28
d'octubre
de
2022, 19:00
Actualitzat:
20:48h
El govern espanyol va tramitar d'urgència a principis de setembre la llei trans, que havia aprovat a finals de juny. Aquesta urgència, però, ha provocat que els més crítics hagin accelerat contrapropostes i que el debat estigui cada cop més acarnissat. Com és habitual en la tramitació d'una llei amb grapa social, hi ha disputesentre els socis de govern -PSOE i Unides Podem-, amb el bloc de dretes -PP, Cs i Vox- i els partits minoritaris. La novetat és que també hi ha discussió intensa dins del PSOE.
L'aprovació de la llei trans està provocant una divisió al partit de Pedro Sánchez, que cada cop és més difícil de gestionar i que ja ha comportat la dimissió de Carla Antonelli -la primera diputada trans a l'Estat- de l'Assemblea de Madrid. Hi ha un sector que defensa aferrissadament tots els punts de la legislació, mentre d'altres critiquen alguns apartats vinculats a la minoria d'edat o la violència intragènere. L'autodeterminació de gènere -que una persona pugui canviar-se el nom i el sexe només amb la seva voluntat- és un dels punts més conflictius pel qual els sectors més tradicionals dels socialistes han demanat canvis profunds en la redacció de la norma.
El PSOE, que està collat per l'oposició després que el PP d'Alberto Núñez Feijóo hagi renunciat a continuar negociant pacte d'estat amb Sánchez, a qui acusa de voler fer una legislació "a la mida dels independentistes" amb la modificació de la sedició, té una altra pedra a la sabata. El partit dona suport oficialment a la llei que avala el canvi de sexe al registre sense informes mèdics ni tractaments -uns requisits que encara avui s'han d'aportar-, però hi ha un sector que alerta que això pot suposar un "esborrat de les dones" i tacar la lluita per la igualtat. L'exvicepresidenta del govern espanyol Carmen Calvo és una de les socialistes més crítiques amb la iniciativa.
El Ministeri d'Igualtat, encapçalat per Irene Montero, d'Unides Podem, reafirma la seva posició. "La llei trans serà llei garantint el dret de la lliure identitat de gènere perquè hi ha una majoria parlamentària feminista que defensa els drets de les persones trans i de la comunitat LGTBI. Valoraríem positivament que el debat parlamentari porti a modificacions que ampliïn els drets per a les persones trans i la comunitat LGTBI, com per exemple la inclusió de les persones no binàries o les persones asexuals, però mai en el sentit de limitar drets o retrocedir respecte a la cosa pactada", va publicar la ministra a Twitter.
Tenint en compte la queixa interna per part del moviment feminista del partit, el PSOE ha demanat aquesta setmana una tercera pròrroga del termini d'esmenes amb l'argument de "donar seguretat jurídica a la llei" perquè els socis majoritaris de l'executiu estatal estan convençuts que el PP i Vox la recorreran al Tribunal Constitucional. Montero, però, pressionada pel col·lectiu LGTBI, els posa pressa per deixar-ho enllestit abans que acabi l'any: "És incomprensible que es torni a ampliar, només perjudica les persones trans que veuen perillar la llei".
Tot i que fa una setmana el PSOE va anunciar que en les seves esmenes no hi hauria canvis en l'autodeterminació de gènere, aquest divendres hi ha hagut novetats significatives. Tal com ha avançat El País, els socialistes es plantegen demanar que els menors entre 12 i 16 anys necessitin aval judicial per sol·licitar el canvi de gènere als registres. Es tracta d'un canvi important respecte el projecte de llei presentat per Montero, que ho restringia a la franja d'entre 12 i 14 anys, mentre que els menors entre 14 i 16 anys només necessitaven autorització parental.
Un altre dels dubtes principals de la formació de Sánchez recau en l'equiparació de la violència de gènere amb violències que es registren al col·lectiu LGTBI. Concretament, en l'article 65 del projecte de llei -"Mesures de protecció davant la violència en l'àmbit familiar i la violència intragènere"-, que preveu que, per exemple, quan hi hagi un condemnat o una ordre de protecció per violència familiar LGTBI-fòbica o intragènere -en parelles LGTBI-, les víctimes tindran els mateixos drets laborals que s'atribueixen a les víctimes de violència de gènere. Davant la suposada pèrdua de l'especificitat de la violència masclista que critica un sector dels socialistes, el partit proposa eliminar el concepte "violència intragènere" i atorgar a aquestes víctimes els mateixos drets que a les víctimes de violència domèstica.
Finalment, la tercera qüestió complexa que ha d'abordar el PSOE és la que fa referència a la reversibilitat, la possibilitat de recuperar el sexe anterior a l'autodeterminació. El projecte de llei de Montero estableix que el primer i segon canvi no requereixin més que la voluntat de la persona interessada i sigui a partir del tercer quan se sol·liciti jurisdicció voluntària. Els socialistes, però, proposen que l'aprovació judicial sigui necessària des del segon canvi. Avançar el camí a l'aprovació de la llei trans, un dels reptes de la legislatura, permetrà a Sánchez aplanar el terreny per donar llum verda definitiva als comptes generals de l'Estat per al 2023.
