Fins a vint hores sense espai aeri. Uns 600.000 passatgers afectats i uns 6.000 vols cancel·lats, milers més amb llargs retards i molts d'altres desviats. Són les grans dades del balanç de la vaga encoberta dels controladors aeris espanyols, que ha provocat un dels majors caos aeris a l'Estat en plenes vacances pel pont de la Puríssima. El govern de Zapatero ha declarat l'estat d'alarma i els controladors han tornat a la feina sota la pressió de penes de presó, i amb els militars al capdavant del control de l'espai aeri. Les tensions entre AENA i el govern i els controladors pels canvis en les condicions laborals han perjudicat centenars de milers de passatgers que han vist alterats el seus plans de viatge.

Aena ha reobert a dos quarts de quatre de la tarda de dissabte tot l'espai aeri espanyol, després que la gran majoria dels controladors del torn de tarda han tornat a la feina. Segons Aena, "s'anirà recuperant paulatinament la normalitat a l'operativa aeroportuària en els vols que continuïn programats, és a dir, aquells que no hagin estat cancel·lats prèviament".

Divendres, la vaga sorpresa dels controladors aeris va obligar a cancel·lar 1.686 dels més de 5.000 vols programats a tot l'Estat espanyol. La situació ha estat molt més greu aquest dissabte, quan a les dues del migdia ja s'havien cancel·lat el 52% dels 4.307 desplaçaments aeris previstos per la jornada.

El primer vol que s'ha enlairat de l'aeroport d'El Prat aquest dissabte, pocs minuts després de les quatre, ha estat un avió amb destinació a Zurich de la companyia Swissair. A l'aeroport de Barajas de Madrid ha estat una connexió Madrid-Tenerife d'Air Europa, segons Aena. Els aeroports de Girona i Reus no reprendran l'activitat fins diumenge, ja que tenen tots els vols cancel·lats. El ministre de Foment, José Blanco, espera que la situació pugui tornar a la normalitat en les properes 24-48 hores.

La progressiva recuperació de l'estat aeri espanyol es deu a la decisió del govern de José Luis Rodríguez Zapatero de declarar l'estat d'alarma en una reunió extraordinària aquest dissabte al matí. En estat d'alarma, els controladors resten sota jurisdicció militar, queden "mobilitzats" i se'ls pot detenir i acusar d'un delicte de desobediència si es neguen a treballar. És la primera vegada des del final de la dictadura franquista que l'estat d'alarma es declara a Espanya.

El govern va amenaçar en aplicar aquesta mesura el divendres el vespre. Al veure que la militarització del control aeri iniciada durant la nit no havia aconseguit que els controladors tornessin a treballar -molts van tornar als aeroports però sense fer res- el govern ha decidit adoptar aquesta decisió inèdita, que es pot allargar durant un màxim de 15 dies, segons ha informat el vicepresident del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba.

El Codi Penal estableix penes de fins a un màxim a vint anys de presó pels civils que incorren en un delicte de desobediència durant un estat d'alerta. Mitjançant el decret excepcional que regula l'estat d'alerta, tots els treballadors de l'Administració Pública i els cossos policials s'han de sotmetre a les ordres de l'autoritat i poden rebre l'ordre de fer serveis extraordinaris.

El govern de José Luis Rodríguez Zapatero i els controladors aeris han mantingut disputes des de fa aproximadament un any per uns canvis en les condicions laborals que els treballadors consideren que posen en perill la seguretat i que els poden augmentar l'estrès. Durant l'estiu, AENA va acusar en diverses ocasions als controladors de fer una 'vaga encoberta', ja que molts van deixar d'anar a treballar al·legant problemes de salut. A l'agost, el sindicat de controladors va aprovar per un 98% la convocatòria d'una vaga, però els treballadors finalment es van fer enrere per, segons ells, no perjudicar les vacances d'estiu als ciutadans.

El punt culminant de les tensions, però, ha estat aquest divendres, després de l'aprovació al Consell de Ministres d'un nou decret que estableix que els controladors han de treballar de forma efectiva 1.670 hores a l'any i no poden comptabilitzar-hi permisos especials o baixes per qüestions de salut. El maig, es va aprovar un decret regulant el nombre màximes d'hores de treball dels controladors, i molts van advertir que a finals d'any ja les haurien complertes. Alguns es van negar a treballar més al·legant motius de seguretat i estrès, però el govern va decidir canviar el decret i no incloure-hi baixes i d'altres absències de la feina. A més, a partir d'ara, si els treballadors volen una baixa de salut, hauran de passar una revisió mèdica.

Els que no veuen la situació amb bons ulls són el més de mig milió de persones que han vist alterats els seus plans de viatge per culpa de la vaga. Arran del tancament de l'espai aeri, i després d'unes primeres hores d'incertesa i poca informació, molts passatgers han optat per tornar cap a casa o buscar mètodes alternatius per viatjar.

La vaga també ha afectat molts catalans que eren a l'estranger i que tenien previst tornar a casa aquests dies. Aquest és el cas de la Roser Carulla, que havia de volar aquest dissabte al matí a Barcelona des de París, i no ho podrà fer fins dilluns. Com ella, centenars de persones estan atrapades a la capital francesa perquè no hi ha vols i tots els trens estan ocupats.

La vaga dels controladors aeris també ha afectat el sector turístic del país. El president de l'Associació Catalana d'Agències de Viatges (ACAV), Francesc Carnerero, ha explicat a l'ACN que aquest dissabte s'han cancel·lat set de cada deu viatges organitzats. Carnerero ha indicat que la vaga podrà provocar moltes cancel·lacions, ja que entre el 85% i el 90% de les persones surten de les vacances durant els primers dies, i la majoria hauran optat per no fer-ho per les complicacions aèries. El representant de les agències de viatges no ha pogut garantir que els afectats puguin recuperar tota la inversió, sobretot en els casos de destinacions llunyanes.

Als hotels de Girona, des d'aquest matí de dissabte han començat a rebre les primeres cancel·lacions, especialment les d'aquells turistes que havien d'arribar en avió a l'aeroport de Vilobí d'Onyar. Amb tot, la situació no es considera tan greu com la del volcà de cendra de fa uns mesos, ja que els hotelers destaquen que la majoria del turisme és intern, i moltes persones poden arribar en cotxe. "El problema ara és diferent del que va provocar el volcà perquè es tracta d'un pont a nivell nacional i molta gent tenia previst venir amb cotxe perquè ve del mateix país", ha explicat Xavier Nicolazzi de l'Hotel Peninsular de Girona.

Però no tot són males notícies. Al Pirineu de Lleida confien que la crisi aèria porti més persones a les pistes d'esquí. El president de la Federació d'Hostaleria de Lleida, Juan Antonio Serrano, ha explicat que hi ha hagut molt poques anul·lacions de reserves i que, de fet, el caos aeri pot portar més turistes al Pirineu durant els tres darrers dies del pont. De fet, les estacions d'esquí estan plenes, especialment d'esportistes de Catalunya, Madrid i València.

Per la seva banda, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha anunciat que emprendrà accions judicials contra els controladors aeris i contra AENA. L'OCU considera que els controladors han tingut 'un comportament inqualificable' i una "actuació inacceptable". L'organització ha recordat en un comunicat que el dret a la vaga ha de ser compatible amb el correcte funcionament de tots els serveis essencials, i ha indicat que els controladors "han superat totes les línies vermelles". A més, presentarà un recurs contenciós-administratiu contra Aena perquè no consideri "causa major" un conflicte laboral que, segons l'OCU, era "previsible".