Estem davant una major “demanda” d’espiritualitat? Hi ha prou “oferta” de possibilitats per donar resposta a aquesta necessitat? Continua sent el fet religiós un fenomen prou visible de la realitat social? Aquest debat ha aplegat aquest divendres el president de la Fundació Joan Maragall, Jaume Angelats, Rosa Martínez-Cuadros, professora de la Universitat d’OsloMet, a Noruega, i el director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, en un col·loqui fet a Foment del Treball sobre “Fet religiós i metròpoli”.
Ramon Bassas ha vinculat l’actual repunt de la religiositat a les incerteses d’un món cada vegada més conflictiu, on apareixen unes problemàtiques de fons com la solitud i l’aïllament. Bassas ha recordat el paper fet per les parròquies els anys 60 per “vertebrar les comunitats en moments de fluxos migratoris”.
“Els llocs de culte són un gran instrument per preservar la cohesió metropolitana”. ha afirmat el director general d’Afers Religiosos, i ha considerat un bon senyal que “cada cop hi hagi menys actes antimesquites”. Bassas ha emfasitzat el paper jugat per les comunitats catòlica i protestant alemanyes a l’advertir recentment contra els perills que representa l’extrema dreta, guanyadora de les eleccions celebrades recentment en un estat de l’est.
Rosa Martínez-Cuadros ha assenyalat que una meitat de la població té algun tipus de creences, que ja no són hegemònicament catòliques, amb un fenomen creixent de persones que poden canviar de creences al lalrg de la seva vida. La professora també ha afirmat que els llocs de culte també són el primer lloc de vincle entre les persones, especialment si parlem de comunitats immigrants.
Per la seva banda, Jaume Angelats ha expressat el paper jugat per les creences a l’hora de definir les societats i com les religions han ofert mites i paraules que han conformat totes les cultures. Citant Raimon Panikkar, ha subratllat que el diàleg entre les religions és una de les condicions de la convivència, molt més en un moment en què la cultura de la pau està manifestament en perill. Angelats ha destacat els espais religiosos com a llocs per “alçar la mirada, estar en silenci, pensar i reflexionar sobre el sentit”.
El col·loqui ha estat una iniciativa de Rethink Barcelona, projecte de pensament de la Societat Barcelonina d’Estudis Esconòmics i Socials de Foment del Treball. El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, ha assegurat en l’inici de l’acte que el repte social més important és garantir la trobada i la convivència en una societat caracteritzada per la diversitat, també en el terreny de les creences. Ha recordat que per Foment el progrés econòmic ha d’anar acompanyat del progrés social.
A la patronal semblen conscients de la gravetat de la situació social. Ho ha expressat també Felipe Campos, director d’Acció Social i Sostenibilitat de la multinacional francesa Veolia a Espanya, al fer una defensa del paper jugat per les religions en una societat oberta cada cop més complexa. La cúpula empresarial catalana -amb forta presència de dirigents procedents de la democràcia cristiana- té les antenes sensibles, ha detectat els focus de malestar social i s’encomana -també- a Déu.
