19
de maig
de
2022
Actualitzat:
01
de juliol
de
2023,
12:41h
Barcelona tindrà un espectacular bosc vertical amb arbres en suspensió a Montjuïc. La instal·lació estarà ubicada a l'antiga paret del Palau de la Metal·lúrgia i servirà per celebrar el 20è aniversari del CaixaForum Barcelona. El projecte, amb 22.000 plantes, 15 arbres de grans dimensions i una quarantena d'espècies, és obra del botànic francès Patrick Blanc, referent en arquitectura verda i amb més de 30 anys d'experiència en jardins i murs vegetals.
Un jardí vertical de grans dimensions
El jardí vertical vol esdevenir un regal que la Fundació ”la Caixa”, amb la col·laboració de Fira de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, realitza a la ciutat per celebrar el 20è aniversari de l'equipament cultural ubicat a Montjuïc. La presentació del projecte va anar a càrrec d'Elisa Durán, directora general adjunta de la fundació ”la Caixa”; Marc Serra, director de serveis de recintes i infraestructures de Fira de Barcelona, i Janet Sanz, tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament.
El jardí vertical, el primer amb arbres en suspensió, serà de grans dimensions. Tindrà una superfície 535 metres quadrats de façana vegetada i 220 més de tancaments (12 metres d'alçada i 50 metres d'amplada) i estarà format per 22.000 plantes i 15 arbres. D'aquesta manera, l'antiga paret del Palau de la Metal·lúrgia de la Fira es convertirà a partir de desembre en una gran porta verda d’entrada que connectarà la muntanya de Montjuïc amb Barcelona. Una unió de natura i ciutat que completarà la plaça oberta a la ciutadania després de l’enderroc de l’antic restaurant La Pèrgola l’any 2014.
El bosc vertical gira al voltant del concepte d’arrels en referència a la cerca de l’aigua. En coherència, el projecte optimitzarà els recursos hídrics amb la recirculació de les aigües de reg i la captació i l’ús d’aigües de pluja. Amb aquest singular bosc vertical, CaixaForum vol enllaçar els objectius de la Fundació ”la Caixa” de millora de la societat a través de la cultura i la ciència amb el compromís de l’Ajuntament de Barcelona per estendre els corredors i els espais verds de la ciutat com a mesura de millora mediambiental. També posa en relleu el patrimoni singular i la importància de l’arquitectura i el paisatge en la qualitat de vida de la ciutadania.
Més enllà de les plantes: el sentit de “les arrels”
Com si fos una obra d’art viva, el bosc vertical recorda el pas de les estacions i els canvis inevitables per aconseguir l’adaptació al medi. De les plantes n’acostumem a destacar les fulles, els colors o les flors, però la nostra relació amb les arrels –profundes, invisibles, amagades- és ben diferent. En aquest sentit, aquí la vegetació conquereix la verticalitat i mostra en primer pla allò que ja no és als nostres peus sinó davant nostre. Així doncs, les arrels ens ajuden a canviar de perspectiva per observar allò que no veiem mai però que és, en realitat, l’element d’origen que ens subjecta i ens permet créixer.
Aquesta instal·lació es concep també com a projecte educatiu. A través d’un codi QR, els espectadors podran descobrir aquests aspectes al voltant del concepte d'“arrelament”, que relaciona la història vegetal i la humana (moviments migratoris, pertinença, enyorança…). A més, trobaran píndoles breus d’informació en gràfics i vídeos sobre el bosc vertical.
Espècies beneficioses i autosuficiència en el consum d’aigua
El bosc vertical està ubicat sobre una estructura autoportant d’acer galvanitzat amb un sistema de jardineria vertical i plantació sobre llana de roca. S’han seleccionat 40 espècies autòctones o bé adaptades al clima mediterrani, entre arbrat, plantes arbustives, enfiladisses i penjants. Totes ajuden a aportar riquesa d’hàbitats a un context urbà, no només pel valor de cadascuna individualment, sinó d’una manera especial per les interminables relacions i interaccions que es donen entre espècies de diferents regnes.
