01
de març
del
2016
Actualitzat
el
03
de març
a les
7:34h
El 8 de novembre proper, els nord-americans elegiran el successor de Barack Obama a la Casa Blanca. Com marca la tradició, serà el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, un costum que té les seves arrels en el calendari agrícola. Novembre perquè havia acabat el temps de la collita, i encara no havia arribat l’hivern. El cap de setmana no es viatjava i sovint els nord-americans havien de desplaçar-se a la capital del comtat en un viatge d’hores. Ho feien en dilluns i dimarts votaven.
Els qui també votaran aquest 2016 són els ciutadans dels Estats Units que resideixen a Catalunya. Com viuen les eleccions els nord-americans més polititzats que viuen entre nosaltres? Com són els demòcrates i republicans catalans? NacióDigital ha parlat amb alguns d’ells i ens expliquen com assisteixen al procés electoral del seu país.
Majoria demòcrata
Entre els nord-americans que viuen a Catalunya, hi ha una majoria abassegadora de votants demòcrates. I entre ells, són també majoritaris els situats en posicions progressistes dins del partit. Aquest Superdimarts, els demòcrates a l’exterior voten a tot el món per elegir 21 delegats que aniran a la Convenció de Filadèlfia del juliol. A Barcelona ho han fet a l’ESERP Business School, del carrer de Girona. Dos d’ells són Steven Tolliver i Adam Lang. Tolliver pertany a l’organització dels Demòcrates a l’Exterior, molt activa i que està fent esforços per animar els seus conciutadans a inscriure’s per votar el novembre. Tolliver, de l’estat de Washington, a la costa del Pacífic, consultor en edició digital, ens explica que és molt important la mobilització perquè el sistema electoral dels EUA és complex i depèn del govern dels Estats i dels comtats. Una mostra més de federalisme asimètric en estat pur que haurien d’estudiar molts a l’Espanya profunda.
Tolliver no es posiciona per cap dels dos candidats, Hillary Clinton i Bernie Sanders. Manté una neutralitat exquisida perquè pertany a l’executiva dels demòcrates a Catalunya. Sí que mostra neguit per aconseguir que la gent prengui consciència de la importància d’anar a votar. Segueix amb passió el procés electoral, ple de sorpreses, i assenyala que “alguna cosa està passant aquest any amb les enquestes, perquè s’estan equivocant bastant. Molts sondejos es fan a partir del mòbil i hi ha bosses de votants que queden fora del radar”.
Steven Tolliver explica que la societat nord-americana arrossega un seguit de problemes molt greus que els republicans fan irresolubles. El més frapant és la manca d’una cobertura sanitària universal i aporta una dada: “La despesa mitjana per persona als EUA és de 8.713 dòlars anuals (7.970 euros), que suposa 2,5 vegades més que la mitjana dels països de l’OCDE. La cobertura és privada i és molt més cara. És increïble”. Tant Clinton com Sanders donen suport a l’Obamacare de l’administració demòcrata.
Pro-Sanders i independentista
Adam Lang va néixer a Wisconsin i és professor d’anglès a Terrassa. És pro-Sanders. Va ser dels qui van rebre Obama amb esperança, tot i que no amaga certa decepció: “Alguns dels nomenaments que va fer ja no em van agradar, com el de Rahm Emanuel, qui fou cap de gabinet a la Casa Blanca”. Lang és dels qui esperava que en aquestes primàries es presentés Elizabeth Warren, una senadora progressista, com alternativa a Hillary Clinton. Creu que, malgrat que no ho ha fet, la bandera del canvi ha estat recollida per Sanders: “La gent està farta de l’statu quo. Clinton és vista com una persona massa vinculada a Wall Street i a Goldman Sachs”. Però respecta a l’exsecretària d’Estat i etziba de valent contra uns republicans “que neguen fins i tot el canvi climàtic”. Adverteix també que “hi ha un substracte masclista a la societat nord-americana que no ajudarà Clinton”.
Lang, en un català perfecte, mostra simpatia pel procés sobiranista i no dubta a definir-se com independentista: “Crec que molts que venim de fora entenem més el que passa a Catalunya que molts que hi viuen”. Per afegir que “totes les independències són il·legals. També ho va ser la independència americana. Per mi, és molt clar: el que planteja Catalunya és un problema de democràcia”.
Trump: l’expressió d’un malestar
El fenomen de Donald Trump el veuen els demòcrates com l’expressió d’un malestar social, que genera reaccions diferents. En paraules d’Adam Lang, “existeixen Sanders i Trump com a Europa tenim Podem i Le Pen”.
