26
d'octubre
del
2023
Actualitzat
a les
12:29h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut en una sentència el dret individual d’una alumna de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar (Maresme) a rebre en castellà una assignatura principal a banda de la de llengua castellana. Els magistrats consideren que la legislació i la jurisprudència obliguen que el castellà sigui vehicular almenys en una assignatura troncal i ho volen garantir en aquest cas. Així, estima parcialment el recurs dels pares de la nena, que fa Primària, en contra de la decisió del Departament d'Educació que li volia denegar. No obstant, el tribunal desestima la resta del recurs i manté el projecte lingüístic del centre. La sentència es pot recórrer davant del mateix TSJC.
El tribunal considera que tot i que l’objectiu de l’educació obligatòria és que els alumnes dominin les dues llengües per igual, no es pot oblidar les famílies que estan de pas a Catalunya. Per això, com ja ha fet en altres pronunciaments previs, el tribunal considera que el sistema d’immersió només hauria de ser legal en un sistema dual de centres o aules separades per llengües.
Per això, sentència que mentre la nena estigui en el sistema educatiu català ha de rebre “de forma efectiva en castellà, a part de l’àrea de coneixement, competència clau, assignatura o matèria corresponent a l’aprenentatge d’aquesta llengua, una o unes àrees de coneixement, competències clau, matèries o assignatures addicionals que, per la seva importància en el conjunt del currículum o la seva càrrega lectiva puguin ser considerades com a principals”.
Els pares de la nena pretenien que la seva filla fos escolaritzada amb almenys un 25% de les hores en castellà o català en tota l’educació preuniversitària. També volien que s’anul·lés tot el projecte lingüístic del centre, aprovat el 2018-2019, en no considerar igual de vehiculars les dues llengües. També volien que el projecte lingüístic tingués en compte la majoria catalanoparlant dels alumnes i, per tant, català i castellà tinguessin una presència equilibrada en l’ensenyament. Per últim, volia que totes les senyalitzacions i comunicacions del centre fossin en les dues llengües.
L’octubre del 2021 el TSJC va dictar una mesura cautelar per la qual la nena havia de rebre almenys el 25% de les classes en castellà. La Generalitat s’hi va oposar i entremig va aprovar una reforma de la llei d’educació i un decret llei per garantir la primacia del català com a llengua vehicular a l’escola. El TSJC va plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) perquè tenia dubtes de la constitucionalitat d’algunes disposicions de la nova normativa. No obstant, en el cas de Canet el tribunal considera que es tracta d’una qüestió individual i, per tant, no cal esperar la decisió del TC sobre el conjunt de la normativa.
En la seva sentència de 19 pàgines, la secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa del TSJC recorda que la sentència del TC sobre l’Estatut del 2009 va configurar un sistema de “conjunció lingüística”, que, tot i proposar un “patró d’equilibri i igualtat entre llengües”, no impedeix que el català sigui el centre de gravetat del model educatiu i tingui més pes que el castellà però sí que requereix que el castellà tingui més presència que l’estricta assignatura de llengua i literatura espanyola. Així, considera que tant la Constitució com les diverses lleis d’educació no admeten el dret a rebre l’ensenyament obligatori en una sola llengua oficial. Això obliga a impartir almenys una assignatura principal no lingüística en castellà, segons el TC i el TSJC.
El tribunal considera que tot i que l’objectiu de l’educació obligatòria és que els alumnes dominin les dues llengües per igual, no es pot oblidar les famílies que estan de pas a Catalunya. Per això, com ja ha fet en altres pronunciaments previs, el tribunal considera que el sistema d’immersió només hauria de ser legal en un sistema dual de centres o aules separades per llengües.
Per això, sentència que mentre la nena estigui en el sistema educatiu català ha de rebre “de forma efectiva en castellà, a part de l’àrea de coneixement, competència clau, assignatura o matèria corresponent a l’aprenentatge d’aquesta llengua, una o unes àrees de coneixement, competències clau, matèries o assignatures addicionals que, per la seva importància en el conjunt del currículum o la seva càrrega lectiva puguin ser considerades com a principals”.
Els pares de la nena pretenien que la seva filla fos escolaritzada amb almenys un 25% de les hores en castellà o català en tota l’educació preuniversitària. També volien que s’anul·lés tot el projecte lingüístic del centre, aprovat el 2018-2019, en no considerar igual de vehiculars les dues llengües. També volien que el projecte lingüístic tingués en compte la majoria catalanoparlant dels alumnes i, per tant, català i castellà tinguessin una presència equilibrada en l’ensenyament. Per últim, volia que totes les senyalitzacions i comunicacions del centre fossin en les dues llengües.
L’octubre del 2021 el TSJC va dictar una mesura cautelar per la qual la nena havia de rebre almenys el 25% de les classes en castellà. La Generalitat s’hi va oposar i entremig va aprovar una reforma de la llei d’educació i un decret llei per garantir la primacia del català com a llengua vehicular a l’escola. El TSJC va plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) perquè tenia dubtes de la constitucionalitat d’algunes disposicions de la nova normativa. No obstant, en el cas de Canet el tribunal considera que es tracta d’una qüestió individual i, per tant, no cal esperar la decisió del TC sobre el conjunt de la normativa.
En la seva sentència de 19 pàgines, la secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa del TSJC recorda que la sentència del TC sobre l’Estatut del 2009 va configurar un sistema de “conjunció lingüística”, que, tot i proposar un “patró d’equilibri i igualtat entre llengües”, no impedeix que el català sigui el centre de gravetat del model educatiu i tingui més pes que el castellà però sí que requereix que el castellà tingui més presència que l’estricta assignatura de llengua i literatura espanyola. Així, considera que tant la Constitució com les diverses lleis d’educació no admeten el dret a rebre l’ensenyament obligatori en una sola llengua oficial. Això obliga a impartir almenys una assignatura principal no lingüística en castellà, segons el TC i el TSJC.