03
de juliol
de
2022
Actualitzat:
02
de desembre,
14:09h
"S'apropa una època daurada per la innovació i Catalunya en pot sortir molt beneficiada". Malgrat cert sentiment de pessimisme generalitzat o d'incerteses, Xavier Ferràs observa la realitat des del convenciment que aporten les dades. Si s'enfoca el debat sobre la innovació, la veu d'aquest enginyer de Telecomunicacions i doctor en Organització i Administració d'Empreses, actualment professor al departament d'Operacions, Innovació i Data Sciences a Esade, és una bona talaia per esbrinar els canvis que s'estan produint en el món econòmic.
Aquest divendres, en l'acte de presentació de la Memòria Econòmica Catalunya 2021, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va afirmar que el futur econòmic de Catalunya passa per la reindustrialització. Hi ha moltes declaracions de responsables polítics, de Catalunya, de l'estat espanyol i d'arreu, que van en la mateixa direcció. Reindustrialització és la paraula, en un escenari en què el context d'inflació i guerra a Ucraïna ha fet que les previsions trontollin. Els mateixos economistes mostren posicions contraposades sobre el futur.
Fins l'arribada de la pandèmia, malgrat les afirmacions sobre el potencial de recerca de Catalunya, el cert és que la inversió en R+D estava molt per sota dels nivells que la Unió Europea (UE) va exigir per al 2020, que eren d'un 3% del PIB. "En realitat, els únics que han complert són els països nòrdics i Alemanya, mentre que Espanya s'ha quedat en un 1,25% i Catalunya amb l'1,5%", explica Ferràs, que també especifica que els països que inverteixen més del 3% són Corea del Sud i Israel.
"Catalunya ha disposat d'una bona xarxa d'start-ups però han predominat fins ara les plataformes d'e-commerce o de repartiments d'aliments, que està bé però no és suficient", assegura el professor d'Esade. Ferràs també assenyala que disposar de grups de recerca és imprescindible, però fins ara no s'havia produït una transmissió al teixit productiu.
La fi d'un model neoliberal
Per Ferràs, la crisi pandèmica ha suposat un gran canvi de patró, amb la caiguda d'un model d'innovació de clara influència nord-americana i d'influència neoliberal. Una visió del món que entén l'economia com una branca de les matemàtiques, basat en els mercats financers i que entenia el planeta com una única xarxa. La política industrial va ser menystinguda durant anys i això ha dut al col·lapse d'aquest model quan han començat a fallar les grans cadenes de valor i s'han produït colls d'ampolla imprevistos. La frase del Nobel d'Economia Gary Becker -"la millor política industrial és la que no existeix"- ha quedat desmentida.
"Les xarxes logístiques globals s'han trencat i la globalització ha canviat, ara sí, de paradigma", assegura Ferràs. De cop, la UE s'ha adonat que no es pot permetre no disposar de xips i que una indústria de semiconductors és essencial i cal tenir-la a prop. "Passarem del fonamentalisme de mercat al tecnonacionalisme, de l'externalització low cost a l'internització high tech", assegura. L'economia catalana ha entès -diu- el canvi de direcció i un seguit de projectes ambiciosos estan arrelant amb força al territori.
Iljin, AstraZeneca i Wallbox
La sud-coreana Iljin, fabricant de components de bateries, invertirà 600 milions d'euros amb l'obertura de la seva primera planta a Europa. La iniciativa crearà 500 llocs de treball. Serà a Mont-roig del Camp, al Baix Camp. Iljin és una de les poques companyies al món que es dediquen a fabricar làmines de coure per a bateries de vehicles elèctrics. És un dels projectes anomenats d'inversió greenfield, dutes a terme per empreses sense presència prèvia al país.
Un altre projecte d'alta volada l'ha protagonitzat la multinacional tecnològica Intel, que ha tancat un acord amb el Barcelona Supercomputing Center per crear un laboratori de microxips. El centre estarà situat en el campus nord de la UPC i Intel hi invertirà uns 200 milions d'euros en deu anys. Es calcula que suposarà 200 llocs de treball.
