Com cada 14 de Juliol, hi ha hagut desfilada als Camps Elisis parisencs. La litúrgia republicana francesa, que no amaga nostàlgies monàrquiques, surt cada any a recordar la presa de la Bastilla. Pel president en exercici, és una oportunitat per mostrar de manera molt escenogràfica que ell és la peça central de tot l’engranatge polític. Llancers a cavall i carros blindats se sotmeten a qui encarna, en cotxe descobert, la sobirania nacional. Però aquesta festa nacional té lloc en el moment més baix de la popularitat de François Hollande i amb un govern en greu divisió.
 
Quasi deu mil euros per un tallat de cabell

Le Canard Enchainé, rotatiu satíric de la premsa francesa que tants maldecaps ha donat als inquilins de l’Elisi, ha desfermat la polèmica al publicar el sou del perruquer d’Hollande. Quasi deu mil euros al mes cobraria el “coiffeur” del senyor president per arreglar-li el pentinat al cap de l’Estat. Una missió aquesta que, si s’observa objectivament la qüestió, no ha de donar massa feina… L’Elisi ha sortit a donar explicacions, afirmant que el perruquer està disponible les 24 hores del dia.

No és el primer cop que Hollande ha d’afrontar situacions ridícules. Els conflictes de parella han guarnit els eu mandat i la seva fotografia sortint d’amagatotis amb moto per trobar-se amb el seu nou amor després de la crisi amb la periodista Valérie Trierweiler ja van ser la riota.    

L’escàndol del perruquer pot ser més o menys anecdòtic, però és simptomàtic de la fallida d’una presidència i d’un Partit Socialista Francès (PSF) que no troba el seu espai enmig del desprestigi de la classe política. La reforma laboral aprovada, forçant les resistències de l'Assemblea Nacional, ha tingut un cost enorme pel president i per Manuel Valls.
 
Macron mira a l’Elisi

Deu mesos per a les properes eleccions presidencials i legislatives. I un govern profundament dividit. La tensió dins del PSF ve de lluny. La política d’Hollande i, especialment, el to que li dóna el primer ministre Manuel Valls ha fragmentat el partit i el grup parlamentari a l’Assemblea Nacional. Però aquest 14 de juliol arriba enmig d’una forta crisi interna en el govern.

Emmanuel Macron, ministre d’Economia, és el protagonista de la darrera esgarrinxada en el bàndol governamental. Jove i pretensiós, sense carnet del PSF, tecnòcrata, la seva imatge fotogènica ha fet forat en els sondejos. El ministre, veient que ni president ni primer ministre aixequen el vol a les enquestes, ha decidit tirar pel dret i llançar els eu propi moviment polític, En Marxa. Dimarts va fer un discurs envoltat per partidaris seus on va criticar el “sistema” i va insinuar la seva predisposició a ser candidat a l’Elisi.
A Valls li ha faltat temps per advertir a Macron contra tota aproximació al populisme. Amb més mala intenció, ha recordat que el ministre d’Economia és un producte de l’elitista ENA, l’escola que forja alts dirigents de l’administració.

La polèmica s’estén. El ministre de Defensa, el sempre disciplinat Jean-Yves Le Drian, ha recriminat a Macron els seus moviments, tot recordant que els ministres han de jugar de manera col·lectiva, que hi ha un president i un primer ministre, i no hi ha lloc per a tercers. El govern francès es desgasta en batusses internes i els sons de La Marsellesa que avui han sonat al pas d’Hollande poden ser un anunci de fi d’etapa.