Parlar de salut mental ja no és tabú, però encara perdura cert estigma, sobretot quan es fa referència als trastorns mentals. Així ho alerten, de forma consensuada, diferents professionals del sector sanitari coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, que creuen que, malgrat els grans avenços fets en la matèria, encara hi ha molta feina per fer. La principal assignatura pendent és la forma en què s'aborda la salut mental, on l'ús de medicació per abordar els trastorns s'erigeix en l'opció principal. Aquí és on posa el focus el sector, que clama per desmedicalitzar-la i explorar formes alternatives per tractar la salut mental, perquè sovint els factors de fons que envolten aquests problemes són estructurals.
Professionals de la medicina familiar i comunitària constaten que la salut mental ocupa el 30% dels casos que s'atenen a l'atenció primària. Ara bé, molts d'aquests casos, generalment per ansietat o depressió, no acaben derivant-se a especialistes, ja que la raó de fons del problema rau en la "vida quotidiana". "El simple fet que algú arribi a la consulta per situacions de malestar que podem considerar congruents amb circumstàncies vitals ens ha de fer replantejar què està passant amb les eines col·lectives de sustentació del patiment", assenyala el metge i coordinador del grup de treball de Salut Mental de la semFYC, Víctor Expósito, que lamenta que sovint es decanten per medicalitzar aquests casos tot i que la manera de combatre'ls és abordar la "precarietat social".
En aquest sentit, la societat espanyola de medicina familiar defensa ampliar les opcions terapèutiques disponibles des de l'atenció primària i adaptar-les a les necessitats de cada persona. Entre d'altres, destaquen intervencions psicològiques com la teràpia cognitivoconductual, l'activitat física, les estratègies de resolució de problemes i els exercicis de relaxació, així com intervencions comunitàries, grups de suport i tallers de maneig de l'estrès.
El diagnòstic fet pel sector mèdic també és compartit a escala política. El president de la Generalitat, Salvador Illa, també aposta per no donar una resposta "exclusivament sanitària" als problemes de salut mental, ja que en molts casos -com alerten els mateixos professionals- les arrels són socials, educatives o laborals. En un discurs amb motiu del Dia Mundial, el cap de l'executiu català també ha tret pit de la implicació del seu Govern en la salut mental recordant que hi ha una partida de 25 milions d'euros destinada a salut mental en els pressupostos. Amet, això sí, que aquesta aposta no és suficient si no va acompanyada de polítiques estructurals en matèries com l'habitatge.
El sector demana "més veu"
Més enllà d'explorar alternatives a la medicalització per fer front als trastorns mentals, diverses entitats del sector han lliurat al Govern un manifest on exigeixen serveis més humans i més recursos. El document alerta que, malgrat que cada vegada es parla més de salut mental, "massa sovint l'acceptació desapareix quan apareix el patiment real". També reivindiquen tenir més veu en les decisions sobre els tractaments. "No som un diagnòstic. Som persones amb veu, capacitat, drets i futur", subratlla el manifest.
Una de les principals reivindicacions és disposar de més recursos, temps i seguiment per garantir una atenció continuada. Les entitats reclamen visites en què els professionals puguin conèixer millor les persones i les seves necessitats, i on hi hagi espai per parlar del que els passa més enllà dels tractaments farmacològics. També, en línia amb altres veus del sector, demanen que es tinguin en compte la sobremedicació, els efectes secundaris dels fàrmacs i l'impacte que poden tenir en la vida quotidiana: "Es parla molt de salut mental, però massa sovint l'acceptació desapareix quan apareix el patiment real", alerten. Per això, les entitats, en aquesta missiva, reclamen "menys prejudicis, menys etiquetes i més comprensió" i insisteixen en la necessitat de reconèixer les persones més enllà del seu diagnòstic.
Les reivindicacions del sector no es limiten només als metges de família. El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) també hi posa cullerada i reclama la integració de la salut mental al sistema general i una xarxa pública, accessible, equitativa i suficient. L’entitat col·legial, com exposen a través d'un comunicat, vol “una mirada comunitària i transversal, que impliqui el conjunt de la societat i no només els serveis especialitzats”. El COPC ha subratllat que la salut mental “no és exclusivament una qüestió sanitària” i ha assenyalat que es construeix en “contextos quotidians” com ara la família, l’educació i les organitzacions. Abordar el problema des de l'estructura, doncs, per als professionals, és la clau de volta per resoldre les assignatures pendents del sector.
