30
de juny
de
2022, 06:50
La Fundació ”la Caixa” ha apostat per la recuperació d'edificis de gran interès arquitectònic per convertir-los en centres de divulgació cultural i científica. A Barcelona, en són exemples històrics el Palau Macaya –l'actual CaixaForum Macaya- així com el Cosmocaixa, l'antic Museu de la Ciència.
El primer centre CaixaForum es va inaugurar a la capital catalana el 2002 a l'antiga fàbrica tèxtil Casaramona, obra de Josep Puig i Cadafalch. L'edifici, datat del 1912, és un dels exemples més destacats de l'arquitectura modernista industrial catalana de començament del segle XX. Es dona la circumstància que, per celebrar-ne el vintè aniversari, s'hi instal·larà un pioner bosc vertical amb arbres en suspensió, format per 22.000 espècies i una quarantena d'espècies.
La xarxa CaixaForum ha crescut progressivament. Hi ha centres a Girona, Lleida i Tarragona, però també en altres ciutats de l'Estat com Palma, Madrid, Sevilla i Saragossa. I el darrer en obrir portes és el de València. Es tracta d'un espectacular projecte dissenyat per l'arquitecte català Enric Ruiz-Geli al complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.
La Fundació ”la Caixa” aposta pels CaixaForum per consolidar el suport a l'art, la cultura i la ciència com a font de desenvolupament personal i social, aportant a les nou ciutats amb centres un punt de trobada entre coneixement i persones, espais dinàmics i actius oberts a públic de totes les edats.
Un equipament de referència a València
El passat 21 de juny el president la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; l'alcalde de València, Joan Ribó, i el president de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé, van inaugurar CaixaForum València, un centre de divulgació cultural i científica que vol esdevenir un equipament de referència a la ciutat.
Hi tindran cabuda, entre altres propostes, exposicions d'art antic, modern i contemporani, i també de ciència i de temàtica social; concerts i recitals poètics; art multimèdia; debats sobre grans qüestions d'actualitat; jornades socials i de caràcter científic i ambiental; tallers educatius i familiars, i activitats dirigides a grups de persones grans.
Amb aquesta voluntat, els tres grans projectes inaugurals abracen temàtiques molt diverses. L'exposició Faraó. Rei d'Egipte, en col·laboració amb el British Museum, acosta els visitants a una de les civilitzacions més fascinants de la història de la humanitat. A més, i a partir dels fons de la Col·lecció d'Art Contemporani Fundació ”la Caixa”, s'estrena una mostra especialment concebuda per a CaixaForum València sobre la idea del paisatge com a representació de la natura: Horitzó i límit. Visions del paisatge.
A aquestes dues exposicions s'hi afegeix l'experiència interactiva #ElNÚVOL{IA}. Educant en l'era de la intel·ligència artificial, que convida a conèixer el potencial educatiu d'aquesta tecnologia i a identificar els punts clau per a implementar-la. Així mateix, l'entitat ha programat nombroses activitats per a les primeres setmanes, entre les quals destaca la primera edició de les Nits d'estiu, una de les activitats més consolidades a tots els centres CaixaForum, on confluiran la música, la poesia, el cinema i les arts escèniques.
Un espai que és una creació artística
L'espai de CaixaForum València és en si mateix una creació artística: un paisatge, format per diferents càpsules i protegit per la coberta colossal de l'estructura de l'edifici, en el qual la sostenibilitat té un paper clau. L'ha projectat l'arquitecte empordanès Enric Ruiz-Geli, líder de l'estudi Cloud 9 de Barcelona i professor de la universitat Virginia Tech.
Les obres a l'interior de l'edifici es van iniciar el març de 2020, poc abans que es decretés l'estat d'alarma per la pandèmia. Després d'una parada obligada durant el confinament més estricte, se'n van reiniciar els treballs i s'han pogut complir les terminis previstos. La inversió de la Fundació ”la Caixa” supera els 19 milions d'euros, als quals se suma un pressupost anual d'uns 5 milions d'euros per al manteniment, la programació i el funcionament de l'equipament.
El centre cultural està situat en un emplaçament icònic: el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, entre el pont de l'Assut de l'Or i l'Oceanogràfic. El que abans era la llera del Túria s'ha convertit en un pol d'innovació i coneixement on no falten reminiscències del passat agrícola de la zona que aconseguixen unir tradició i avantguarda. Aquestes característiques excepcionals fan que esdevingui el millor entorn per a un equipament com CaixaForum.
En conjunt són prop de 10.000 metres quadrats en els quals destaquen l'espai familiar i educatiu anomenat El Núvol, dues sales d'exposicions, un auditori amb capacitat per a unes 300 persones, la llibreria i el restaurant.
