Amb l'arribada del fred, els refredats, la tos i els mocs tornen a ser protagonistes. Una de les preocupacions més habituals és el color de la mucositat, especialment quan passa de transparent a groga o verda. Però aquest canvi vol dir que tenim una infecció? I quan hauríem de preocupar-nos? La resposta no és tan senzilla com sembla.
La pneumòloga Jessica González Gutiérrez, de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) explica en una entrevista a Europa Press Infosalus, que el color dels mocs pot donar pistes sobre el nostre estat de salut, però no és suficient per determinar si necessitem antibiòtics. De fet, hi ha una altra qüestió que sovint passa desapercebuda: d'on prové la mucositat.
La mucositat és un mecanisme de defensa natural de l'organisme. La seva funció és mantenir humides les vies respiratòries i atrapar partícules, pols i microorganismes abans que arribin als pulmons. Tot i que acostumem a relacionar els mocs amb els refredats, el nostre cos en produeix cada dia, fins i tot quan estem sans. Ara bé, el seu aspecte pot variar en funció del que passa a les vies respiratòries.
Els mocs transparents acostumen a ser normals, tot i que poden aparèixer en casos d'al·lèrgia o durant les primeres fases d'un refredat. En canvi, quan la mucositat es torna groga o verda, pot indicar que el sistema immunitari està responent a una infecció o inflamació. Això no significa, però, que hi hagi necessàriament una infecció bacteriana. El color verdós es deu, en part, a substàncies presents en determinades cèl·lules de defensa de l'organisme. Per tant, tenir mocs verds no implica automàticament que calgui prendre antibiòtics, ja que també poden aparèixer durant infeccions víriques que es resolen sense aquest tractament.
La consistència també pot aportar informació. Quan la mucositat és més espessa o abundant, pot ser conseqüència d'una inflamació de les vies respiratòries o de la deshidratació. En qualsevol cas, els especialistes insisteixen que el color, per si sol, no permet establir un diagnòstic i que cal valorar altres símptomes.
Quina diferència hi ha entre els mocs i les flegmes?
Una altra confusió habitual és pensar que els mocs i les flegmes són dues substàncies diferents. En realitat, les flegmes també són moc, però la principal diferència és el lloc d'on provenen. Mentre que els mocs s'associen habitualment a les secrecions del nas, les flegmes provenen de les vies respiratòries inferiors, especialment dels bronquis, i s'expulsen quan tossim.
Aquesta distinció és important perquè l'origen de la mucositat pot ajudar a identificar diferents problemes respiratoris. Per exemple, les secrecions nasals abundants poden estar relacionades amb un refredat, una al·lèrgia o una sinusitis, mentre que la producció persistent de flegmes pot aparèixer en malalties com la bronquitis crònica.
Quan ens hauríem de preocupar?
Tot i que la presència de mocs i flegmes acostuma a ser habitual durant els processos respiratoris, hi ha determinats senyals que convé vigilar. Després d'un refredat, per exemple, la tos pot persistir durant tres o quatre setmanes, encara que la resta de símptomes ja hagin desaparegut. Això no significa necessàriament que la infecció continuï activa, però és important que les molèsties disminueixin progressivament.
En canvi, si la tos no millora, les flegmes es mantenen durant setmanes o la mucositat apareix de manera recurrent, és recomanable consultar un professional sanitari. També cal prestar atenció a altres símptomes, com la febre persistent, el dolor al pit, la dificultat per respirar o la presència de sang a les secrecions. Per tant, més enllà del color dels mocs, el més important és observar-ne l'evolució i els símptomes que els acompanyen. Una mucositat verda no sempre és motiu d'alarma, de la mateixa manera que uns mocs transparents no descarten necessàriament un problema respiratori.
