'economia i la societat".
L'Institut d'Estudis Estratègics (IEE) va ser una iniciativa de la patronal catalana per elaborar discurs més enllà de la conjuntura immediata. S'ha convertit en el braç ideològic de l'entitat i vol expressar una mirada que superi l'àmbit estricte dels interessos lobistes empresarials que té Foment. Alhora, s'inscriu en la voluntat de generar discurs després d'uns anys -marcats pel procés sobiranista- en què s'ha criticat la passivitat o la manca de relat de les elits econòmiques, tant davant del lideratge polític català, com de l'Estat.