La salut mental ja és al darrere de milers de baixes laborals a Barcelona, i el nombre de treballadors que acaben sol·licitant una incapacitat permanent no para de créixer.

L’ansietat, la depressió i la síndrome de burnout encapçalen les estadístiques, tot i que cada vegada són més freqüents altres trastorns psicològics, com el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), el trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT) o determinades addiccions. Totes aquestes patologies poden provocar una incapacitat temporal de llarga durada i, en els casos més greus, acabar derivant en una pensió per incapacitat permanent.

Tanmateix, hi ha una idea equivocada força estesa: tenir un diagnòstic no dona dret automàticament a cobrar una pensió. L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) analitza cada expedient individualment i només reconeix una incapacitat permanent quan les seqüeles limiten de manera important i previsiblement definitiva la capacitat per treballar.

Però per què augmenten aquestes baixes? Quines professions es veuen més afectades? I quines patologies arriben amb més freqüència als equips de valoració mèdica?

Per què augmenten les baixes per salut mental?

L’increment de les baixes per motius psicològics respon a una combinació de factors. Els especialistes assenyalen l’augment de l’estrès laboral, la pressió constant en determinats sectors, les dificultats econòmiques, els problemes d’accés a l’habitatge i les llargues llistes d’espera per rebre atenció psicològica i psiquiàtrica com algunes de les causes principals.

A tot això s’hi afegeix un canvi social important. Cada vegada hi ha més consciència sobre la importància de la salut mental, i moltes persones acudeixen abans al metge quan presenten símptomes d’ansietat, depressió o esgotament emocional.

Com a conseqüència, les baixes per aquest tipus de patologies no només són més freqüents, sinó que també poden allargar-se més que les causades per altres problemes de salut.

Ansietat, depressió i burnout: les patologies que provoquen més baixes

L’ansietat continua sent un dels trastorns més habituals entre els treballadors, especialment en les professions sotmeses a una pressió elevada o que comporten un alt grau de responsabilitat. Quan els símptomes es cronifiquen, poden aparèixer crisis d’ansietat, problemes de concentració o dificultats per dur a terme les tasques quotidianes.

La depressió, per la seva banda, pot comportar processos de recuperació més llargs. A més d’afectar l’estat d’ànim, pot perjudicar la memòria, l’atenció, la presa de decisions i les relacions interpersonals, fet que pot dificultar el desenvolupament de l’activitat laboral.

A aquestes patologies s’hi afegeix la síndrome de burnout o esgotament professional, cada vegada més present en sectors amb una càrrega emocional elevada. Tot i que no sempre es reconeix com una malaltia professional, pot desencadenar trastorns psicològics prou greus per justificar una baixa mèdica prolongada.

No tot és ansietat: els trastorns menys coneguts que també poden impedir treballar

Els expedients d’incapacitat permanent no es limiten a casos d’ansietat o depressió. També hi ha situacions relacionades amb el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), el trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT), el trastorn bipolar, els trastorns adaptatius, la fòbia social o determinats trastorns de la personalitat.

També hi ha casos relacionats amb l’alcoholisme, la drogodependència o la dependència de determinats medicaments. En aquestes situacions, l’INSS valora les conseqüències físiques, cognitives o psiquiàtriques que se’n deriven i com afecten la capacitat de la persona per desenvolupar una activitat laboral.

Les professions més afectades

Tot i que qualsevol treballador pot desenvolupar un problema de salut mental, hi ha professions especialment exposades a causa de la pressió constant, la càrrega emocional o el grau de responsabilitat que comporten.

És el cas del personal sanitari, els docents, els membres dels cossos de seguretat, els treballadors socials, els conductors professionals i el personal d’atenció al públic. Tots aquests professionals treballen en entorns en què l’estrès continuat, els conflictes o la necessitat de prendre decisions importants formen part de la rutina diària.

Quan es pot reconèixer una incapacitat permanent?

Aquest és un dels aspectes que genera més dubtes. La incapacitat permanent no es concedeix pel simple fet de patir ansietat, depressió o qualsevol altra malaltia psicològica, sinó per les limitacions que aquestes patologies provoquen en l’àmbit laboral.

L’INSS estudia l’evolució del pacient, els tractaments rebuts, els informes dels especialistes en psiquiatria i psicologia, la resposta a la medicació i, sobretot, si les seqüeles impedeixen dur a terme les funcions essencials de la professió habitual.

Per això, dues persones amb el mateix diagnòstic poden rebre resolucions completament diferents. Mentre que una pot reincorporar-se a la feina després del tractament, una altra pot continuar presentant limitacions incompatibles amb la seva activitat laboral i arribar a obtenir una incapacitat permanent.

Un conductor professional que continua patint crisis d’ansietat incompatibles amb la conducció, una infermera amb una depressió greu que no pot atendre els pacients o un policia amb trastorn per estrès posttraumàtic després d’una intervenció especialment traumàtica són exemples de situacions que poden requerir una valoració individualitzada per part de l’INSS.

Quan les seqüeles psicològiques persisteixen i afecten de manera permanent la capacitat per treballar, pot ser recomanable consultar advocats especialitzats en incapacitat permanent a Barcelona abans d’iniciar el procediment davant l’INSS.

La prevenció, la millor eina

Els experts coincideixen que moltes baixes de llarga durada es podrien evitar si s’actués abans que el problema es cronifiqués. Identificar els riscos psicosocials a les empreses, reduir la sobrecàrrega de feina, afavorir la conciliació laboral i familiar i facilitar l’accés al suport psicològic són algunes de les mesures que poden ajudar a prevenir aquestes situacions.

A més de millorar el benestar dels treballadors, aquestes actuacions també poden contribuir a reduir el nombre de baixes prolongades i, en conseqüència, les sol·licituds d’incapacitat permanent.

La salut mental s’ha convertit en un dels grans reptes del mercat laboral. L’increment de les baixes per ansietat, depressió, burnout i altres trastorns psicològics reflecteix una realitat que afecta cada vegada més treballadors i que també té un impacte directe en les sol·licituds d’incapacitat permanent.

Tanmateix, patir una malaltia no dona dret, per si sol, a cobrar una pensió. El que valora realment l’INSS és si les seqüeles són previsiblement definitives i limiten de manera important la capacitat per treballar. Per aquest motiu, cada expedient s’ha d’analitzar individualment, tenint en compte tant l’evolució mèdica com les exigències concretes de la professió que exerceix el treballador.