D’aquesta manera, s’ha fet una selecció no sols ornamental sinó també ambiental, i s’ha intentat incloure-hi espècies amb un alt valor mel·lífer per tal de nodrir les poblacions d’abelles, papallones, sírfids i altres pol·linitzadors beneficiosos per al planeta. Alhora, el projecte incorpora espècies amb fructificacions repartides al llarg de tot l’any, però especialment a l’hivern, quan les aus tenen més dificultats per trobar aliment i, en el cas de les migratòries, més requeriments calòrics. D’altra banda, les plantes presenten varietat de ports, fulles i tiges per aportar material per al refugi de vertebrats i invertebrats de tota mena. També s’hi han inclòs espècies que atrauen insectes que depreden o ajuden a controlar les invasions de plagues, “ajudant-se” així les unes a les altres.
Algunes de les espècies botàniques incloses són la festuca (Festuca glauca), la vinca (Vinca major), la sàlvia (Salvia officinalis), la lavanda (Lavandula hybrida), l’heura (Hedera helix Natasha) o milfulles (Achillea millefolium); enfiladisses com el gessamí (Jasminum polyanthum) o la xuclamel (Lonicera implexa); i arbres com el garrofer (Ceratonia siliqua), l’olivera (Olea europaea), el magraner (Punica granatum), l’avellaner (Corylus avellana), el gatell (Salix atrocinerea) o l’àlber (Populus alba bolleana).
Per poder augmentar la resiliència del conjunt davant de possibles pertorbacions i poder generar composicions amb diferents volums que ajudin a crear una sensació orgànica del conjunt, s’hi reuniran diferents espècies i ports per taca de color.
Pel que fa a l’arbrat, les jardineres tindran una alçada de 170 cm aproximadament i una llargada de 160-200 cm. La plantació es farà valorant la profunditat del substrat alleugerit segons l’espècie i mitjançant la utilització de tècniques específiques de fixació radicular per a plantació d’arbratge en coberta enjardinada. També es muntaran franges verticals de malla estructural que actuaran com a suport i guia de creixement per a vegetació de tipus enfiladisses. A la zona central del bosc hi haurà un element singular de format més gran que, de manera realista, explicarà la formació geològica dels penya-segats de Montjuïc.
Amb l’objectiu d’optimitzar els recursos naturals, el manteniment es basarà en el consum d’aigües pluvials i l’aprofitament de l’aigua de reg. Hi haurà 13 dipòsits per emmagatzemar l’aigua, que es calcula que podran cobrir fins a 15 dies d’autosuficiència de reg o 7 dies durant els mesos més secs. Cada jardinera tindrà a la part inferior una zona per a drenatge, que estarà connectada al sistema de baixants d’aigua per poder ser reutilitzada posteriorment.
L'aposta de la Fundació ”la Caixa” pels jardins verticals
Promogut per la Fundació ”la Caixa”, el projecte de Montjuïc està coordinat per l’empresa de jardineria vertical i cobertes verdes Babilon, amb la col·laboració de L’Obrador Arquitectura i Paisatge, Vidal i Solanes Arquitectes i Most Enginyers.
No es tracta de la primera iniciativa en aquest àmbit de l'entitat. El 2007 va inaugurar el primer de l'Estat a CaixaForum Madrid. Dissenyat també per Patrick Blanc és el de major superfície contínua del món i sobreviu sense terra, ja que només necessita aigua i nutrients.
Blanc va crear el seu primer mur vegetal a la Ciutat de les Ciències i de la Indústria de París el 1988. Des d'aleshores, ha realitzat projectes als cinc continents i és considerat un dels grans referents en arquitectura verda. Destaquen projectes com els de Les Halles d'Avinyó, el Pont Max Juvenal d'Ais de Provença i el 21st Century Museum de la ciutat japonesa de Kanazawa.