Un paisatge de cèl·lules vives
El projecte d'Enric Ruiz-Geli crea un món de cèl·lules vives a l'interior de l'edifici. El mateix arquitecte el descriu com un paisatge constituït per espais interconnectats en un ecosistema protector.
El Núvol, destinat a activitats familiars i educatives, és l'element més distintiu de CaixaForum València. Està construït amb materials molt lleugers: el terra és de fibra de vidre pura, amb un lleu moviment per aconseguir una subtil sensació de flotació, de falta de gravetat. El revestiment s'ha fet amb polímers molt lleugers i quasi transparents. L'interior és diàfan i multifuncional.
El Núvol està connectat amb els cinc oceans a través de dades en temps real. Segons la temperatura dels oceans, la llum canvia de blau a violeta. Els blaus ens parlen de la bona salut del planeta; els violetes, de canvi climàtic, de pujada de la temperatura de l'aigua, de desgel.
Les dues sales d'exposicions són espais alts, diàfans, ben il·luminats i amb una climatització pionera. La il·luminació es basa en un sistema d'arc, de manera que s'aconseguix una penombra lleu que cedix tot el protagonisme a les obres d'art.
En un dels extrems de l'edifici se situa l'auditori, un equipament amb l'última tecnologia per acollir tot tipus d'espectacles. S'ha concebut com una caixa negra, amb un paisatge de cartró i una instal·lació de Frederic Amat al sostre que reivindica la protecció dels boscos, titulada El bosc escrit. Per empatitzar amb el públic i restar-li solemnitat sense perjuí de l'estètica, les butaques estan entapissades amb tela de vaquers de colors marrons, grisos i blaus.
El restaurant ocupa un lloc privilegiat en un altre lateral de l'edifici i té una coberta enjardinada. És una cova alta, enorme, de suro, confortable i sense ressonàncies, gràcies a l'absorbència acústica d'aquest material. En aquest espai es genera un ambient lluminós gràcies a les grans claraboies orientades als quatre punts cardinals per garantir la reducció del consum energètic.
Un altre dels elements més característics d'aquest CaixaForum és l'espai que acull l'administració i la llibreria, amb la coberta revestida pel ceramista Toni Cumella i sostinguda per una estructura de fusta que aprèn de les palmeres d'Elx.
El primer centre CaixaForum es va inaugurar a la capital catalana el 2002 a l'antiga fàbrica tèxtil Casaramona, obra de Josep Puig i Cadafalch. L'edifici, datat del 1912, és un dels exemples més destacats de l'arquitectura modernista industrial catalana de començament del segle XX. Es dona la circumstància que, per celebrar-ne el vintè aniversari, s'hi instal·larà un pioner bosc vertical amb arbres en suspensió, format per 22.000 espècies i una quarantena d'espècies.
La xarxa CaixaForum ha crescut progressivament. Hi ha centres a Girona, Lleida i Tarragona, però també en altres ciutats de l'Estat com Palma, Madrid, Sevilla i Saragossa. I el darrer en obrir portes és el de València. Es tracta d'un espectacular projecte dissenyat per l'arquitecte català Enric Ruiz-Geli al complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.
La Fundació ”la Caixa” aposta pels CaixaForum per consolidar el suport a l'art, la cultura i la ciència com a font de desenvolupament personal i social, aportant a les nou ciutats amb centres un punt de trobada entre coneixement i persones, espais dinàmics i actius oberts a públic de totes les edats.
Un equipament de referència a València
El passat 21 de juny el president la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; l'alcalde de València, Joan Ribó, i el president de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé, van inaugurar CaixaForum València, un centre de divulgació cultural i científica que vol esdevenir un equipament de referència a la ciutat.
Hi tindran cabuda, entre altres propostes, exposicions d'art antic, modern i contemporani, i també de ciència i de temàtica social; concerts i recitals poètics; art multimèdia; debats sobre grans qüestions d'actualitat; jornades socials i de caràcter científic i ambiental; tallers educatius i familiars, i activitats dirigides a grups de persones grans.
CaixaForum València està ubicat a la Ciutat de les Arts i les Ciències. Foto: Máximo Garcia / CaixaForum
Amb aquesta voluntat, els tres grans projectes inaugurals abracen temàtiques molt diverses. L'exposició Faraó. Rei d'Egipte, en col·laboració amb el British Museum, acosta els visitants a una de les civilitzacions més fascinants de la història de la humanitat. A més, i a partir dels fons de la Col·lecció d'Art Contemporani Fundació ”la Caixa”, s'estrena una mostra especialment concebuda per a CaixaForum València sobre la idea del paisatge com a representació de la natura: Horitzó i límit. Visions del paisatge.