La farmacèutica AstraZeneca obrirà a Barcelona un centre de desenvolupament de fàrmacs de nova generació en el camp de les malalties rares. El projecte suposarà la creació de 100 llocs de treball en els propers dos anys. Es tracta, a més, de llocs d'alt nivell professional.
Altres projectes els protagonitzen empreses catalanes. EVARM crearà 30 llocs de treball a Sant Boi de Llobregat amb una planta d'assemblatge de 3.000 metres quadrats abocat a una d eles grans línies de transformació dels propers anys: el vehicle que funcionarà amb hidrogen verd.
Però la gran notícia de les darreres setmanes l'ha protagonitzat la catalana Wallbox, un dels unicornis catalans dedicats a les bateries elèctriques. Oriol Riba, el seu director d'operacions, explica a NacióDigital la transcendència de la nova fàbrica inaugurada a la Zona Franca: "És una peça fonamental. Ens permet administrar carregadors a tots els mercats on operem excepte la Xina, on hi tenim una altra planta. Quan estiguem a plena activitat, aquesta planta fabricarà 1,1 milions de carregadors l'any". Riba explica què tenen al cap: "Treballem amb una xifra a la ment: el 98% dels carregadors que fan falta perquè la mobilitat sigui de zero emissions encara no estan instal·lats". Wallbox té presència a més de cent mercats i a la tardor inaugurarà una nova planta als EUA, que atendrà les demandes del mercat nord-americà i canadenc.
Riba és molt clar: "Ja no hi ha dubte que el futur és elèctric i va cap a una mobilitat sostenible i sense emissions. No ho diem des de Wallbox, Volkswagen ha anunciat una gran factoria de bateries a Sagunt que serà el puntal de la seva estratègia elèctrica, Ford ha adjudicat dos models elèctrics a la planta d'Almussafes". El seu missatge és d'optimisme: "Catalunya i Barcelona ja fa temps que és un pol d'atracció d'empreses tecnològiques. La darrera en sumar-se és Intel".
Tots aquets projectes esmentats han tingut el suport del Govern i, en concret, d'Acció, l'agència per a la competitivitat de la Generalitat. El seu director, Joan Romero, explica a NacióDigital que s'està davant d'un canvi important. "El canvi ja es covava des d'abans de la pandèmia, hi havia la necessitat de potenciar les estructures industrials, però la pandèmia i ara la crisi de subministraments i el que comporta el conflicte a Ucraïna només han fet que accelerar-ho", ressalta Romero.
Per al director d'Acció, el gir que s'està produint no és conjuntural ni episòdic: "Catalunya té en aquests moments 550 projectes d'inversió en cartera. No vol dir que hagin de venir tots, és clar, però mai s'havia arribat a aquestes xifres i molts d'ells són de dimensió rellevant". Romero no amaga l'optimisme, però manté els peus a terra: "Ara ja està clar per tothom que sense múscul industrial no es podrà competir. Estem davant d'una finestra d'oportunitat però hem de saber jugar i fer-ho ràpid".
Aquest divendres, en l'acte de presentació de la Memòria Econòmica Catalunya 2021, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va afirmar que el futur econòmic de Catalunya passa per la reindustrialització. Hi ha moltes declaracions de responsables polítics, de Catalunya, de l'estat espanyol i d'arreu, que van en la mateixa direcció. Reindustrialització és la paraula, en un escenari en què el context d'inflació i guerra a Ucraïna ha fet que les previsions trontollin. Els mateixos economistes mostren posicions contraposades sobre el futur.
Fins l'arribada de la pandèmia, malgrat les afirmacions sobre el potencial de recerca de Catalunya, el cert és que la inversió en R+D estava molt per sota dels nivells que la Unió Europea (UE) va exigir per al 2020, que eren d'un 3% del PIB. "En realitat, els únics que han complert són els països nòrdics i Alemanya, mentre que Espanya s'ha quedat en un 1,25% i Catalunya amb l'1,5%", explica Ferràs, que també especifica que els països que inverteixen més del 3% són Corea del Sud i Israel.
