28
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
19:34h
Els bisbes espanyols han anat aquest dimarts a la reunió convocada pel Papa a Roma una mica espantats. El caràcter excepcional d'un encontre d'aquest tipus, que sol estar relacionat amb algun problema molt greu, ha estès la tensió al si de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), agitada els darrers temps pels escàndols d'abusos sexuals. L'informe elaborat pel Defensor del Poble assenyalant-ne la gravetat va ser rebut amb irritació a la CEE, que presideix el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella. La reunió a Roma tenia com a punt únic de l'agenda la situació dels seminaris i la migradesa de vocacions, però hi havia el "temor" que Francesc volgués referir-se també a l'actitud de l'Església davant l'episodi d'abusos, que part de les víctimes consideren molt insuficient i poruga. Finalment, però, s'ha parlat dels seminaris.
La premsa, de fet, s'ha mostrat sorpresa de l'absència de tota referència explícita a la situació dels abusos. En realitat, la decisió de l'Església espanyola d'indemnitzar les víctimes d'abusos independentment de si el cas ha prescrit o si encara no hi ha sentència, posicionament adoptat la setmana passada per l'episcopat, segur que ha contribuït a un bon clima aquest dimarts a Roma. La CEE va decantar-se d'aquesta manera per atendre les víctimes com es requeria, bandejant la posició de l'ala més conservadora dels bisbes.
Però el cert és que pel Papa la situació dels seminaris és molt important. Fonts eclesiàstiques subratllen que aquesta és, de fet, una de les línies centrals d'aquest pontificat, poc obsedit pel rigor de la doctrina o la moral sexual que havia caracteritzat anteriors pontificats. Si en els anys de Joan Pau II i Benet XVI, el dicasteri (ministeri vaticà) més rellevant era el de la Doctrina de la Fe, guardià dels valors ideològics del catolicisme, ara és el Dicasteri del Clergat el que ha guanyat protagonisme. És a dir, la formació dels sacerdots.
La crisi de vocacions és un problema estès. Això ha fet que en molts centres d'espiritualitat s'hagi acollit a perfils poc sòlids, però que mostraven una obediència absoluta a la doctrina. Francesc, que ha demanat sovint "bisbes que facin olor a ovella", vol que els seminaris formin persones madures i properes. D'aquí les crítiques sovintejades del Papa als joves capellans que, a manca d'altres condicions, llueixen barrets i roquets, guarniments que traspuen antigor.
A la trobada d'avui, s'ha tractat de la reorganització dels seminaris espanyols. Hi ha prop de 90 centres d'espiritualitat a Espanya, més que diòcesis, i s'hauran de reformular, agrupant-se, ja que si abans acollien centenars de candidats al sacerdoci, molts tenen ara una dotzena de membres, i alguns menys, amb molts provinents de l'estranger i d'una línia sovint ultraconservadora i pietista. Però el problema de fons és més el perfil dels futurs sacerdots que el nombre de seminaristes.
De la importància que té ara la formació als seminaris en dona una mostra també el bisbe que presideix la subcomissió que en té cura. Es tracta de Jesús Vidal, un dels bisbes auxiliars de Madrid, a les ordres, per tant, del cardenal arquebisbe, José Cobo, un prelat amb vara alta a Roma, de línia molt social i alineat amb les posicions de Francesc.
L'episcopat que avui s'ha trobat amb Francesc viu un moment molt complex. El març vinent, la CEE elegirà el successor d'Omella i hi ha una profunda divisió entre els prelats, com Nació ha explicat. El sector conservador conserva ascendent i tot indica que donarà la batalla per elegir un dels seus. Per això s'han de seguir amb molta cura les designacions per a les diòcesis vacants, que són decisió del Papa però es cuinen a la Congregació dels Bisbes. Un lloc on hi són, per cert, Omella i Cobo.
