Tot i les pluges que han sacsejat Catalunya durant la darrera setmana, enguany l'any pluviomètric 2021-22 ha estat sec a més del 80% del territori. L'Empordà i la Noguera, les zones que més han patit la mancança d'aigua, han recollit poc més del 50% del que suposa la mitjana climàtica. En un segon esglaó, el Prepirineu, la depressió Central, el prelitoral Central i Nord i el Baix Camp -és a dir, les àrees nord-est-, han quedat per sota del 70%.

No obstant això, hi ha zones en què la quantitat de pluja pot considerar-se "normal". És el cas de la Cerdanya, Berguedà, Segrià, litoral i prelitoral Sud. En l'altra cara de la moneda, hi ha hagut un any plujós a les àrees del Montsià, Terra Alta, Baix Ebre i el Pirineu occidental. 

Entre el setembre de l'any passat i aquest agost el dèficit de precipitació ha afectat gairebé tot el territori, especialment al nord-est. En general, les precipitacions han quedat per sota dels 400 mm. Hi ha excepcions, com els Pirineus o les Terres de l'Ebre, on han superat els 1.000 mm. 

Si es fa una comparació de les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, els índexs determinen que, en el context dels anys precedents, no ha resultat ser un any especialment sec. De les dues sèries climàtiques, l'observatori Fabra el posiciona com el setè de més mancança d'aigua. D'altra banda, prenent com a referència els 662,9 mm, l'observatori de l'Ebre el situa com el vintè any més plujós dels 115 que té la sèrie. 

Fent un repàs general, la tardor i l'hivern van ser secs, encara que va haver-hi precipitacions abundants en les àrees del sud, litoral i Prepirineu. La ratxa de mancances va trencar-se a la primavera, amb episodis de pluja abundants al sud. Les tempestes i les altes temperatures de l'estiu han determinat el balanç definitiu de l'any pluviomètric.