Els Mossos d'Esquadra i un jutjat de Barcelona investiguen el suposat segrest i les tortures a una jove catalana d’origen pakistanès que va denunciar el seu exmarit, familiars d’ell i altres desconeguts per assetjar-la i amenaçar-la els últims mesos, cosa que va provocar que es dictés una ordre d’allunyament. Això no obstant, el passat Sant Joan la dona hauria estat obligada a entrar, a punta de pistola, a un cotxe i va ser traslladada a un lloc desconegut. Allà l’haurien lligat, despullat i colpejat per haver denunciat el seu exmarit i per no voler reprendre la relació. Al cap d’un dia la van abandonar prop de Vilafranca del Penedès i l’exmarit i dos cosins van ser detinguts, però deixats en llibertat.
Segons va avançar El Periódico i ha relatat a RAC1 Fatima A., la noia ha denunciat diversos cops al seu exmarit per assetjar-la i fins i tot agredir-la sexualment. En la interlocutòria del jutjat de violència sobre la dona número 2 de Barcelona que va deixar en llibertat els tres investigats pel segrest, i a la qual ha tingut accés l’ACN, la magistrada diu que el 16 de juny passat la jove ja va declarar al mateix jutjat pel suposat assetjament, però la seva declaració va ser “ambigua, poc clara i poc convincent”.
La noia, que ara té 22 anys i va néixer a Catalunya, es va casar el 2018 amb un cosí per part de pare quan ella tenia 17 anys, en un matrimoni pactat però no forçat. Va quedar-se a viure al Pakistan amb el seu cosí i nou marit i al cap de poc van tenir una filla. Però el marit era molt gelós i possessiu, la maltractava i l’obligava a estar tancada a casa i sense relacionar-se amb ningú, segons el seu relat.
Amb la pandèmia els seus pares van poder viatjar de Barcelona al Pakistan i a finals del 2020 se la van endur cap a Catalunya. L’home la volia seguir controlant a distància. Finalment es van divorciar, però l’exmarit i la família d’ell no va acceptar la separació i va començar una campanya d’assetjament per part d’ell i del seu entorn més immediat perquè la dona reconsiderés la decisió. Això va fer que des de l’any passat la dona l’hagi denunciat més d’una vegada i que es dictés una ordre d’allunyament després d’una agressió sexual.
Un segrest a punta de pistola
El 23 de juny, explica, unes 60 persones es van plantar davant de casa seva, al Raval. Els Mossos hi van anar, però no van identificar ningú. Ella diu que va intentar denunciar el cas i li va costar. L’endemà al vespre la dona va sortir sola de casa seva per passejar. Al passeig Colom se li va acostar un cotxe i els seus quatre ocupants li van demanar, en anglès, una direcció.
Tot seguit la van apuntar amb una pistola i la van fer entrar al vehicle, on la van lligar i li van tapar els ulls. Només sentia que parlaven en anglès i urdú. Després d’una hora de trajecte va arribar a una casa, on la van mantenir lligada a una cadira. Segons el seu relat, els tres captors del vehicle van fer videotrucades amb diverses persones, una de les quals tenia la mateixa veu que el seu exmarit, que els va ordenar que la despullessin i colpegessin. També van parlar amb cosins seus.
Mentrestant, els pares de la noia van denunciar la desaparició a la policia i els Mossos, coneixent els antecedents, van dirigir-se a l’exmarit. Aquest o algú del seu entorn va avisar els captors que podrien ser arrestats, i van decidir abandonar-la prop de la casa, en una carretera propera a Vilafranca, on la va trobar un camioner.
Els arguments dels detinguts i les llacunes de la víctima
La policia catalana va detenir l’exmarit i dos cosins, i busca dues persones més. Al jutjat van negar els fets i van assegurar que tot es tractava d’una disputa familiar sobre el negoci de venda de telèfons mòbils. La fiscalia i l’acusació particular van demanar la presó provisional, però la magistrada instructora va veure moltes llacunes en el relat de la noia i no va poder vincular el suposat segrest amb la família de l’exmarit. Per això, va deixar els tres homes en llibertat. L’acusació particular ha recorregut contra la interlocutòria de llibertat, però el ministeri públic no.
La interlocutòria posa en dubte algun dels detalls relatats per la víctima, com per exemple que no conegui gaire la zona on van passar els fets tot i viure a prop o que sortís sola a passejar malgrat estar suposadament amenaçada gairebé cada dia. També li crida l’atenció a la instructora que en una zona tan concorreguda com el passeig Colom un cotxe l’abordés a ella, i també que els ocupants anessin tapats amb mocadors, ulleres i barrets. Malgrat això, la magistrada diu que encara que fossin certs els fets, no els pot atribuir als sospitosos i per això els ha de deixar en llibertat sense mesures cautelars, a l'espera que la investigació policial avanci més.