A aquestes dues exposicions s'hi afegeix l'experiència interactiva #ElNÚVOL{IA}. Educant en l'era de la intel·ligència artificial, que convida a conèixer el potencial educatiu d'aquesta tecnologia i a identificar els punts clau per a implementar-la. Així mateix, l'entitat ha programat nombroses activitats per a les primeres setmanes, entre les quals destaca la primera edició de les Nits d'estiu, una de les activitats més consolidades a tots els centres CaixaForum, on confluiran la música, la poesia, el cinema i les arts escèniques.
Un espai que és una creació artística
L'espai de CaixaForum València és en si mateix una creació artística: un paisatge, format per diferents càpsules i protegit per la coberta colossal de l'estructura de l'edifici, en el qual la sostenibilitat té un paper clau. L'ha projectat l'arquitecte empordanès Enric Ruiz-Geli, líder de l'estudi Cloud 9 de Barcelona i professor de la universitat Virginia Tech.
Les obres a l'interior de l'edifici es van iniciar el març de 2020, poc abans que es decretés l'estat d'alarma per la pandèmia. Després d'una parada obligada durant el confinament més estricte, se'n van reiniciar els treballs i s'han pogut complir les terminis previstos. La inversió de la Fundació ”la Caixa” supera els 19 milions d'euros, als quals se suma un pressupost anual d'uns 5 milions d'euros per al manteniment, la programació i el funcionament de l'equipament.
CaixaForum València es va inaugurar el 21 de juny. Foto: Miguel Lorenzo/CaixaForum
El centre cultural està situat en un emplaçament icònic: el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, entre el pont de l'Assut de l'Or i l'Oceanogràfic. El que abans era la llera del Túria s'ha convertit en un pol d'innovació i coneixement on no falten reminiscències del passat agrícola de la zona que aconseguixen unir tradició i avantguarda. Aquestes característiques excepcionals fan que esdevingui el millor entorn per a un equipament com CaixaForum.
En conjunt són prop de 10.000 metres quadrats en els quals destaquen l'espai familiar i educatiu anomenat El Núvol, dues sales d'exposicions, un auditori amb capacitat per a unes 300 persones, la llibreria i el restaurant.
Un paisatge de cèl·lules vives
El projecte d'Enric Ruiz-Geli crea un món de cèl·lules vives a l'interior de l'edifici. El mateix arquitecte el descriu com un paisatge constituït per espais interconnectats en un ecosistema protector.
El Núvol, destinat a activitats familiars i educatives, és l'element més distintiu de CaixaForum València. Està construït amb materials molt lleugers: el terra és de fibra de vidre pura, amb un lleu moviment per aconseguir una subtil sensació de flotació, de falta de gravetat. El revestiment s'ha fet amb polímers molt lleugers i quasi transparents. L'interior és diàfan i multifuncional.
El Núvol està connectat amb els cinc oceans a través de dades en temps real. Segons la temperatura dels oceans, la llum canvia de blau a violeta. Els blaus ens parlen de la bona salut del planeta; els violetes, de canvi climàtic, de pujada de la temperatura de l'aigua, de desgel.
Inauguració de CaixaForum València. Foto: Miguel Lorenzo/CaixaForum
Les dues sales d'exposicions són espais alts, diàfans, ben il·luminats i amb una climatització pionera. La il·luminació es basa en un sistema d'arc, de manera que s'aconseguix una penombra lleu que cedix tot el protagonisme a les obres d'art.
En un dels extrems de l'edifici se situa l'auditori, un equipament amb l'última tecnologia per acollir tot tipus d'espectacles. S'ha concebut com una caixa negra, amb un paisatge de cartró i una instal·lació de Frederic Amat al sostre que reivindica la protecció dels boscos, titulada El bosc escrit. Per empatitzar amb el públic i restar-li solemnitat sense perjuí de l'estètica, les butaques estan entapissades amb tela de vaquers de colors marrons, grisos i blaus.
El restaurant ocupa un lloc privilegiat en un altre lateral de l'edifici i té una coberta enjardinada. És una cova alta, enorme, de suro, confortable i sense ressonàncies, gràcies a l'absorbència acústica d'aquest material. En aquest espai es genera un ambient lluminós gràcies a les grans claraboies orientades als quatre punts cardinals per garantir la reducció del consum energètic.
Un altre dels elements més característics d'aquest CaixaForum és l'espai que acull l'administració i la llibreria, amb la coberta revestida pel ceramista Toni Cumella i sostinguda per una estructura de fusta que aprèn de les palmeres d'Elx.