El govern dels Estats Units ha anunciat aquest dimecres aranzels "recíprocs" contra pràcticament tots els països del món. Però la taxa no és la mateixa per a tots els afectats, com ha argumentat el president dels EUA, Donald Trump, que durant la seva compareixença es va servir d'un cartell per presentar les diferents quotes que pertoquen a cada cas. A quina lògica respon aquest càlcul?

El Departament de Comerç dels Estats Units (USRT) ha fet públic un document en què explica la fórmula que el govern de Trump ha ideat per calcular quin ha de ser el percentatge per a cada país. La metodologia proposa fer una resta entre les exportacions (xi​) i les importacions (mi), dividida per la multiplicació de les importacions (mi) per dues variables (ε i φ), que fan referència a com afecta l'aranzel al preu final d'un producte i a l'efecte que tindria un augment del preu d'aquest en les importacions.

És en aquestes dues variables on es troba el truc de la qüestió: l'USRT ha atribuït uns valors concrets a les variables (ε i φ) que, en dividir-se, donen un resultat igual a 1. Per tant, no tenen efecte en l'equació. Així doncs, es pot dir que els aranzels es calculen d'acord amb el dèficit comercial i les importacions amb els blocs en qüestió. Llavors, Trump agafa aquesta xifra i la divideix entre dos. Així de senzill.

Per tant, no s'inclou en l’equació els aranzels reals que s’apliquin o altres elements com l’IVA, malgrat el que va assegurar el mateix Trump. En aquest sentit, l'informe publicat per aquest departament de l'Administració Trump estipula que és "pràcticament impossible" analitzar l’efecte de “milers d’aranzels, impostos i regulacions” i que la manera d’aproximar-se als seus "efectes combinats" és calculant quin aranzel caldria aplicar per “equilibrar els dèficits comercials bilaterals”.

De la mateixa manera, no té en compte les particularitats del comerç de cada país, entre altres factors rellevants. Així doncs, és, en realitat, una equació molt més senzilla i genèrica del que vol aparentar la fórmula amb nomenclatura grega.

La taxa a escala mundial a pràcticament tots els productes que entrin al país és del 10%. A partir d'aquí, comença la disparitat: a una banda de la balança hi ha casos com els de Taiwan i l'Índia, amb un gravamen del 32% i del 26%, respectivament, o el de la Unió Europea (UE), amb un 20% generalitzat. A l'altra, Regne Unit, Brasil i l'Argentina amb només el 10%.