D’altra banda, CosmoCaixa també té el seu propi jardí vertical, amb més de 15 tipus de plantes, totes mediterrànies o adaptades al clima mediterrani, una gran varietat cromàtica de flors i cinc sistemes de substrats i cultiu hidropònic.
Un jardí vertical de grans dimensions
El jardí vertical vol esdevenir un regal que la Fundació ”la Caixa”, amb la col·laboració de Fira de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, realitza a la ciutat per celebrar el 20è aniversari de l'equipament cultural ubicat a Montjuïc. La presentació del projecte va anar a càrrec d'Elisa Durán, directora general adjunta de la fundació ”la Caixa”; Marc Serra, director de serveis de recintes i infraestructures de Fira de Barcelona, i Janet Sanz, tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament.
El jardí vertical, el primer amb arbres en suspensió, serà de grans dimensions. Tindrà una superfície 535 metres quadrats de façana vegetada i 220 més de tancaments (12 metres d'alçada i 50 metres d'amplada) i estarà format per 22.000 plantes i 15 arbres. D'aquesta manera, l'antiga paret del Palau de la Metal·lúrgia de la Fira es convertirà a partir de desembre en una gran porta verda d’entrada que connectarà la muntanya de Montjuïc amb Barcelona. Una unió de natura i ciutat que completarà la plaça oberta a la ciutadania després de l’enderroc de l’antic restaurant La Pèrgola l’any 2014.
El bosc vertical gira al voltant del concepte d’arrels en referència a la cerca de l’aigua. En coherència, el projecte optimitzarà els recursos hídrics amb la recirculació de les aigües de reg i la captació i l’ús d’aigües de pluja. Amb aquest singular bosc vertical, CaixaForum vol enllaçar els objectius de la Fundació ”la Caixa” de millora de la societat a través de la cultura i la ciència amb el compromís de l’Ajuntament de Barcelona per estendre els corredors i els espais verds de la ciutat com a mesura de millora mediambiental. També posa en relleu el patrimoni singular i la importància de l’arquitectura i el paisatge en la qualitat de vida de la ciutadania.
Més enllà de les plantes: el sentit de “les arrels”
Com si fos una obra d’art viva, el bosc vertical recorda el pas de les estacions i els canvis inevitables per aconseguir l’adaptació al medi. De les plantes n’acostumem a destacar les fulles, els colors o les flors, però la nostra relació amb les arrels –profundes, invisibles, amagades- és ben diferent. En aquest sentit, aquí la vegetació conquereix la verticalitat i mostra en primer pla allò que ja no és als nostres peus sinó davant nostre. Així doncs, les arrels ens ajuden a canviar de perspectiva per observar allò que no veiem mai però que és, en realitat, l’element d’origen que ens subjecta i ens permet créixer.
Aquesta instal·lació es concep també com a projecte educatiu. A través d’un codi QR, els espectadors podran descobrir aquests aspectes al voltant del concepte d'“arrelament”, que relaciona la història vegetal i la humana (moviments migratoris, pertinença, enyorança…). A més, trobaran píndoles breus d’informació en gràfics i vídeos sobre el bosc vertical.
Espècies beneficioses i autosuficiència en el consum d’aigua
El bosc vertical està ubicat sobre una estructura autoportant d’acer galvanitzat amb un sistema de jardineria vertical i plantació sobre llana de roca. S’han seleccionat 40 espècies autòctones o bé adaptades al clima mediterrani, entre arbrat, plantes arbustives, enfiladisses i penjants. Totes ajuden a aportar riquesa d’hàbitats a un context urbà, no només pel valor de cadascuna individualment, sinó d’una manera especial per les interminables relacions i interaccions que es donen entre espècies de diferents regnes.
