Les queixes contra les universitats catalanes per motius lingüístics s'han multiplicat per cinc en el darrer any, segons recull un informe de La Plataforma per la Llengua amb dades de 2016. Durant tot l'any passat es van comptar 15 greuges lingüístics en centres com la UB, la UPC, la URV i la UOC.

Aquest fet situa el Departament d'Empresa i Coneixement -conselleria responsable de l'àmbit universitari- com a institució pública capdavantera pel que fa a queixes sobre l'ús de la llengua, d'acord amb l'estudi de l'entitat.

En global, el sector públic va acumular l'any passat 120 queixes, les mateixes que l'any anterior, que suposen un 30,4% de totes les que es van rebre i que constaten que, en el terreny de l'administració, encara hi ha molts deures pendents per complir, fins i tot, amb la seva normativa mateixa.

En el sector privat, TripAdvisor continua sent l'empresa que acumula més quiexes (23 en tot l'any passat, un 35% més que l'any anterior), la majoria de les quals són pel fet de no poder publicar comentaris en català al portal. A TripAdvisor el segueixen, a una distància notable, Vodafone i BBVA.

En total, el report recull estadísticament les 395 queixes que diverses persones van adreçar, per voluntat pròpia, a l'ONG del català quan es van trobar en un cas de mala praxi o de deficiències en l'ús de la llengua catalana, bé fos en l'àmbit públic o en el privat. En la majoria dels casos, la reclamació s'origina per l'absència d'ús de la llengua catalana en algun àmbit.

Més conscienciació per rebre l'atenció en català

El primer motiu de queixa són les mancances en l'atenció escrita o oral (44,5%), mentre que el segon es relaciona amb la llengua del producte (24,2%), és a dir, amb el fet que el contingut del servei (siguin classes d'universitat, programari informàtic o mòbil, etc.) no es troba en llengua catalana. També trobem 31 queixes (un 7,8%) que estan relacionades amb una hostilitat o una discriminació explícita vers l'ús de la llengua catalana. També cal destacar les queixes a webs i serveis en línia (7,1%), a la retolació comercial i senyalització (4,6%), a l'etiquetatge i instruccions de productes o serveis (4,1%) i a la publicitat (1,3%).

La majoria de queixes són per incompliments legals

L'estudi presenta alguns exemples representatius de la varietat de casos rebuts per la Plataforma per la Llengua al llarg del 2016. Les accions de l'entitat, juntament amb l'acció dels consumidors o administrats, ha comportat que es modifiquin alguns comportaments denunciats i que s'aconsegueixin èxits. Aquestes males pràctiques suposen, en molts casos, una vulneració dels drets lingüístics ja que, un cop analitzades jurídicament per la Plataforma per la Llengua, en el 52,7% de les reclamacions rebudes s'hi han trobat motius d'incompliment legal. Aquest percentatge augmenta clarament en el cas de les queixes vers les administracions, fins a un 67,2%.

Entre les vulneracions legals per part de les administracions destaquen l'incompliment de la normativa sobre etiquetatge per l'article 128-1 de la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya, les mancances en la capacitació lingüística del personal de les que són de titularitat estatal i els incompliments legals en l'atenció lingüística en la sanitat catalana, a banda de la falta del català a les universitats, un fet que l'entitat del català ha posat sobre la taula amb la campanya Estudiar en català.