Els joves ja no s'impliquen en els moviments activistes de manera estable, ferma i persistent en el temps, sinó que ho viuen com un "viatge personal" condicionat per les circumstàncies vitals que els acompanyen en cada etapa. És la conclusió principal que es desprèn d'un nou estudi amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que apunta als canvis constants i accelerats que pateixen els joves per entendre com s'origina, es transforma i es manifesta el seu compromís i participació política. Si bé els investigadors identifiquen una "distància" entre els joves, els partits i les institucions, conclouen que aquesta no respon a una manca d'interès, sinó a "cicles d'activació i desactivació" vinculats a altres circumstàncies vitals i al context sociopolític.
L'estudi Activisme viu: trajectòries biogràfiques i reconfiguració de la participació juvenil, publicat a la revista Government and Opposition, pretén entendre com les circumstàncies biogràfiques i la trajectòria vital determinen la implicació dels joves en l'activisme. A partir de 61 entrevistes biogràfiques -37 dones i 24 homes- fetes durant l'any 2023 a activistes a Espanya d'entre 17 i 34 anys, els investigadors busquen comprendre la transformació de la figura de l'activista i constaten que cal "repensar" la relació entre les institucions i les noves generacions.
Entre les diferents organitzacions i col·lectius socials i polítics en què participen els entrevistats hi ha grups de caire ecologista, sociocomunitari, feminista, de defensa dels drets civils o de diversitat sexual, entre d’altres. Quant al desequilibri de gènere, tenint en compte que s'han entrevistat 13 dones més que homes, els autors ho justifiquen per l'interès per "representar adequadament les activitats feministes".
Per què comencen i per què ho deixen?
Què ha de passar perquè els joves vulguin militar? El compromís i la motivació emergeix a partir d'experiències biogràfiques específiques, com ara les relacions familiars, els espais educatius o haver viscut certes experiències personals d'injustícia, discriminació o violència. Per exemple, una de les entrevistades, Inara, de 22 anys, relata que va ser a partir de patir una violació que va començar a "interessar-se" pel feminisme. Daniela, una altra jove de 28 anys, es va iniciar en la defensa dels drets civils per la seva àvia: "Era una persona políticament implicada. És com una manera de sentir-me a prop d'ella i de retre-li homenatge".
Un dels casos més detectats són els canvis de residència del jovent, siguin temporals o permanents. Aquests es donen, per exemple, quan els nascuts en pobles més petits es traslladen a les grans ciutats per estudiar. Això els permet obrir la porta a viure noves experiències i relacions que generen oportunitats per a l'activisme. Aquí també entren els joves migrants que, segons els autors, poden accedir a aquests espais "prenent consciència del seu estatus i situació en la confrontació amb les dinàmiques de la societat receptora".
Aquest interès evoluciona i es transforma d'acord amb la interacció de la militància i altres factors individuals. És aquí on, segons assenyala l'estudi, sorgeixen els "conflictes", quan els compromisos de l'activisme col·lideixen amb altres àmbits de la vida, sobretot la feina, l'educació i la vida familiar. Tot i la voluntat de fer aquests contextos compatibles, sovint l'estrès o l'esgotament apareixen i, si s'accentuen, poden acabar derivant amb la desvinculació de la causa. "Encara tinc un compromís social i alguns valors, però conscientment i pel bé de la meva vida personal i professional, i de la meva salut mental, ja no m'involucro tant en aquest tipus d'espais", assenyala Antía, de 24 anys, activista feminista.
L'impacte de les grans causes
Un altre dels objectius de la recerca és analitzar com els esdeveniments de diferents dimensions impacten en la trajectòria activista. En aquest sentit, els autors constaten que fets amb repercussions nacionals i internacionals tambe poden actuar com a "facilitadors, obstacles o limitadors". Entre aquests, l'estudi destaca la pandèmia de la Covid-19, l'onada de mobilitzacions ecologistes del 2019 o els esdeveniments relacionats amb el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. "[L'1-O] va ser un dia que crec que va marcar una generació. Va ser el primer que vam viure en política i vam veure com aquell dia van carregar contra nosaltres", assenyala Rodrigo, de 21 anys, activista ecologista.
Moviments menys organitzats
Per tant, si la figura del jove activista continua existint, hi ha en realitat una manca d'interès o un sentiment d'apatia creixent entre les noves generacions? Els investigadors conclouen que no, no hi ha un "rebuig" de l'activisme en si, sinó que "els joves prefereixen formes d'acció directes i menys mediades". En aquest context, això comporta que el grau d'implicació és més baix perquè "les organitzacions funcionen més com a eines circumstancials que no pas com a espais d'afiliació permanent".
Segons l’Enquesta sobre generacions i participació de 2023, elaborada pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) el mateix any en què es van dur a terme les entrevistes als activistes, la joventut catalana es divideix en quatre grups, en funció de les seves actituds i comportaments polítics. El més nombrós és el de les persones informades (29,4%), que fan un cert seguiment de l'actualitat política i social, si bé no hi participen gaire. Tot seguit hi ha les mobilitzades (28,4%), que es considera que tenen un nivell de participació més elevat però de militància mitjana i diversa.
D'altra banda, pel que fa a les que sí que fan activisme -institucionals- representen el 25,7%. I el percentatge més petit correspon a les desafectes, amb un 16,5%, que són aquelles que tenen unes actituds i pràctiques més passives i desinteressades en la participació social i política.
Amb tot, els autors de l'estudi defensen que la "creixent distància" entre els joves i les institucions democràtiques s'explica i s'accentua arran d'un "canvi en les prioritats" dels partits i els organismes cap a la població adulta, el que també s'anomena "adultcentrisme institucional". Una ruptura evidenciada per l'allau d'aldarulls convocats per la xarxa Blocus, el moviment feminista en qüestió i amb una societat cada cop més polaritzada, com també la mateixa convocatòria de la primera vaga general a l'Estat des del 2012 -i a les portes d'unes eleccions espanyoles- ha deixat palès.
- Font: Government and Opposition. Living Activism: Biographical Trajectories and the Reconfiguration of Youth Participation