"Catalunya ha disposat d'una bona xarxa d'start-ups però han predominat fins ara les plataformes d'e-commerce o de repartiments d'aliments, que està bé però no és suficient", assegura el professor d'Esade. Ferràs també assenyala que disposar de grups de recerca és imprescindible, però fins ara no s'havia produït una transmissió al teixit productiu.
La fi d'un model neoliberal
Per Ferràs, la crisi pandèmica ha suposat un gran canvi de patró, amb la caiguda d'un model d'innovació de clara influència nord-americana i d'influència neoliberal. Una visió del món que entén l'economia com una branca de les matemàtiques, basat en els mercats financers i que entenia el planeta com una única xarxa. La política industrial va ser menystinguda durant anys i això ha dut al col·lapse d'aquest model quan han començat a fallar les grans cadenes de valor i s'han produït colls d'ampolla imprevistos. La frase del Nobel d'Economia Gary Becker -"la millor política industrial és la que no existeix"- ha quedat desmentida.
"Les xarxes logístiques globals s'han trencat i la globalització ha canviat, ara sí, de paradigma", assegura Ferràs. De cop, la UE s'ha adonat que no es pot permetre no disposar de xips i que una indústria de semiconductors és essencial i cal tenir-la a prop. "Passarem del fonamentalisme de mercat al tecnonacionalisme, de l'externalització low cost a l'internització high tech", assegura. L'economia catalana ha entès -diu- el canvi de direcció i un seguit de projectes ambiciosos estan arrelant amb força al territori.
Iljin, AstraZeneca i Wallbox
La sud-coreana Iljin, fabricant de components de bateries, invertirà 600 milions d'euros amb l'obertura de la seva primera planta a Europa. La iniciativa crearà 500 llocs de treball. Serà a Mont-roig del Camp, al Baix Camp. Iljin és una de les poques companyies al món que es dediquen a fabricar làmines de coure per a bateries de vehicles elèctrics. És un dels projectes anomenats d'inversió greenfield, dutes a terme per empreses sense presència prèvia al país.
Un altre projecte d'alta volada l'ha protagonitzat la multinacional tecnològica Intel, que ha tancat un acord amb el Barcelona Supercomputing Center per crear un laboratori de microxips. El centre estarà situat en el campus nord de la UPC i Intel hi invertirà uns 200 milions d'euros en deu anys. Es calcula que suposarà 200 llocs de treball.
La farmacèutica AstraZeneca obrirà a Barcelona un centre de desenvolupament de fàrmacs de nova generació en el camp de les malalties rares. El projecte suposarà la creació de 100 llocs de treball en els propers dos anys. Es tracta, a més, de llocs d'alt nivell professional.
Altres projectes els protagonitzen empreses catalanes. EVARM crearà 30 llocs de treball a Sant Boi de Llobregat amb una planta d'assemblatge de 3.000 metres quadrats abocat a una d eles grans línies de transformació dels propers anys: el vehicle que funcionarà amb hidrogen verd.
Però la gran notícia de les darreres setmanes l'ha protagonitzat la catalana Wallbox, un dels unicornis catalans dedicats a les bateries elèctriques. Oriol Riba, el seu director d'operacions, explica a NacióDigital la transcendència de la nova fàbrica inaugurada a la Zona Franca: "És una peça fonamental. Ens permet administrar carregadors a tots els mercats on operem excepte la Xina, on hi tenim una altra planta. Quan estiguem a plena activitat, aquesta planta fabricarà 1,1 milions de carregadors l'any". Riba explica què tenen al cap: "Treballem amb una xifra a la ment: el 98% dels carregadors que fan falta perquè la mobilitat sigui de zero emissions encara no estan instal·lats". Wallbox té presència a més de cent mercats i a la tardor inaugurarà una nova planta als EUA, que atendrà les demandes del mercat nord-americà i canadenc.
