05
de febrer
de
2024, 16:39
Actualitzat:
16:39h
El 5 de març, just d'aquí a un mes, tindran lloc les eleccions a nou president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), posant fi al mandat del cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, al capdavant dels bisbes espanyols. L'escenari es presenta molt obert i incert, però la major part d'observadors dels moviments interns dins de l'episcopat espanyol coincideix en què un potent bloc conservador està organitzat de cara a la que serà una gran batalla de poder. Això sí, amb unes formes aparentment subtils i sense que els aspirants a nou president de la CEE es postulin de manera pública.
De manera eclesiàstica -discreta, d'alguna manera silenciosa-, el ball de candidats ja fa mesos que circula. Destaca el nom de Luis Argüello com a cap de cartell de l'ala conservadora. Argüello pot presentar bones cartes: és arquebisbe, en el seu cas de Valladolid. L'arquebisbat no és requisit per aspirar al lideratge, però fins ara tots els qui han presidit els bisbes ho han estat. Va ser secretari general de la CEE, on es va guanyar fama de polemista i conservador.
Hi ha una bona manera de conèixer el perfil dels prelats i és seguir el seu compte de X, antigament Twitter. Pels seus tuits els coneixereu, es pot dir. Els d'Argüello el perfilen bé. En els darrers mesos, el prelat ha llançat missatges molt pietistes i només ha sortit de l'àmbit de la fe per opinar de l'amnistia:
Els qui coneixen la trajectòria d'Argüello mostren a Nació la seva sorpresa per una evolució tan conservadora del personatge, que s'havia format amb el contacte amb els laics i el món universitari a Acció Catòlica i havia destacat en pastoral social. El que sí que sembla és que l'arquebisbe de Valladolid és el més presidenciable (algú diu que "més intel·ligent") que els principals abanderats de la branca conservadora dels bisbes, com José Ignacio Munilla, bisbe d'Oriola-Alacant, Jesús Sanz Montes, arquebisbe d'Oviedo, d'un discurs apocalíptic.
Aquest cap de setmana ha estat important en el context de la pugna oberta a l'episcopat espanyol. Qui apareix com el favorit entre els sectors més progressistes de l'Església, el cardenal arquebisbe de Madrid, José Cobo, ha estat a Roma, on ha acompanyat els seminaristes de la seva arxidiòcesi a una audiència amb el Papa. Diumenge, va pronunciar una homilia a l'església de Santa Maria de Montserrat de Roma, que és la parròquia de la qual és titular (tots els cardenals en tenen una d'adscrita). Va ser significatiu el que va dir: va fer una crida a "l'acollida a pobres i malalts", "que ningú a l'Església se senti discriminat per l'origen, la seva llengua, el seu sexe, la seva ideologia política".
Cobo també va llançar un advertiment als qui no oculten la seva animadversió per Francesc i va cridar a la unitat entorn el Papa: "La unitat només és possible amb Pere, fonament visible de la unitat de l'Església, sigui qui sigui". Però tan rellevant com el que va dir va ser qui l'acompanyava en l'acte. Al seu costat, asseguts, hi eren el cardenal Omella i el cardenal Fernando Vérgez, governador de la Ciutat del Vaticà. A primera fila, seia l'ambaixadora d'Espanya davant la Santa Seu, Isabel Celáa.
No és cap secret que la proximitat d'Omella i Cobo al Papa no és compartida per una àmplia majoria de l'episcopat espanyol. És a la CEE on s'han expressat més reticències a les polítiques de Francesc. La darrera ha estat amb motiu del document del dicasteri per a la Doctrina de la Fe Fiducia Supplicans (Confiança suplicant), que permet la benedicció per part dels sacerdots a les parelles que no són considerades un matrimoni per l'Església, incloses les de mateix sexe. Malgrat que el document deixa clar que es tracta d'una benedicció informal ("pastoral"), no sacramental, ha indignat els sectors més reaccionaris. Sanz Montes s'ha atrevit fins i tot a qüestionar els mateixos guardians de l'ortodòxia romana:
La setmana passada, es va reunir la comissió permanent de la Conferència Episcopal. A l'acabar, es va emetre un comunicat "d'adhesió unànime" al Papa. Un nou indici de fredor de fons, ja que quan s'ha d'expressar públicament una cosa així és que aquesta adhesió no és tan evident. Així s'entenen millor les paraules del cardenal Cobo apel·lant a la unitat entorn Pere.
