Més d'un miler de persones s'han manifestat aquest dissabte a la tarda a Perpinyà amb motiu de la Diada de la Catalunya Nord per reivindicar la llibertat d'expressió, l'ús del català i els drets nacionals del territori. La mobilització, que condemna la signatura del Tractat dels Pirineus, ha estat marcada per les restriccions de les autoritats franceses, que no han permès que la protesta passés pel centre de la ciutat, un canvi de recorregut que ha generat malestar entre els organitzadors. De fet, el membre de la Federació d'Entitats Catalanes i delegat de la Plataforma per la Llengua a la Catalunya Nord, Gautier Sabrià, ha lamentat que les autoritats franceses els ho hagin posat "difícil" i hagin alterat la planificació de la jornada.
La manifestació ha començat a les quatre de la tarda a la plaça de Catalunya, després d'una trobada de cultura popular. Allà s'han aplegat persones de diferents edats amb banderes, samarretes i pancartes, abans que un grup de joves llegís un manifest per reivindicar el reconeixement dels pobles i de les seves identitats, el dret a decidir el futur, la cooperació i la solidaritat, així com una transformació democràtica. Després de la lectura, els manifestants han marxat sota un important desplegament policial fins al Palau dels Reis de Mallorca. Durant el recorregut s'han sentit consignes com "no som francesos, som catalans" i "ahir, avui i demà, l'escola en català".
Sabrià ha denunciat, a més, que a l'estat francès hi ha un "discurs mediàtic" que està "criminalitzant les protestes" i ha vinculat la manifestació amb els resultats de l'enquesta d'usos lingüístics, que constata el retrocés del català, però també un ampli suport social a la llengua. "Hi ha un suport per la part de la població nord-catalana amb la seva llengua i la seva identitat, que vol més", ha afirmat. Per això, ha defensat que cal traslladar aquesta voluntat al carrer i ha situat entre les principals reivindicacions l'oficialitat del català, una presència més gran en la vida quotidiana i el reconeixement dels drets lingüístics.
Sabrià també ha alertat de l'impacte de l'extrema dreta sobre la llengua i la identitat nord-catalanes, especialment davant les eleccions presidencials franceses del 2027. Ha posat com a exemple la situació de Perpinyà, governada per l'extrema dreta, i ha criticat que el consistori hagi deixat de participar en l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) i hagi suprimit la Delegació de Català. "No volem que el català sigui una cosa anecdòtica, folklòrica", ha remarcat.
El portaveu i secretari general de la CUP, Non Casadevall, també ha reivindicat la catalanitat de la Catalunya Nord i ha denunciat els efectes de la "frontera imposada" pel Tractat dels Pirineus. Casadevall ha definit el territori com "un laboratori de l'extrema dreta", on, segons ha dit, s'estan provant "les polítiques més reaccionàries". El dirigent ha defens
