08
de març
de
2016, 19:36
Actualitzat:
20:41h
Vents de fronda agiten la societat francesa. El projecte de reforma del codi de treball defensat pel govern socialista de Manuel Valls –amb l’impuls del president François Hollande- amenaça de portar una greu crisi social a la República. Les pressions de Brussel·les i dels àmbits financers han aconseguit finalment que l’executiu francès s’hagi atrevit a plantejar un canvi en el model de relacions laborals. Sindicats i esquerra del Partit Socialista (PSF) s’han apressat ja a dir “no” a una llei que titllen de “neoliberal”.
En les tradicions de l’estat social francès hi ha una conquista que cap govern s’atreveix a tocar. La llei de 35 hores setmanals. Aquesta normativa no serà anul·lada, però la reforma laboral que es planteja la deixa ferida de mort. Els treballadors que duguin més de vint anys treballant ja no tindran dret a 27 mesos d’indemnització, sinó a quinze. Un altre element essencial d ela reforma és que els acords que se signin en una empresa es podran imposar als acords marcs sectorials, cosa que treu poder a les centrals. A més, els sindicats minoritaris en una fàbrica podran convocar una consulta entre els treballadors sobre aspectes concrets en un conveni. Els acomiadaments podran veure’s facilitats en cas d’un descens significatiu de la facturació de les empreses.
Per demà està prevista una jornada de mobilitzacions populars. Era demà quan el govern Valls havia de presentar oficialment el seu projecte. Però al final, l’executiu recula uns dies i ha decidit fer-ho el 24 de març. Per una setmana més tard, el dia 31, està convocada una vaga general, que pot resultar massiva perquè la iniciativa del govern ha aconseguit una cosa que fins fa poc es veia com impossible. La unió de tots els sindicats, amb la poderosa central CGT al davant.
La llei és un projecte de la ministra d’Ocupació, Formació Professional i Diàleg Social, Myrian El Khomri, una jove promesa del PSF que va obrir-se pas a l’administració des de l’ajuntament de París, protegida per l’alcaldessa Anne Hidalgo. Però aquesta filla de marroquí bretona s’ha topat amb un conflicte que no preveia, situada ara entre la fúria dels sindicats i la voluntat de Valls i del seu ministre d’Economia, Emmanuel Macron, de donar la batalla.
No hi ha dia que no apareguin articles crítics i manifestos de protesta contra una reforma que a Valls no se li va acudir altra cosa que dir que estava inspirada en la llei espanyola. Són molts els dirigents del PSF que han mostrat la seva oposició a la llei, amb l’exministra Martine Aubry al davant.
El tram final del mandat d'Hollande
A poc més d’un any de les eleccions presidencials i legislatives, Hollande afronta el tram final del seu mandat en uns índexs de popularitat molt baixos. En una cosa sí que el líder socialista ha aconseguit millorar la seva situació. Si en l’inici del seu govern, el primer ministre Valls era vist com un aspirant a l’Elisi, ara mateix president i primer ministre semblen compartir un mateix destí: el número dos, atacat sense gaires formalitats per un ampli sector del PSF, no està en condicions de rellevar Hollande com a cartell electoral.
En les tradicions de l’estat social francès hi ha una conquista que cap govern s’atreveix a tocar. La llei de 35 hores setmanals. Aquesta normativa no serà anul·lada, però la reforma laboral que es planteja la deixa ferida de mort. Els treballadors que duguin més de vint anys treballant ja no tindran dret a 27 mesos d’indemnització, sinó a quinze. Un altre element essencial d ela reforma és que els acords que se signin en una empresa es podran imposar als acords marcs sectorials, cosa que treu poder a les centrals. A més, els sindicats minoritaris en una fàbrica podran convocar una consulta entre els treballadors sobre aspectes concrets en un conveni. Els acomiadaments podran veure’s facilitats en cas d’un descens significatiu de la facturació de les empreses.
Per demà està prevista una jornada de mobilitzacions populars. Era demà quan el govern Valls havia de presentar oficialment el seu projecte. Però al final, l’executiu recula uns dies i ha decidit fer-ho el 24 de març. Per una setmana més tard, el dia 31, està convocada una vaga general, que pot resultar massiva perquè la iniciativa del govern ha aconseguit una cosa que fins fa poc es veia com impossible. La unió de tots els sindicats, amb la poderosa central CGT al davant.
La llei és un projecte de la ministra d’Ocupació, Formació Professional i Diàleg Social, Myrian El Khomri, una jove promesa del PSF que va obrir-se pas a l’administració des de l’ajuntament de París, protegida per l’alcaldessa Anne Hidalgo. Però aquesta filla de marroquí bretona s’ha topat amb un conflicte que no preveia, situada ara entre la fúria dels sindicats i la voluntat de Valls i del seu ministre d’Economia, Emmanuel Macron, de donar la batalla.
No hi ha dia que no apareguin articles crítics i manifestos de protesta contra una reforma que a Valls no se li va acudir altra cosa que dir que estava inspirada en la llei espanyola. Són molts els dirigents del PSF que han mostrat la seva oposició a la llei, amb l’exministra Martine Aubry al davant.
El tram final del mandat d'Hollande
A poc més d’un any de les eleccions presidencials i legislatives, Hollande afronta el tram final del seu mandat en uns índexs de popularitat molt baixos. En una cosa sí que el líder socialista ha aconseguit millorar la seva situació. Si en l’inici del seu govern, el primer ministre Valls era vist com un aspirant a l’Elisi, ara mateix president i primer ministre semblen compartir un mateix destí: el número dos, atacat sense gaires formalitats per un ampli sector del PSF, no està en condicions de rellevar Hollande com a cartell electoral.