El resultat d'aquesta pugna a la CEE donarà molts indicis sobre quina direcció emprendrà la nau de l'Església espanyola, que té al davant un munt de reptes. Des de com continuar gestionant els escàndols de pederàstia, en què la CEE ha col·laborat amb la justícia després de moments de dubtes i poca empatia amb les víctimes, a les relacions amb el govern espanyol, que Omella ha mantingut dins d'una cordialitat discreta. De la posició ambivalent en un tema com els abusos, Omella n'ha donat exemples, des de la seva condemna nítida dels escàndols i la col·laboració amb el Defensor del Poble, a la seva negativa a comparèixer davant la comissió del Parlament que tracta el tema.
També caldrà veure si, en cas de gir a la dreta, l'episcopat s'alinea amb el discurs del PP enfront l'executiu de Pedro Sánchez i endureix el missatge espanyolista que, fa temps, va ser un tret del mandat del cardenal Rouco. Just quan alguns prelats voldrien un missatge més bel·ligerant contra l'amnistia.
Jesús Bastante, periodista a qui s'ha de seguir per saber què passa al Palau d'Añastro, seu de la CEE, apuntava aquests dies la possibilitat de l'elecció d'un candidat de "tercera via", potser l'arquebisbe de Santiago de Compostel·la, Francisco José Prieto, o el de Sevilla, José Ángel Sáiz Meneses. Aquest -de perfil conservador- ha guanyat partidaris després d'haver estat bisbe de Terrassa i ara de Sevilla sense generar problemes.
Altres fonts, però, subratllen que els bisbes espanyols s'ho hauran de pensar molt abans de votar. Omella, amb els seus clars i obscurs, ha situat l'Església espanyola en la primera lliga dels episcopats europeus, com a número dos de l'arquebisbe de Luxemburg, cardenal Jean-Claude Hollerich, president dels bisbes europeus. Cobo garantiria continuar tenint accés al Palau Apostòlic del Vaticà. "Una bufetada al Papa pot ser una autobufetada", asseguren fonts diocesanes. Però hi ha molts precedents històrics d'una Església espanyola que es creu capacitada per impartir doctrina al mateix pontífex. Com aquells prelats del segle XIX que, davant un Lleó XIII relativament reformista, pregaven per "la conversió del Papa". Més o menys com ara.
De manera eclesiàstica -discreta, d'alguna manera silenciosa-, el ball de candidats ja fa mesos que circula. Destaca el nom de Luis Argüello com a cap de cartell de l'ala conservadora. Argüello pot presentar bones cartes: és arquebisbe, en el seu cas de Valladolid. L'arquebisbat no és requisit per aspirar al lideratge, però fins ara tots els qui han presidit els bisbes ho han estat. Va ser secretari general de la CEE, on es va guanyar fama de polemista i conservador.
Pels seus tuits els coneixereu
Hi ha una bona manera de conèixer el perfil dels prelats i és seguir el seu compte de X, antigament Twitter. Pels seus tuits els coneixereu, es pot dir. Els d'Argüello el perfilen bé. En els darrers mesos, el prelat ha llançat missatges molt pietistes i només ha sortit de l'àmbit de la fe per opinar de l'amnistia:La amnistía podría ser valiosa si fuera recíproca y los amnistiados renunciaran a un proceso ilegal y unilateral, si fuera fruto de un acuerdo con mayoría cualificada, si no amparase la violencia contra las personas. Si no es así, amenaza la convivencia a la que dice servir.
— Mons. Luis Argüello (@MonsArguello) November 5, 2023
Els qui coneixen la trajectòria d'Argüello mostren a Nació la seva sorpresa per una evolució tan conservadora del personatge, que s'havia format amb el contacte amb els laics i el món universitari a Acció Catòlica i havia destacat en pastoral social. El que sí que sembla és que l'arquebisbe de Valladolid és el més presidenciable (algú diu que "més intel·ligent") que els principals abanderats de la branca conservadora dels bisbes, com José Ignacio Munilla, bisbe d'Oriola-Alacant, Jesús Sanz Montes, arquebisbe d'Oviedo, d'un discurs apocalíptic.