El mateix pensa Barry Curran, nascut a Chicago, mestre jubilat que viu a Catalunya des del 1976. És un altre seguidor de Sanders. De petit va viure a Washington DC, quan el seu pare treballava com a lingüista per l’Agència Nacional de Seguretat. És una època que recorda amb nostàlgia. Quan contempla els candidats d’aquest any, afirma: “És un bestiari molt rar. Tenim un candidat, Ted Cruz, que és horrible. És un home que diu que creu en el diable…”.
I després està Trump. Per Curran, “el gran tema és la desigualtat i la manca d’expectatives. Aquí hi ha la base de l’èxit de Trump entre una part dels blancs pobres. També el fenomen Sanders s’explica per aquest sentiment de desigualtat insalvable, però són respostes antagòniques a les mateixes preguntes. Voleu entendre el sentiment d’angoixa de molts sectors? Mireu Detroit, mireu Baltimore, una ciutat on no hi ha feina, on no hi ha futur”.
Creu que Sanders, de ser nominat pels demòcrates, podria guanyar el novembre: “Clinton té un problema, és freda, dóna imatge d’arrogant, cosa dolenta per una candidata, delata els seus orígens elitistes”. I assenyala un factor inesperat: “Un senador de 74 anys, jueu, de cabells blancs, s’emporta el vot dels més joves. Representa els valors de l’altruisme, dels que no volen caure en la dialèctica del ‘jo guanyo, tu perds’”.
La dificultat de ser republicà
“Estic furiós amb el meu partit”. Amb aquestes paraules ens acull Víctor Horcasitas, un dels pocs nord-americans catalans que admet que pertany al Partit Republicà. No és fàcil ser republicà si ets un nord-americà que viu a l’exterior. Quants republicans hi ha entre la colònia nord-americana catalana? “Deuen ser entorn del 5%”, respon, “i encara són menys els qui ho reconeixen!”, assegura amb humor. Horcasitas és un empresari de Maryland que viu a Catalunya des de fa vint-i-un anys. Però segurament l’activitat de la qual està més orgullós és la que du a terme com a vicepresident de la Casa Ronald McDonald de Barcelona, que acull famílies amb infants que han de romandre a la ciutat un temps per seguir un tractament mèdic en casos de malalties greus.
Horcasitas és un exponent del sector més moderat i centrista del Partit Republicà. Sí, se’l veu furiós. No hi ha cap candidat del seu partit que li faci la peça, tot i que veu amb simpatia John Kasich, el governador d’Ohio, amb poques possibilitats. El judici que emet sobre els “seus” aspirants és molt dur: “Rubio no té prou experiència. Cruz, res. I Trump és un tòtil, fruit d’una campanya de màrqueting i dels reality show que ha fet a la televisió”. Reconeix que creia que amb “les bestieses” que diu, pensava que Trump aviat quedaria fora de la carrera.
Horcasitas ens explica que Trump va estudiar a la mateixa escola de negocis que ell, a Wharton, dins de la Universitat de Pensilvània. És probablement la millor escola de negocis del món. Malgrat aquest vincle comú, té molt clar el destí del seu vot si ha de triar entre Hillary Clinton i Trump: “Clinton, sens dubte. I el mateix faran bastants republicans”.
Cecilia Gómez-Engler, una altra nord-americana, amiga d’Horcasitas, no ha pogut venir perquè té el nen amb febre, però ens atén per telèfon. És una activista demòcrata nascuda a Oregon, a la costa occidental. Ara porta tres anys a Barcelona i és productora audiovisual. No amaga la seva simpatia per Sanders. Guanyaran?, li preguntem. Respon amb rapidesa: “No. Està massa a l’esquerra i als Estats Units dir-se socialista…”. Però confia que el vell senador incidirà en el missatge del seu partit. Com Horcasitas, ella està astorada pels candidats republicans: “El Partit Republicà ha canviat molt. El meu pare ho és, però és d’un republicanisme molt diferent”.
En una cosa discrepa de Sanders: “En el tema de les armes. És més favorable al dret d’armes perquè és de Vermont, un estat amb uns índexs baixos de violència. Però Amèrica no és Vermont”. I els Estats Units profunds deuen tenir poc a veure amb els nord-americans de l’exterior, que comparteixen la seva identitat USA amb el cosmopolitisme i la visió que sempre ofereix la distància crítica. Algunes vegades, el vot dels nord-americans de dins i els de fora ha coincidit, com durant l’elecció d’Obama. El 8 de novembre veurem si això torna a passar.
