Les baixes laborals per salut mental s'han triplicat en deu anys. Segons els informes anuals de Salut, l'any passat se'n van registrar vora 200.000, el 8,8% del total. Unes baixes, la durada mitjana de les quals triplica la del conjunt i s'apropa als tres mesos. Així, un de cada quatre dies de baixa del conjunt dels treballadors el 2025 corresponen a raons de salut mental. L'associació de metges de família CAMFiC avisa a l’ACN que bona part de les incapacitats per salut mental són per "problemes laborals", com el burnout, mentre la patronal diu que aquest augment és un fenomen “multicausal que no es pot atribuir exclusivament o principalment a factors d'origen laboral”.
En concret, l'any passat es van registrar 194.953 baixes laborals relacionades amb la salut mental, més del triple que les 62.523 registrades el 2015. L’alça s’ha produït en un context d’augment general de les baixes. En conjunt, les incapacitats laborals s'han més que duplicat en l'última dècada, i per això tot i l’augment acusat de les relacionades amb la salut mental -que s'han triplicat-, només representen el 8,8% de totes les baixes, dos punts més que una dècada enrere.
Més remarcable és l'augment del nombre total de dies de baixa per aquesta causa, per l'augment de casos i la durada mitjana elevada d'aquests. El còmput anual de dies d'incapacitat laboral per salut mental agregats va superar els 15 milions el 2025, cosa que ja representa pràcticament una quarta part del total de dies de baixes laborals. Així, els problemes de salut mental se situen en segon lloc en nombre de dies de baixa, just darrere de les malalties relacionades amb l'aparell locomotor, és a dir, principalment ossos i músculs. A molta distància, se situen les ferides i enverinaments, els càncers i els símptomes, signes i troballes anormals.
El vocal de comunicació de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i metge de família, Jordi Mestres, explica que entre les patologies relacionades amb la salut mental que més creixen es troben "l'ansietat greu i els trastorns adaptatius, que són els problemes relacionals amb coses que passen a la vida". I una part "molt important" d'aquestes circumstàncies, segons ell, són derivats de l'activitat laboral. "La feina pot ser una causa de desbordament o pot ser un desencadenant", afegeix.
Precarietat, estrès, organització productiva i desconnexió
Els sindicats secunden també a l'ACN el fet que el món laboral està fent créixer les incapacitats per salut mental. La responsable de Salut Laboral de CCOO, Mónica Pérez, assegura que els casos "d'assetjaments o persecucions" a la feina és una de les principals casuístiques, així com una "organització del treball molt deficitària que pressiona en temps" i que porta a sobrecàrregues de feina. També assenyala les hores extra i els baixos sous, que no comporten "un reconeixement salarial".
En la mateixa línia, la responsable de Salut Laboral d'UGT, Reyes Solaz, diu que "l'estrès, la mala organització en les empreses, la falta de la desconnexió digital i el tema dels torns de treball" són els principals motius de les baixes per salut mental. A més, afirma que amb internet, el món del treball ha canviat de manera que ara "estàs a casa i per WhatsApp et demanen si et pots canviar el torn".
En canvi, des de Foment del Treball situen aquest increment a l’augment general de les incapacitats temporals per condicions comunes. “És un fenomen complex i multicausal i, per tant, no es pot atribuir exclusivament o principalment a factors d'origen laboral”, manifesta la directora de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment, Yésika Aguilar. La portaveu de la patronal afegeix que “hi poden intervenir factors molt diversos, circumstàncies personals, familiars, socials, econòmics, i també el tema del funcionament del sistema sanitari o els mecanismes de gestió”. A més, remarca que les empreses “han fet molts avenços en temes de promoció d'entorns de treball saludables i precisament estan impulsant actuacions en aquest àmbit”.
Des d'InfoJobs, que estudia periòdicament les causes de les baixes, la seva directora de Comunicació, Estudis i Relacions Institucionals, Mónica Pérez, explica que el problema de la salut mental s'ha accentuat sobretot arran de la pandèmia. Pérez assegura que els problemes de salut es concentren en edats més adultes, però que la salut mental està impactant sobretot a persones més joves. Darrere del fenomen, diu Pérez, hi ha múltiples factors, tot i que assenyala sobretot la incertesa generada per les conseqüències de les crisis geopolítiques constants i alguns efectes negatius de la digitalització com a principals detonants.
L'experta d'InfoJobs remarca que la digitalització ha suposat un "progrés" i facilitats en la feina, amb fórmules com el teletreball, però adverteix que també té "una altra cara" perquè fa més difícil establir barreres entre l'entorn laboral i l'entorn personal. Això, diu Pérez, genera necessitats d'estar permanentment connectat, una càrrega laboral més gran i estrès.
Per la seva part, el Ministeri de Treball va impulsar un informe sobre salut mental i món laboral, que va elaborar una comissió d'experts coordinada pel catedràtic de la UPF Joan Benach. En la presentació del document, el març del 2023, els experts van destacar la informalitat, la precarietat, les formes descentralitzades d'organització productiva i la infravaloració de les cures com a causes de deteriorament de la salut mental. També van incidir en que, en els contractes estables, qüestions com la desconnexió digital, les hores extra o les hores de treball no previsibles també impacten negativament.
Així, les conclusions de l'informe, anomenat PRESME, apunten a no mirar únicament els factors individuals o clínics, sinó també les condicions socials i laborals que els produeixen o agreugen: inseguretat laboral, precarietat, intensificació del treball, manca de control, salaris insuficients i dificultats de conciliació, entre d'altres.
Gairebé tres mesos de baixa per salut laboral
Una de les particularitats de les baixes per salut mental és la durada. De mitjana, l'any passat es van allargar 79 dies, mentre que entre el conjunt d'incapacitats temporals la mitjana se situa en 28 dies. La durada és lleugerament més llarga que fa una dècada, tot i que no arriba als nivells dels anys pandèmics, quan va arribar a sobrepassar els tres mesos.
El doctor Jordi Mestres recorda que la manera de tractar aquestes patologies "no és tan ràpida com quan tenim febre o una infecció". En aquest sentit, demanar donar eines a la població amb recursos al CAP o a la comunitat de psicologia, una cosa que necessita diverses sessions i "no és barat". Així, es mostra reticent a medicalitzar pacients amb pastilles si hi ha altres eines a l'abast, com ara abordar la causa que originen els problemes, ja siguin "relacionals, per arribar a final de mes o d'habitatge". En qualsevol cas, diu que s'ha de fer "autocrítica" de com està organitzada la societat perquè la salut no és només un problema de l'individu, sinó de tot el conjunt.
Mestres creu que "les empreses hi poden fer molt, organitzant anàlisis de risc psicosocial" i algunes, segons ell, "s'estan posant les piles per adaptar els llocs de treball perquè la persona no arribi a una situació de burnout en què tot salti pels aires". Pels sindicats, però, no n'hi ha prou. Mònica Pérez, citant un informe sobre prevenció de riscos laborals de la Generalitat del 2022, explica que només un 5,5% de les empreses han executat mesures per a evitar riscos psicosocials, mentre que la resta "no estan complint la seva obligació". La representant de CCOO creu que hi ha condicions de treball que impacten en bona part de la classe treballadora i que "les empreses no hi estan posant mesures".