L'aprovació de la llei trans està provocant una divisió al partit de Pedro Sánchez, que cada cop és més difícil de gestionar i que ja ha comportat la dimissió de Carla Antonelli -la primera diputada trans a l'Estat- de l'Assemblea de Madrid. Hi ha un sector que defensa aferrissadament tots els punts de la legislació, mentre d'altres critiquen alguns apartats vinculats a la minoria d'edat o la violència intragènere. L'autodeterminació de gènere -que una persona pugui canviar-se el nom i el sexe només amb la seva voluntat- és un dels punts més conflictius pel qual els sectors més tradicionals dels socialistes han demanat canvis profunds en la redacció de la norma.
El PSOE, que està collat per l'oposició després que el PP d'Alberto Núñez Feijóo hagi renunciat a continuar negociant pacte d'estat amb Sánchez, a qui acusa de voler fer una legislació "a la mida dels independentistes" amb la modificació de la sedició, té una altra pedra a la sabata. El partit dona suport oficialment a la llei que avala el canvi de sexe al registre sense informes mèdics ni tractaments -uns requisits que encara avui s'han d'aportar-, però hi ha un sector que alerta que això pot suposar un "esborrat de les dones" i tacar la lluita per la igualtat. L'exvicepresidenta del govern espanyol Carmen Calvo és una de les socialistes més crítiques amb la iniciativa.
El Ministeri d'Igualtat, encapçalat per Irene Montero, d'Unides Podem, reafirma la seva posició. "La llei trans serà llei garantint el dret de la lliure identitat de gènere perquè hi ha una majoria parlamentària feminista que defensa els drets de les persones trans i de la comunitat LGTBI. Valoraríem positivament que el debat parlamentari porti a modificacions que ampliïn els drets per a les persones trans i la comunitat LGTBI, com per exemple la inclusió de les persones no binàries o les persones asexuals, però mai en el sentit de limitar drets o retrocedir respecte a la cosa pactada", va publicar la ministra a Twitter.
Tenint en compte la queixa interna per part del moviment feminista del partit, el PSOE ha demanat aquesta setmana una tercera pròrroga del termini d'esmenes amb l'argument de "donar seguretat jurídica a la llei" perquè els socis majoritaris de l'executiu estatal estan convençuts que el PP i Vox la recorreran al Tribunal Constitucional. Montero, però, pressionada pel col·lectiu LGTBI, els posa pressa per deixar-ho enllestit abans que acabi l'any: "És incomprensible que es torni a ampliar, només perjudica les persones trans que veuen perillar la llei".
Tot i que fa una setmana el PSOE va anunciar que en les seves esmenes no hi hauria canvis en l'autodeterminació de gènere, aquest divendres hi ha hagut novetats significatives. Tal com ha avançat El País, els socialistes es plantegen demanar que els menors entre 12 i 16 anys necessitin aval judicial per sol·licitar el canvi de gènere als registres. Es tracta d'un canvi important respecte el projecte de llei presentat per Montero, que ho restringia a la franja d'entre 12 i 14 anys, mentre que els menors entre 14 i 16 anys només necessitaven autorització parental.
Un altre dels dubtes principals de la formació de Sánchez recau en l'equiparació de la violència de gènere amb violències que es registren al col·lectiu LGTBI. Concretament, en l'article 65 del projecte de llei -"Mesures de protecció davant la violència en l'àmbit familiar i la violència intragènere"-, que preveu que, per exemple, quan hi hagi un condemnat o una ordre de protecció per violència familiar LGTBI-fòbica o intragènere -en parelles LGTBI-, les víctimes tindran els mateixos drets laborals que s'atribueixen a les víctimes de violència de gènere. Davant la suposada pèrdua de l'especificitat de la violència masclista que critica un sector dels socialistes, el partit proposa eliminar el concepte "violència intragènere" i atorgar a aquestes víctimes els mateixos drets que a les víctimes de violència domèstica.
Finalment, la tercera qüestió complexa que ha d'abordar el PSOE és la que fa referència a la reversibilitat, la possibilitat de recuperar el sexe anterior a l'autodeterminació. El projecte de llei de Montero estableix que el primer i segon canvi no requereixin més que la voluntat de la persona interessada i sigui a partir del tercer quan se sol·liciti jurisdicció voluntària. Els socialistes, però, proposen que l'aprovació judicial sigui necessària des del segon canvi. Avançar el camí a l'aprovació de la llei trans, un dels reptes de la legislatura, permetrà a Sánchez aplanar el terreny per donar llum verda definitiva als comptes generals de l'Estat per al 2023.