29
d'abril
de
2016
Actualitzat:
18:27h
L'anunci de recurs d'inconstitucionalitat del govern espanyol en funcions contra la Llei 24/2015, coneguda com la Llei de Pobresa Energètica, ha posat en alerta les entitats socials del país. Des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) s'han pres aquest fet com una "declaració de guerra". "A tres dies que comenci la campanya electoral, el PP ens dóna el missatge que els hem d'apartar perquè són un impediment per garantir els drets dels ciutadans", ha sentenciat Carlos Macías, portaveu de la PAH de Barcelona, en declaracions a NacióDigital.
Com ha explicat la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáez de Santamaría, el recurs només afecta algunes de les mesures de prevenció dels desnonaments de la llei 24/2015. Concretament, els articles 2, 3, 4, una part del 5, el 7 i la disposició addicional primera, tots ells, preceptes que recomanava portar al Tribunal Constitucional (TC) l'informe del Consell d'Estat que l'executiu va rebre el passat 21 d'abril. Tan bon punt TC accepti a tràmit el recurs, aquests articles restaran suspesos durant almenys cinc mesos i s'alterarà tota la protecció que s'havia atorgat a les persones en risc de partir un desnonament. Quines són les principals mesures que quedaran sense efecte?
Mediació. Quedarà suspesa l'obligació d'iniciar un procediment de mediació entre els deutors i els creditors com a pas previ al judici per desnonament.
Mecanisme de segona oportunitat. La Llei 24/2015 estableix un "mecanisme de segona oportunitat" que permet als jutges acordar la cancel·lació dels imports de deute restants un cop tots els actius del deutor s'han liquidat. Aquest precepte es pot aplicar si la persona afectada està està en risc d'exclusió residencial i si no ha pogut complir un pla de pagaments establert prèviament en seu judicial. Això també està inclòs en el recurs.
Lloguer social. El següent aspecte que es veurà afectat és la necessitat d'oferir un lloguer social abans d'iniciar cap procediment de desnonament de famílies en situació de vulnerabilitat.
Cessió obligatòria de pisos buits. Quan arribi la suspensió automàtica de la llei catalana, l'administració no podrà obligar a empreses i entitats financeres a cedir durant tres anys els pisos que tinguin en propietat i que estiguin buits sense causa justificada. En principi, es pot exigir la cessió per la mera existència al municipi de com a mínim una unitat familiar en situació de risc d'exclusió residencial.
"Un problema de tall democràtic"
Davant d'aquesta situació, el president de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Oriol Illa, ha lamentat en declaracions a NacióDigital que l'executiu espanyol vagi en contra una llei que defensava en termes de justícia social "allò que va presentar una iniciativa legislativa popular (ILP) ciutadana". "Estem davant d'un problema de tall democràtic", ha declarat alhora que ha reblat: "Allò que va aconseguir la mobilització ciutadana el PP ho esmena per via judicial".
Per la seva banda, el portaveu de la PAH ha lamentat que el govern espanyol que parli "de la inconstitucionalitat de la norma" quan la llei 24/2015 és "l'única que garanteix el dret a l'habitatge de l'article 47 de la Constitució". En aquest sentit, ha assegurat que l'única prioritat de l'executiu en funcions són "els privilegis de la banca".
Un altre dels elements que ha estat especialment criticat és l'argument de protecció de la "igualtat entre tots els espanyols" en el qual es fonamenta part del recurs. "En comptes d'avalar els drets de tots els ciutadans, el PP els rebaixa per baix", ha criticat Illa. De la mateixa manera, Macías ha denunciat que el govern espanyol en comptes d'optar per "fer extensiu "el dret a l'habitatge, ha preferit que tothom sigui 'igual de pobre'".
Les mesures contra la pobresa energètica, intactes
En principi, el recurs anunciat pel govern espanyol en funcions deixaria l'apartat de la llei 24/2015 dedicat a la pobresa energètica intacte. "No afecta a l'article 6 gràcies a la pressió social que hem fet en aquestes setmanes", ha declarat a NacióDigital la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano.
En aquest sentit, Campuzano ha declarat que "ja no hi ha excuses" per no aplicar el que estableix la llei en matèria de pobresa energètica i que han de ser les empreses subministradores les que assumeixin els costos dels convenis signats amb l'administració en contra dels talls d'electricitat, aigua i gas.
Mobilització de la PAH
La PAH ha fet aquest matí una darrera mobilització per salvar una llei que ha aconseguit evitar fins ara 32.000 talls de subministrament. A les 10 s'han concentrat a la plaça Catalunya amb l'objectiu d'empaperar oficines de bancs i empreses subministradores per acabar a la seu del PP al carrer Comte d'Urgell, coincidint amb la celebració del consell de ministres. El recurs al Constitucional ha arribat en una setmana que l'alt tribunal ha tombat l'impost català a les nuclears. La setmana passada, a més, l'executiu de Mariano Rajoy va enviar al TC tres normes catalanes més.