Acte "electoral" a Roma
Aquest cap de setmana ha estat important en el context de la pugna oberta a l'episcopat espanyol. Qui apareix com el favorit entre els sectors més progressistes de l'Església, el cardenal arquebisbe de Madrid, José Cobo, ha estat a Roma, on ha acompanyat els seminaristes de la seva arxidiòcesi a una audiència amb el Papa. Diumenge, va pronunciar una homilia a l'església de Santa Maria de Montserrat de Roma, que és la parròquia de la qual és titular (tots els cardenals en tenen una d'adscrita). Va ser significatiu el que va dir: va fer una crida a "l'acollida a pobres i malalts", "que ningú a l'Església se senti discriminat per l'origen, la seva llengua, el seu sexe, la seva ideologia política".Cobo també va llançar un advertiment als qui no oculten la seva animadversió per Francesc i va cridar a la unitat entorn el Papa: "La unitat només és possible amb Pere, fonament visible de la unitat de l'Església, sigui qui sigui". Però tan rellevant com el que va dir va ser qui l'acompanyava en l'acte. Al seu costat, asseguts, hi eren el cardenal Omella i el cardenal Fernando Vérgez, governador de la Ciutat del Vaticà. A primera fila, seia l'ambaixadora d'Espanya davant la Santa Seu, Isabel Celáa.
Les relacions tenses amb Francesc
No és cap secret que la proximitat d'Omella i Cobo al Papa no és compartida per una àmplia majoria de l'episcopat espanyol. És a la CEE on s'han expressat més reticències a les polítiques de Francesc. La darrera ha estat amb motiu del document del dicasteri per a la Doctrina de la Fe Fiducia Supplicans (Confiança suplicant), que permet la benedicció per part dels sacerdots a les parelles que no són considerades un matrimoni per l'Església, incloses les de mateix sexe. Malgrat que el document deixa clar que es tracta d'una benedicció informal ("pastoral"), no sacramental, ha indignat els sectors més reaccionaris. Sanz Montes s'ha atrevit fins i tot a qüestionar els mateixos guardians de l'ortodòxia romana: Es controvertida Fiducia Supplicans. Innecesaria tras lo dicho por el mismo Dicasterio y avalado por el mismo Papa hace sólo 2 años. Una prisa poco sinodal y una pretensión ambigua en un documento que confunde y defrauda. Bendecimos las personas no las relaciones y circunstancias
— jesus sanz montes (@jsmofm) December 22, 2023
La setmana passada, es va reunir la comissió permanent de la Conferència Episcopal. A l'acabar, es va emetre un comunicat "d'adhesió unànime" al Papa. Un nou indici de fredor de fons, ja que quan s'ha d'expressar públicament una cosa així és que aquesta adhesió no és tan evident. Així s'entenen millor les paraules del cardenal Cobo apel·lant a la unitat entorn Pere.
El que està en joc
El resultat d'aquesta pugna a la CEE donarà molts indicis sobre quina direcció emprendrà la nau de l'Església espanyola, que té al davant un munt de reptes. Des de com continuar gestionant els escàndols de pederàstia, en què la CEE ha col·laborat amb la justícia després de moments de dubtes i poca empatia amb les víctimes, a les relacions amb el govern espanyol, que Omella ha mantingut dins d'una cordialitat discreta. De la posició ambivalent en un tema com els abusos, Omella n'ha donat exemples, des de la seva condemna nítida dels escàndols i la col·laboració amb el Defensor del Poble, a la seva negativa a comparèixer davant la comissió del Parlament que tracta el tema.També caldrà veure si, en cas de gir a la dreta, l'episcopat s'alinea amb el discurs del PP enfront l'executiu de Pedro Sánchez i endureix el missatge espanyolista que, fa temps, va ser un tret del mandat del cardenal Rouco. Just quan alguns prelats voldrien un missatge més bel·ligerant contra l'amnistia.
Jesús Bastante, periodista a qui s'ha de seguir per saber què passa al Palau d'Añastro, seu de la CEE, apuntava aquests dies la possibilitat de l'elecció d'un candidat de "tercera via", potser l'arquebisbe de Santiago de Compostel·la, Francisco José Prieto, o el de Sevilla, José Ángel Sáiz Meneses. Aquest -de perfil conservador- ha guanyat partidaris després d'haver estat bisbe de Terrassa i ara de Sevilla sense generar problemes.
Altres fonts, però, subratllen que els bisbes espanyols s'ho hauran de pensar molt abans de votar. Omella, amb els seus clars i obscurs, ha situat l'Església espanyola en la primera lliga dels episcopats europeus, com a número dos de l'arquebisbe de Luxemburg, cardenal Jean-Claude Hollerich, president dels bisbes europeus. Cobo garantiria continuar tenint accés al Palau Apostòlic del Vaticà. "Una bufetada al Papa pot ser una autobufetada", asseguren fonts diocesanes. Però hi ha molts precedents històrics d'una Església espanyola que es creu capacitada per impartir doctrina al mateix pontífex. Com aquells prelats del segle XIX que, davant un Lleó XIII relativament reformista, pregaven per "la conversió del Papa". Més o menys com ara.