Els qui també votaran aquest 2016 són els ciutadans dels Estats Units que resideixen a Catalunya. Com viuen les eleccions els nord-americans més polititzats que viuen entre nosaltres? Com són els demòcrates i republicans catalans? NacióDigital ha parlat amb alguns d’ells i ens expliquen com assisteixen al procés electoral del seu país.
A Catalunya es calcula que el 95% dels nord-americans simpatitzen amb el Partit Demòcrata. Foto: Adrià Costa
Majoria demòcrata
Entre els nord-americans que viuen a Catalunya, hi ha una majoria abassegadora de votants demòcrates. I entre ells, són també majoritaris els situats en posicions progressistes dins del partit. Aquest Superdimarts, els demòcrates a l’exterior voten a tot el món per elegir 21 delegats que aniran a la Convenció de Filadèlfia del juliol. A Barcelona ho han fet a l’ESERP Business School, del carrer de Girona. Dos d’ells són Steven Tolliver i Adam Lang. Tolliver pertany a l’organització dels Demòcrates a l’Exterior, molt activa i que està fent esforços per animar els seus conciutadans a inscriure’s per votar el novembre. Tolliver, de l’estat de Washington, a la costa del Pacífic, consultor en edició digital, ens explica que és molt important la mobilització perquè el sistema electoral dels EUA és complex i depèn del govern dels Estats i dels comtats. Una mostra més de federalisme asimètric en estat pur que haurien d’estudiar molts a l’Espanya profunda.
Tolliver no es posiciona per cap dels dos candidats, Hillary Clinton i Bernie Sanders. Manté una neutralitat exquisida perquè pertany a l’executiva dels demòcrates a Catalunya. Sí que mostra neguit per aconseguir que la gent prengui consciència de la importància d’anar a votar. Segueix amb passió el procés electoral, ple de sorpreses, i assenyala que “alguna cosa està passant aquest any amb les enquestes, perquè s’estan equivocant bastant. Molts sondejos es fan a partir del mòbil i hi ha bosses de votants que queden fora del radar”.
Steven Tolliver. Foto: Adrià Costa
Steven Tolliver explica que la societat nord-americana arrossega un seguit de problemes molt greus que els republicans fan irresolubles. El més frapant és la manca d’una cobertura sanitària universal i aporta una dada: “La despesa mitjana per persona als EUA és de 8.713 dòlars anuals (7.970 euros), que suposa 2,5 vegades més que la mitjana dels països de l’OCDE. La cobertura és privada i és molt més cara. És increïble”. Tant Clinton com Sanders donen suport a l’Obamacare de l’administració demòcrata.
Pro-Sanders i independentista
Adam Lang va néixer a Wisconsin i és professor d’anglès a Terrassa. És pro-Sanders. Va ser dels qui van rebre Obama amb esperança, tot i que no amaga certa decepció: “Alguns dels nomenaments que va fer ja no em van agradar, com el de Rahm Emanuel, qui fou cap de gabinet a la Casa Blanca”. Lang és dels qui esperava que en aquestes primàries es presentés Elizabeth Warren, una senadora progressista, com alternativa a Hillary Clinton. Creu que, malgrat que no ho ha fet, la bandera del canvi ha estat recollida per Sanders: “La gent està farta de l’statu quo. Clinton és vista com una persona massa vinculada a Wall Street i a Goldman Sachs”. Però respecta a l’exsecretària d’Estat i etziba de valent contra uns republicans “que neguen fins i tot el canvi climàtic”. Adverteix també que “hi ha un substracte masclista a la societat nord-americana que no ajudarà Clinton”.
Lang, en un català perfecte, mostra simpatia pel procés sobiranista i no dubta a definir-se com independentista: “Crec que molts que venim de fora entenem més el que passa a Catalunya que molts que hi viuen”. Per afegir que “totes les independències són il·legals. També ho va ser la independència americana. Per mi, és molt clar: el que planteja Catalunya és un problema de democràcia”.
Adam Lang. Foto: Adrià Costa
Trump: l’expressió d’un malestar
El fenomen de Donald Trump el veuen els demòcrates com l’expressió d’un malestar social, que genera reaccions diferents. En paraules d’Adam Lang, “existeixen Sanders i Trump com a Europa tenim Podem i Le Pen”.