Com ha explicat la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáez de Santamaría, el recurs només afecta algunes de les mesures de prevenció dels desnonaments de la llei 24/2015. Concretament, els articles 2, 3, 4, una part del 5, el 7 i la disposició addicional primera, tots ells, preceptes que recomanava portar al Tribunal Constitucional (TC) l'informe del Consell d'Estat que l'executiu va rebre el passat 21 d'abril. Tan bon punt TC accepti a tràmit el recurs, aquests articles restaran suspesos durant almenys cinc mesos i s'alterarà tota la protecció que s'havia atorgat a les persones en risc de partir un desnonament. Quines són les principals mesures que quedaran sense efecte?
Mediació. Quedarà suspesa l'obligació d'iniciar un procediment de mediació entre els deutors i els creditors com a pas previ al judici per desnonament.
Mecanisme de segona oportunitat. La Llei 24/2015 estableix un "mecanisme de segona oportunitat" que permet als jutges acordar la cancel·lació dels imports de deute restants un cop tots els actius del deutor s'han liquidat. Aquest precepte es pot aplicar si la persona afectada està està en risc d'exclusió residencial i si no ha pogut complir un pla de pagaments establert prèviament en seu judicial. Això també està inclòs en el recurs.
Lloguer social. El següent aspecte que es veurà afectat és la necessitat d'oferir un lloguer social abans d'iniciar cap procediment de desnonament de famílies en situació de vulnerabilitat.
Cessió obligatòria de pisos buits. Quan arribi la suspensió automàtica de la llei catalana, l'administració no podrà obligar a empreses i entitats financeres a cedir durant tres anys els pisos que tinguin en propietat i que estiguin buits sense causa justificada. En principi, es pot exigir la cessió per la mera existència al municipi de com a mínim una unitat familiar en situació de risc d'exclusió residencial.
"Un problema de tall democràtic"
Davant d'aquesta situació, el president de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Oriol Illa, ha lamentat en declaracions a NacióDigital que l'executiu espanyol vagi en contra una llei que defensava en termes de justícia social "allò que va presentar una iniciativa legislativa popular (ILP) ciutadana". "Estem davant d'un problema de tall democràtic", ha declarat alhora que ha reblat: "Allò que va aconseguir la mobilització ciutadana el PP ho esmena per via judicial".
Per la seva banda, el portaveu de la PAH ha lamentat que el govern espanyol que parli "de la inconstitucionalitat de la norma" quan la llei 24/2015 és "l'única que garanteix el dret a l'habitatge de l'article 47 de la Constitució". En aquest sentit, ha assegurat que l'única prioritat de l'executiu en funcions són "els privilegis de la banca".
Un altre dels elements que ha estat especialment criticat és l'argument de protecció de la "igualtat entre tots els espanyols" en el qual es fonamenta part del recurs. "En comptes d'avalar els drets de tots els ciutadans, el PP els rebaixa per baix", ha criticat Illa. De la mateixa manera, Macías ha denunciat que el govern espanyol en comptes d'optar per "fer extensiu "el dret a l'habitatge, ha preferit que tothom sigui 'igual de pobre'".
Les mesures contra la pobresa energètica, intactes
En principi, el recurs anunciat pel govern espanyol en funcions deixaria l'apartat de la llei 24/2015 dedicat a la pobresa energètica intacte. "No afecta a l'article 6 gràcies a la pressió social que hem fet en aquestes setmanes", ha declarat a NacióDigital la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano.
En aquest sentit, Campuzano ha declarat que "ja no hi ha excuses" per no aplicar el que estableix la llei en matèria de pobresa energètica i que han de ser les empreses subministradores les que assumeixin els costos dels convenis signats amb l'administració en contra dels talls d'electricitat, aigua i gas.
Mobilització de la PAH
La PAH ha fet aquest matí una darrera mobilització per salvar una llei que ha aconseguit evitar fins ara 32.000 talls de subministrament. A les 10 s'han concentrat a la plaça Catalunya amb l'objectiu d'empaperar oficines de bancs i empreses subministradores per acabar a la seu del PP al carrer Comte d'Urgell, coincidint amb la celebració del consell de ministres. El recurs al Constitucional ha arribat en una setmana que l'alt tribunal ha tombat l'impost català a les nuclears. La setmana passada, a més, l'executiu de Mariano Rajoy va enviar al TC tres normes catalanes més.