Novembre serà un mes calent pel que fa a les mobilitzacions socials. La vaga general de l'11-N, esperonada per la crisi de l'habitatge, és la gran cita; els docents, però, també busquen recuperar les regnes del carrer amb diverses protestes abans de les eleccions espanyoles de finals de mes. Els primers a donar el tret de sortida al tren de la mobilització social, però, són els metges, que aquest dimecres arrenquen una vaga indefinida per escalar el pols amb Salut i exigir millores urgents per al sistema sanitari. No és un conflicte nou, però l'estancament de la relació entre el col·lectiu i l'administració -sense grans negociacions des de 2024- l'ha acabat cronificant fins al punt d'empènyer els metges a una aturada indefinida.
El sindicat majoritari, Metges de Catalunya, va convocar la vaga juntament amb altres sindicats estatals, que la van acabar retirant davant dels propers comicis espanyols i la incapacitat de negociar sobre l'Estatut Marc perquè les corts estan suspeses -la seva voluntat era retirar-lo, però el govern de Sánchez es mantenia ferm i ja havia portat la normativa al Congrés. Mentre a Madrid la convocatòria sindical es desarmava, a Catalunya la situació no canviava, ja que argumenten que el Govern no està en funcions i, com que la majoria de les competències estan transferides, la conselleria que capitaneja Olga Pané pot donar resposta a algunes de les seves peticions.
"Des del primer dia hem dit que la mobilització a Catalunya no és només contra el nou Estatut Marc", defensa el sindicat, que reitera que les reivindicacions dels facultatius "es poden negociar i implementar en el marc de l’autogovern català". El sindicat es va reunir amb la consellera el 17 de setembre passat. La reunió va servir per constatar les diferències i mantenir el diàleg obert. Entre d'altres, l'organització mèdica majoritària del país demana un conveni propi i mesures sobretot davant la sobrecàrrega laboral, com eliminar les guàrdies de 24 hores o més temps per visitar els pacients en l’atenció primària. Abans d’aquesta vaga indefinida ja havien convocat 12 jornades d’aturada des de la passada tardor.
Paral·lelament, Metges de Catalunya manté la campanya Ni un minut més, que va començar a principis de juny i que insta el col·lectiu a no assumir activitat voluntària planificada fora de la jornada ordinària i les guàrdies, les anomenades "peonades". El sindicat va impulsar aquesta protesta per demostrar que el sistema "s’aguanta pel sobreesforç dels professionals" i per pressionar els responsables sanitaris a negociar. A principis de juny el Departament de Salut va xifrar en un 15% a tot Catalunya l’afectació en intervencions no urgents per aquesta campanya, a la qual s’han adherit almenys 228 serveis de mig centenar d’hospitals, 15 CAP i 2 centres de salut mental.
Com seran els serveis mínims de la vaga?
Les vagues en l’àmbit sanitari, que arrenquen dimecres a les 8 del matí, tenen uns serveis mínims alts per garantir l’assistència essencial. Segons l’ordre del Departament de Treball, durant les futures jornades de vaga, els hospitals han de garantir el "funcionament normal" dels serveis d'urgències i d’unitats especials d’urgència vital, com són les UCI, coronàries, d'hemodiàlisi, neonatologia, parts i tractaments de radioteràpia i quimioteràpia vitals, i fer les operacions que no es poden ajornar.
Els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) i els Programa d'Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) també hauran de garantir l'assistència urgent i la resta de serveis d’atenció primària es prestaran amb un 25% de la plantilla durant el primer dia i, a partir del segon, s'augmentarà un terç la plantilla. En aquest sentit, el transport sanitari haurà de preservar l’atenció als pacients d’urgències i de tractaments oncològics, de diàlisi i d’oxigenoteràpia. La resta de serveis funcionaran amb el mateix règim que en un dia festiu, excepte als serveis on la plantilla sigui la mateixa que els laborables, en què passarà a ser la meitat.