Riba és molt clar: "Ja no hi ha dubte que el futur és elèctric i va cap a una mobilitat sostenible i sense emissions. No ho diem des de Wallbox, Volkswagen ha anunciat una gran factoria de bateries a Sagunt que serà el puntal de la seva estratègia elèctrica, Ford ha adjudicat dos models elèctrics a la planta d'Almussafes". El seu missatge és d'optimisme: "Catalunya i Barcelona ja fa temps que és un pol d'atracció d'empreses tecnològiques. La darrera en sumar-se és Intel".
Tots aquets projectes esmentats han tingut el suport del Govern i, en concret, d'Acció, l'agència per a la competitivitat de la Generalitat. El seu director, Joan Romero, explica a NacióDigital que s'està davant d'un canvi important. "El canvi ja es covava des d'abans de la pandèmia, hi havia la necessitat de potenciar les estructures industrials, però la pandèmia i ara la crisi de subministraments i el que comporta el conflicte a Ucraïna només han fet que accelerar-ho", ressalta Romero.
Per al director d'Acció, el gir que s'està produint no és conjuntural ni episòdic: "Catalunya té en aquests moments 550 projectes d'inversió en cartera. No vol dir que hagin de venir tots, és clar, però mai s'havia arribat a aquestes xifres i molts d'ells són de dimensió rellevant". Romero no amaga l'optimisme, però manté els peus a terra: "Ara ja està clar per tothom que sense múscul industrial no es podrà competir. Estem davant d'una finestra d'oportunitat però hem de saber jugar i fer-ho ràpid".
Dades clau per entendre el context
- La base industrial de l'economia catalana és clara: la indústria representa el 20,3% del valor afegit brut (VAB) per damunt de l'espanyol (17%). Si es tenen en compte els serveis vinculats a la producció, la indústria és més del 50% de l'economia.
- L'any 2021, les exportacions catalanes van incrementar-se en un 21%, fins assolir els 80.536,3 milions d'euros, i van superar els nivells prepandèmics: un 9% més respecte del 2019.
- Les exportacions catalanes del sector tecnològic han crescut un 8,3% interanual i han batut el rècord per sisè any consecutiu.
- Catalunya és el cinquè hub d'start-ups de la UE. Segons dades d'Acció, al país hi ha en aquests moments més de 1.900 start-ups identificades, un 11,4% més que el 2020.
- Les start-ups catalanes van recaptar 1.479 milions d'euros en inversió l'any passat, que és la xifra més alta d'aquest sector fins ara i suposa un 246% més que el volum d'inversió atreta el 2020, tot i que aquí el factor pandèmia va suposar un sotrac
- Tot i ser només l'1,5% de la població de la UE, Catalunya atreu el 2,57% dels fons d'innovació atorgats per la UE. Ha rebut 1.761 milions i lidera el repartiment de fons del programa Horizon 2020 amb un 28,8% del total.
- La base industrial de l'economia catalana és clara: la indústria representa el 20,3% del valor afegit brut (VAB) per damunt de l'espanyol (17%). Si es tenen en compte els serveis vinculats a la producció, la indústria és més del 50% de l'economia.
- L'any 2021, les exportacions catalanes van incrementar-se en un 21%, fins assolir els 80.536,3 milions d'euros, i van superar els nivells prepandèmics: un 9% més respecte del 2019.
- Les exportacions catalanes del sector tecnològic han crescut un 8,3% interanual i han batut el rècord per sisè any consecutiu.
- Catalunya és el cinquè hub d'start-ups de la UE. Segons dades d'Acció, al país hi ha en aquests moments més de 1.900 start-ups identificades, un 11,4% més que el 2020.
- Les start-ups catalanes van recaptar 1.479 milions d'euros en inversió l'any passat, que és la xifra més alta d'aquest sector fins ara i suposa un 246% més que el volum d'inversió atreta el 2020, tot i que aquí el factor pandèmia va suposar un sotrac
- Tot i ser només l'1,5% de la població de la UE, Catalunya atreu el 2,57% dels fons d'innovació atorgats per la UE. Ha rebut 1.761 milions i lidera el repartiment de fons del programa Horizon 2020 amb un 28,8% del total.