Amb l'arribada de la tardor apareixen amb més freqüència els mocs, s'embussa el nas, i sorgeix el dubte: que em prenc pel constipat? Tenir mucositat no basta per a justificar el seu ús, ni aquests medicaments han demostrat escurçar de manera consistent el catarro.
La pneumòloga de la Societat espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) Jessica González Gutiérrez i la metgessa de família de la semFYC Maria de la Mar Martínez Vázquez expliquen en una entrevista a Europa Press per què distingir entre secrecions nasals i flegmes en els bronquis és clau per a triar correctament el xarop o mucolític adequat i quins errors convé evitar.
En quins casos s'ha de prendre un mucolític?
En primer lloc, González, indica que no sempre s'han de prendre els mucolítics quan se tenen mocs. "Els mucolítics poden ser útils, però el seu benefici depèn de la malaltia i de l'objectiu del tractament. Tenir mocs per un catarro no és el mateix que tenir una malaltia dels bronquis amb secrecions persistents", subratlla l'experta.
En un catarro comú o una bronquitis aguda, segons assegura, no es recomana utilitzar-los de manera rutinària. En canvi, sí que indica que en determinades persones amb bronquitis crònica o amb MPOC, alguns mucolítics usats de forma mantinguda poden reduir modestament els episodis d'empitjorament.
Mentrestant, Martínez Vázquez ressalta per la seva part que tenir mocs no significa necessitar un mucolític. Al seu judici, l'important és distingir entre la mucositat nasal pròpia d'un catarro, i les flegmes de les vies respiratòries inferiors, valorar la causa, i prioritzar les mesures que realment poden alleujar els símptomes.
"És important distingir on està el problema: no és el mateix tenir el nas ple de mucositat que acumular flegmes en els bronquis. Encara que col·loquialment parlem de mocs per a totes dues coses, no tots els tractaments serveixen per a les dues situacions", avisa. A més, adverteix aquesta doctora que, si el problema és principalment la congestió o la secreció nasal, prendre un mucolític per via oral no sol ser la mesura més útil. "En aquest cas, podem provar les rentades nasals amb sèrum fisiològic i sonar-nos el nas suaument", afegeix la doctora Martínez Vázquez.