D’aquesta manera, s’ha fet una selecció no sols ornamental sinó també ambiental, i s’ha intentat incloure-hi espècies amb un alt valor mel·lífer per tal de nodrir les poblacions d’abelles, papallones, sírfids i altres pol·linitzadors beneficiosos per al planeta. Alhora, el projecte incorpora espècies amb fructificacions repartides al llarg de tot l’any, però especialment a l’hivern, quan les aus tenen més dificultats per trobar aliment i, en el cas de les migratòries, més requeriments calòrics. D’altra banda, les plantes presenten varietat de ports, fulles i tiges per aportar material per al refugi de vertebrats i invertebrats de tota mena. També s’hi han inclòs espècies que atrauen insectes que depreden o ajuden a controlar les invasions de plagues, “ajudant-se” així les unes a les altres.
Algunes de les espècies botàniques incloses són la festuca (Festuca glauca), la vinca (Vinca major), la sàlvia (Salvia officinalis), la lavanda (Lavandula hybrida), l’heura (Hedera helix Natasha) o milfulles (Achillea millefolium); enfiladisses com el gessamí (Jasminum polyanthum) o la xuclamel (Lonicera implexa); i arbres com el garrofer (Ceratonia siliqua), l’olivera (Olea europaea), el magraner (Punica granatum), l’avellaner (Corylus avellana), el gatell (Salix atrocinerea) o l’àlber (Populus alba bolleana).
Per poder augmentar la resiliència del conjunt davant de possibles pertorbacions i poder generar composicions amb diferents volums que ajudin a crear una sensació orgànica del conjunt, s’hi reuniran diferents espècies i ports per taca de color.
Pel que fa a l’arbrat, les jardineres tindran una alçada de 170 cm aproximadament i una llargada de 160-200 cm. La plantació es farà valorant la profunditat del substrat alleugerit segons l’espècie i mitjançant la utilització de tècniques específiques de fixació radicular per a plantació d’arbratge en coberta enjardinada. També es muntaran franges verticals de malla estructural que actuaran com a suport i guia de creixement per a vegetació de tipus enfiladisses. A la zona central del bosc hi haurà un element singular de format més gran que, de manera realista, explicarà la formació geològica dels penya-segats de Montjuïc.
Amb l’objectiu d’optimitzar els recursos naturals, el manteniment es basarà en el consum d’aigües pluvials i l’aprofitament de l’aigua de reg. Hi haurà 13 dipòsits per emmagatzemar l’aigua, que es calcula que podran cobrir fins a 15 dies d’autosuficiència de reg o 7 dies durant els mesos més secs. Cada jardinera tindrà a la part inferior una zona per a drenatge, que estarà connectada al sistema de baixants d’aigua per poder ser reutilitzada posteriorment.
L'aposta de la Fundació ”la Caixa” pels jardins verticals
Promogut per la Fundació ”la Caixa”, el projecte de Montjuïc està coordinat per l’empresa de jardineria vertical i cobertes verdes Babilon, amb la col·laboració de L’Obrador Arquitectura i Paisatge, Vidal i Solanes Arquitectes i Most Enginyers.
No es tracta de la primera iniciativa en aquest àmbit de l'entitat. El 2007 va inaugurar el primer de l'Estat a CaixaForum Madrid. Dissenyat també per Patrick Blanc és el de major superfície contínua del món i sobreviu sense terra, ja que només necessita aigua i nutrients.
Blanc va crear el seu primer mur vegetal a la Ciutat de les Ciències i de la Indústria de París el 1988. Des d'aleshores, ha realitzat projectes als cinc continents i és considerat un dels grans referents en arquitectura verda. Destaquen projectes com els de Les Halles d'Avinyó, el Pont Max Juvenal d'Ais de Provença i el 21st Century Museum de la ciutat japonesa de Kanazawa.
D’altra banda, CosmoCaixa també té el seu propi jardí vertical, amb més de 15 tipus de plantes, totes mediterrànies o adaptades al clima mediterrani, una gran varietat cromàtica de flors i cinc sistemes de substrats i cultiu hidropònic.