El mateix pensa Barry Curran, nascut a Chicago, mestre jubilat que viu a Catalunya des del 1976. És un altre seguidor de Sanders. De petit va viure a Washington DC, quan el seu pare treballava com a lingüista per l’Agència Nacional de Seguretat. És una època que recorda amb nostàlgia. Quan contempla els candidats d’aquest any, afirma: “És un bestiari molt rar. Tenim un candidat, Ted Cruz, que és horrible. És un home que diu que creu en el diable…”.
I després està Trump. Per Curran, “el gran tema és la desigualtat i la manca d’expectatives. Aquí hi ha la base de l’èxit de Trump entre una part dels blancs pobres. També el fenomen Sanders s’explica per aquest sentiment de desigualtat insalvable, però són respostes antagòniques a les mateixes preguntes. Voleu entendre el sentiment d’angoixa de molts sectors? Mireu Detroit, mireu Baltimore, una ciutat on no hi ha feina, on no hi ha futur”.
Creu que Sanders, de ser nominat pels demòcrates, podria guanyar el novembre: “Clinton té un problema, és freda, dóna imatge d’arrogant, cosa dolenta per una candidata, delata els seus orígens elitistes”. I assenyala un factor inesperat: “Un senador de 74 anys, jueu, de cabells blancs, s’emporta el vot dels més joves. Representa els valors de l’altruisme, dels que no volen caure en la dialèctica del ‘jo guanyo, tu perds’”.
La dificultat de ser republicà
“Estic furiós amb el meu partit”. Amb aquestes paraules ens acull Víctor Horcasitas, un dels pocs nord-americans catalans que admet que pertany al Partit Republicà. No és fàcil ser republicà si ets un nord-americà que viu a l’exterior. Quants republicans hi ha entre la colònia nord-americana catalana? “Deuen ser entorn del 5%”, respon, “i encara són menys els qui ho reconeixen!”, assegura amb humor. Horcasitas és un empresari de Maryland que viu a Catalunya des de fa vint-i-un anys. Però segurament l’activitat de la qual està més orgullós és la que du a terme com a vicepresident de la Casa Ronald McDonald de Barcelona, que acull famílies amb infants que han de romandre a la ciutat un temps per seguir un tractament mèdic en casos de malalties greus.
Víctor Horcasitas fotografiat a la Casa Roland McDonald de Barcelona. Foto: Adrià Costa
Horcasitas és un exponent del sector més moderat i centrista del Partit Republicà. Sí, se’l veu furiós. No hi ha cap candidat del seu partit que li faci la peça, tot i que veu amb simpatia John Kasich, el governador d’Ohio, amb poques possibilitats. El judici que emet sobre els “seus” aspirants és molt dur: “Rubio no té prou experiència. Cruz, res. I Trump és un tòtil, fruit d’una campanya de màrqueting i dels reality show que ha fet a la televisió”. Reconeix que creia que amb “les bestieses” que diu, pensava que Trump aviat quedaria fora de la carrera.
Horcasitas ens explica que Trump va estudiar a la mateixa escola de negocis que ell, a Wharton, dins de la Universitat de Pensilvània. És probablement la millor escola de negocis del món. Malgrat aquest vincle comú, té molt clar el destí del seu vot si ha de triar entre Hillary Clinton i Trump: “Clinton, sens dubte. I el mateix faran bastants republicans”.
Cecilia Gómez-Engler, una altra nord-americana, amiga d’Horcasitas, no ha pogut venir perquè té el nen amb febre, però ens atén per telèfon. És una activista demòcrata nascuda a Oregon, a la costa occidental. Ara porta tres anys a Barcelona i és productora audiovisual. No amaga la seva simpatia per Sanders. Guanyaran?, li preguntem. Respon amb rapidesa: “No. Està massa a l’esquerra i als Estats Units dir-se socialista…”. Però confia que el vell senador incidirà en el missatge del seu partit. Com Horcasitas, ella està astorada pels candidats republicans: “El Partit Republicà ha canviat molt. El meu pare ho és, però és d’un republicanisme molt diferent”.
En una cosa discrepa de Sanders: “En el tema de les armes. És més favorable al dret d’armes perquè és de Vermont, un estat amb uns índexs baixos de violència. Però Amèrica no és Vermont”. I els Estats Units profunds deuen tenir poc a veure amb els nord-americans de l’exterior, que comparteixen la seva identitat USA amb el cosmopolitisme i la visió que sempre ofereix la distància crítica. Algunes vegades, el vot dels nord-americans de dins i els de fora ha coincidit, com durant l’elecció d’Obama. El 8 de novembre veurem si això torna a passar.
Un votant demòcrata a Barcelona aquest dimarts. Foto: Adrià Costa