18
d'octubre
de
2023, 11:01
Actualitzat:
12:13h
El jutge del cas Negreira, Joaquín Aguirre, que investiga el pagament de 7,3 milions a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'àrbitres, José María Enríguez Negreira, ha decidit imputar el president del Barça, Joan Laporta, per un delicte continuat de suborn, administració deslleial i falsedat en document mercantil. En la interlocutòria, el jutge amplia la condició d'investigats a tots els membres de la junta directiva entre els anys 2008 i 2010 que tinguessin una "responsabilitat efectiva en la presa de decisions d'efectuar els pagaments presumptament il·lícits" a Negreira i al seu fill.
El jutge sosté que els pagaments que va fer la junta de Laporta durant el seu primer mandat també són delictius i no han prescrit, per la qual cosa poden ser investigats. En concret, Aguirre recalcula el període de prescripció i amplia la investigació fins al juliol del 2008, és a dir, arriba fins als dos últims anys del primer mandat de Laporta. Fins ara els presidents investigats eren Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. En interlocutòries anteriors, Aguirre ja havia dit que Laporta també havia fet pagaments a Negreira, igual que Rosell i Bartomeu, però no l'incloïa encara en la investigació.
L'argument que utilitza el jutge és que la prescripció del delicte continuat de suborn arriba deu anys després de l'última actuació delictiva. És a dir, si l'últim pagament a Negreira va ser el juliol del 2018, la prescripció del delicte no seria efectiva fins al 2028. Així, el jutge diu que s'ha d'investigar un període que arriba fins al juliol de 2008, quan Laporta encara era president. Els pagaments a Negreira i al seu fill es van fer entre els anys 2001 i 2018. En total, van ser 7,3 milions d'euros a través d'empreses per intentar condicionar els arbitratges, segons el relat de l'acusació.
El fet d'incloure el delicte de suborn podia facilitar la imputació de Laporta. Fins ara, amb la corrupció esportiva, l'actual president quedava al marge de la investigació. En la primera denúncia, la Fiscalia no incloïa el dirigent blaugrana perquè entenia que el delicte havia prescrit. El suborn afecta funcionaris públics, per la qual cosa el jutge Aguirre entén que Negreira, quan era vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres, era un funcionari. El seu fill, malgrat no ser-ho, se'l considera cooperador necessari del suborn de funcionari que presumptament va cometre el seu pare.
El jutge sosté que els pagaments que va fer la junta de Laporta durant el seu primer mandat també són delictius i no han prescrit, per la qual cosa poden ser investigats. En concret, Aguirre recalcula el període de prescripció i amplia la investigació fins al juliol del 2008, és a dir, arriba fins als dos últims anys del primer mandat de Laporta. Fins ara els presidents investigats eren Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. En interlocutòries anteriors, Aguirre ja havia dit que Laporta també havia fet pagaments a Negreira, igual que Rosell i Bartomeu, però no l'incloïa encara en la investigació.
L'argument que utilitza el jutge és que la prescripció del delicte continuat de suborn arriba deu anys després de l'última actuació delictiva. És a dir, si l'últim pagament a Negreira va ser el juliol del 2018, la prescripció del delicte no seria efectiva fins al 2028. Així, el jutge diu que s'ha d'investigar un període que arriba fins al juliol de 2008, quan Laporta encara era president. Els pagaments a Negreira i al seu fill es van fer entre els anys 2001 i 2018. En total, van ser 7,3 milions d'euros a través d'empreses per intentar condicionar els arbitratges, segons el relat de l'acusació.
El fet d'incloure el delicte de suborn podia facilitar la imputació de Laporta. Fins ara, amb la corrupció esportiva, l'actual president quedava al marge de la investigació. En la primera denúncia, la Fiscalia no incloïa el dirigent blaugrana perquè entenia que el delicte havia prescrit. El suborn afecta funcionaris públics, per la qual cosa el jutge Aguirre entén que Negreira, quan era vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres, era un funcionari. El seu fill, malgrat no ser-ho, se'l considera cooperador necessari del suborn de funcionari que presumptament va cometre el seu pare.