La Companyia de Jesús canvia de “general”. La congregació celebrada avui a Roma i que reuneix la cúpula de la que continua sent l’organització més important de l’Església catòlica ha elegit el seu nou superior general. Es tracta del veneçolà Arturo Sosa, de 67 anys, doctor en Ciències Polítiques i filòsof. Sosa és el primer cap de la companyia que no és europeu des que Sant Ignasi de Loiola va fundar l’organització a mitjans del segle XVI. Es dóna la coincidència, o no, que l'actual papa, el també jesuïta Francesc, també  és el primer que no sorgeix del continent europeu. 

El que fins ara ha dirigit la Companyia, Adolfo Nicolás, va anunciar fa un temps que es retiraria en aproximar-se als 80 anys. ​Igual que els pontífexs, els superiors dels Jesuïtes són elegits per exercir el mandat de per vida, però ja s’ha convertit en una tradició que després d’una etapa de govern es facin a un costat. Nicolás va ser elegit el 2008 per substituir l’holandès Hans Peter Kolvenbach, que també havia decidit renunciar a tocar dels vuitanta anys.
 
El record d’un intent de “cop d’estat”
 
Després de l’elecció, s’ha comunicat al Papa Francesc el nom del nou superior, i li ha donat el vistiplau, una litúrgia que se segueix històricament. Tant Sosa com Nicolás són considerats religiosos de línia progressista, amb un compromís pels problemes socials, i estan propers a la visió de l’actual Papa. Queden molt lluny aquells temps en què el Vaticà i la Companyia van xocar de manera abrupta, però els jesuïtes encara se’n recorden.

Els jesuïtes són molt fidels a Roma però alhora són gelosos de la seva autonomia. Quan el conservador Joan Pau II va accedir al tron pontifici, va posar la Companyia en el seu punt de mira. La posició oberta i les simpaties per la teologia més avançada van fer dels jesuïtes antipàtics a ulls del papa polonès. A més, el caràcter fort de l’aleshores superior general, Pedro Arrupe, va xocar amb el de Karol Wojtyla, cada cop més decantat cap a l’Opus Dei, tradicional adversari dels jesuïtes. La trombosi que va patir Arrupe el 1983 i que el va deixar disminuït va fer que Roma aprofités l’ocasió per intentar un cop intern i canviar la línia de la Companyia.

Joan Pau II va designar un delegat pontifici mentre es preparava el procés d’elecció del successor d’Arrupe. Aquella vegada, però, Joan Pau II va quedar amb un pam de nas. Els jesuïtes no van elegir un candidat conservador, sinó a l’holandès Kolvenbach, col·laborador d’Arrupe, tot i que de tarannà més moderat. Una sortida jesuítica, certament, però que va posar el Papa al seu lloc. Des d’aleshores, amb matisos i canvis de “generals” –o de papes negres, com se’ls anomena pel seu vestit diferenciant-los del Papa blanc-, la Companyia ha continuat mantenint la seva línia d’obertura.