En aquest sentit, ha cridat l'atenció el nomenament de Florencio Roselló com a arquebisbe de Pamplona. És un frare mercedari de mentalitat social que fins ara dirigia la pastoral penitenciària. A més, ha arribat a arquebisbe sense ser bisbe, que no és el més habitual. També és de línia oberta Fernando Prado, un altre religiós, en aquest cas claretià, com a bisbe de Donosti. A pocs mesos d'una elecció crucial al cor de l'Església espanyola, a Roma reforcen les tropes de Francesc.
La premsa, de fet, s'ha mostrat sorpresa de l'absència de tota referència explícita a la situació dels abusos. En realitat, la decisió de l'Església espanyola d'indemnitzar les víctimes d'abusos independentment de si el cas ha prescrit o si encara no hi ha sentència, posicionament adoptat la setmana passada per l'episcopat, segur que ha contribuït a un bon clima aquest dimarts a Roma. La CEE va decantar-se d'aquesta manera per atendre les víctimes com es requeria, bandejant la posició de l'ala més conservadora dels bisbes.
Però el cert és que pel Papa la situació dels seminaris és molt important. Fonts eclesiàstiques subratllen que aquesta és, de fet, una de les línies centrals d'aquest pontificat, poc obsedit pel rigor de la doctrina o la moral sexual que havia caracteritzat anteriors pontificats. Si en els anys de Joan Pau II i Benet XVI, el dicasteri (ministeri vaticà) més rellevant era el de la Doctrina de la Fe, guardià dels valors ideològics del catolicisme, ara és el Dicasteri del Clergat el que ha guanyat protagonisme. És a dir, la formació dels sacerdots.
La crisi de vocacions és un problema estès. Això ha fet que en molts centres d'espiritualitat s'hagi acollit a perfils poc sòlids, però que mostraven una obediència absoluta a la doctrina. Francesc, que ha demanat sovint "bisbes que facin olor a ovella", vol que els seminaris formin persones madures i properes. D'aquí les crítiques sovintejades del Papa als joves capellans que, a manca d'altres condicions, llueixen barrets i roquets, guarniments que traspuen antigor.
A la trobada d'avui, s'ha tractat de la reorganització dels seminaris espanyols. Hi ha prop de 90 centres d'espiritualitat a Espanya, més que diòcesis, i s'hauran de reformular, agrupant-se, ja que si abans acollien centenars de candidats al sacerdoci, molts tenen ara una dotzena de membres, i alguns menys, amb molts provinents de l'estranger i d'una línia sovint ultraconservadora i pietista. Però el problema de fons és més el perfil dels futurs sacerdots que el nombre de seminaristes.
De la importància que té ara la formació als seminaris en dona una mostra també el bisbe que presideix la subcomissió que en té cura. Es tracta de Jesús Vidal, un dels bisbes auxiliars de Madrid, a les ordres, per tant, del cardenal arquebisbe, José Cobo, un prelat amb vara alta a Roma, de línia molt social i alineat amb les posicions de Francesc.
Nous bisbes progressistes
L'episcopat que avui s'ha trobat amb Francesc viu un moment molt complex. El març vinent, la CEE elegirà el successor d'Omella i hi ha una profunda divisió entre els prelats, com Nació ha explicat. El sector conservador conserva ascendent i tot indica que donarà la batalla per elegir un dels seus. Per això s'han de seguir amb molta cura les designacions per a les diòcesis vacants, que són decisió del Papa però es cuinen a la Congregació dels Bisbes. Un lloc on hi són, per cert, Omella i Cobo. En aquest sentit, ha cridat l'atenció el nomenament de Florencio Roselló com a arquebisbe de Pamplona. És un frare mercedari de mentalitat social que fins ara dirigia la pastoral penitenciària. A més, ha arribat a arquebisbe sense ser bisbe, que no és el més habitual. També és de línia oberta Fernando Prado, un altre religiós, en aquest cas claretià, com a bisbe de Donosti. A pocs mesos d'una elecció crucial al cor de l'Església espanyola, a Roma reforcen les tropes de Francesc.