01
de novembre
de
2022, 19:56
Actualitzat:
07
de novembre,
21:01h
Els hàbits de consum són ben diferents arreu de l'Estat. Les despeses que dediquen els habitants de cada territori en alguns béns i serveis no tenen res a veure amb els gastats ben a prop. On es destinen més recursos a comprar cadascun dels aliments? I en oci, roba, habitatge o assegurances? Totes aquestes dades es poden consultar de forma detallada al mapa interactiu següent, el qual també mostra de forma visual quins territoris se situen per sobre i per sota de la mitjana en cada categoria.
Es tracta de dades de l'Enquesta de Pressupostos Familiars, elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística i que recull anualment les despeses de milers de llars d'arreu de l'Estat. En tot cas, cal tenir en compte que una quantitat major o menor no implica un major consum per part de cada territori d'un bé o servei determinat, ja que el preu d'aquest també pot variar a cada lloc -el cost de la vida no és igual arreu-. Així i tot, aquesta estadística ofereix una informació interessant sobre les preferències de despesa a cada territori i impacta en com afecta la inflació, en funció del cistell de compra a cada lloc.
I en què destaca Catalunya? Com és un territori en la franja alta pel que fa a la renda -i també el nivell de preus-, els catalans són els quarts de l'Estat que més gasten en total, amb 12.856,5 euros per habitant, i només per darrere del País Basc (al capdavant, amb 13.981,6 euros), Madrid i Navarra, però, en canvi, són els primers en diversos àmbits. Són aquells que més recursos destinen a begudes destil·lades, amb 17,6 euros anuals per català, destacats per damunt dels 15,6 euros de cada valencià, en segon lloc, i dels 13,3 euros de mitjana estatal.
Igualment, Catalunya és també el territori que més gasta en estudis d'ESO i en batxillerat i formació professional bàsica i de grau mitjà, probablement per l'elevada quantitat de centres concertats i privats, i també és on més recursos es destinen a assegurances de salut, a causa de l'alt pes de les mútues privades. Per altra banda, els catalans no són líders però sí que se situen en segon lloc pel fa a despesa en educació infantil, en cafè, en animals domèstics, en serveis telefònics i en equips de processament d'informació.
En sentit contrari, Catalunya és el territori que menys despesa fa en carburants per als vehicles i els segons que menys destinen a tabac i a jocs d'atzar. Al seu torn, les Illes Balears són els que superen els catalans en recursos per a animals domèstics i serveis de telefonia i també són líders en recursos cap a lloguer d'habitatge, electricitat i subministrament d'aigua, mentre que són els que gasten menys en diverses categories dedicades al lleure, com jocs i joguines, serveis recreatius i esportius i serveis culturals, però també en jocs d'atzar, papereria o premsa. Els valencians només destaquen en primer lloc en despesa per habitant en vaixelles i utensilis de la llar.
L'observació de les dades també mostra que Navarra és el territori on es gasta més en carn, en fruites i en llegums i hortalisses, Galícia ho encapçala en peix i marisc i en llet, formatge i ous, el País Basc és líder en vi i en sucre, confitura, mel i xocolata, i la cervesa monopolitza més recursos a Múrcia. Més enllà de l'alimentació, els gallecs són també els que gasten més en tabac, en jocs d'atzar i en jocs i joguines, l'Aragó ho fa en jardineria i en joieria i bijuteria, Castella i Lleó destaca en llibres i el País Basc, en perruqueria i estètica.
Madrid paga més per la neteja de la llar
Com a curiositat, Madrid és el territori on es dediquen més recursos a educació infantil i primària, a assegurances de transport i a productes farmacèutics, però, si destaca sobretot en alguna categoria, és en despesa en servei domèstic. El cost de les persones que netegen la llar o en tintoreries i similars és de 214,8 euros per madrileny, molt per sobre del País Basc i Navarra, en segon i tercer lloc amb uns 125 euros, i més que duplicant la mitjana estatal, just per sota dels 100 euros, i la quantitat de Catalunya (82,5 euros)
Es tracta de dades de l'Enquesta de Pressupostos Familiars, elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística i que recull anualment les despeses de milers de llars d'arreu de l'Estat. En tot cas, cal tenir en compte que una quantitat major o menor no implica un major consum per part de cada territori d'un bé o servei determinat, ja que el preu d'aquest també pot variar a cada lloc -el cost de la vida no és igual arreu-. Així i tot, aquesta estadística ofereix una informació interessant sobre les preferències de despesa a cada territori i impacta en com afecta la inflació, en funció del cistell de compra a cada lloc.
I en què destaca Catalunya? Com és un territori en la franja alta pel que fa a la renda -i també el nivell de preus-, els catalans són els quarts de l'Estat que més gasten en total, amb 12.856,5 euros per habitant, i només per darrere del País Basc (al capdavant, amb 13.981,6 euros), Madrid i Navarra, però, en canvi, són els primers en diversos àmbits. Són aquells que més recursos destinen a begudes destil·lades, amb 17,6 euros anuals per català, destacats per damunt dels 15,6 euros de cada valencià, en segon lloc, i dels 13,3 euros de mitjana estatal.
Igualment, Catalunya és també el territori que més gasta en estudis d'ESO i en batxillerat i formació professional bàsica i de grau mitjà, probablement per l'elevada quantitat de centres concertats i privats, i també és on més recursos es destinen a assegurances de salut, a causa de l'alt pes de les mútues privades. Per altra banda, els catalans no són líders però sí que se situen en segon lloc pel fa a despesa en educació infantil, en cafè, en animals domèstics, en serveis telefònics i en equips de processament d'informació.
En sentit contrari, Catalunya és el territori que menys despesa fa en carburants per als vehicles i els segons que menys destinen a tabac i a jocs d'atzar. Al seu torn, les Illes Balears són els que superen els catalans en recursos per a animals domèstics i serveis de telefonia i també són líders en recursos cap a lloguer d'habitatge, electricitat i subministrament d'aigua, mentre que són els que gasten menys en diverses categories dedicades al lleure, com jocs i joguines, serveis recreatius i esportius i serveis culturals, però també en jocs d'atzar, papereria o premsa. Els valencians només destaquen en primer lloc en despesa per habitant en vaixelles i utensilis de la llar.
L'observació de les dades també mostra que Navarra és el territori on es gasta més en carn, en fruites i en llegums i hortalisses, Galícia ho encapçala en peix i marisc i en llet, formatge i ous, el País Basc és líder en vi i en sucre, confitura, mel i xocolata, i la cervesa monopolitza més recursos a Múrcia. Més enllà de l'alimentació, els gallecs són també els que gasten més en tabac, en jocs d'atzar i en jocs i joguines, l'Aragó ho fa en jardineria i en joieria i bijuteria, Castella i Lleó destaca en llibres i el País Basc, en perruqueria i estètica.
Madrid paga més per la neteja de la llar
Com a curiositat, Madrid és el territori on es dediquen més recursos a educació infantil i primària, a assegurances de transport i a productes farmacèutics, però, si destaca sobretot en alguna categoria, és en despesa en servei domèstic. El cost de les persones que netegen la llar o en tintoreries i similars és de 214,8 euros per madrileny, molt per sobre del País Basc i Navarra, en segon i tercer lloc amb uns 125 euros, i més que duplicant la mitjana estatal, just per sota dels 100 euros, i la quantitat de Catalunya (82,5 euros)