19
d'octubre
de
2020, 14:34
Actualitzat:
21
d'octubre,
9:57h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la incidència del coronavirus, els contagis detectats, els PCR fets o, en el cas de les comarques, les hospitalitzacions o les defuncions, tot amb dades d'entre el 9 i el 15 d'octubre. L'Rt o velocitat de propagació mesura el nombre mitjà de persones infectades per cada persona infecciosa, mentre que el risc de rebrot es mesura per l'índex EPG, que combina l'Rt i la ràtio de positius recents. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
La situació de la pandèmia segueix empitjorant arreu del país -els primers brots verds no arribaran, com a d'hora, abans de mitjans d'aquesta setmana-. El risc de rebrot només s'ha moderat l'última setmana a 7 comarques, mentre que a 34 ha crescut i en una altra, s'ha mantingut força estable, cosa que ha provocat que, a 40 de les 42, encara hi hagi risc alt. En el cas dels 62 municipis de més de 20.000 habitants, la situació ha millorat a 16 i ha empitjorat a 45, però el risc també es manté alt a 60, tots menys Sant Cugat del Vallès i Olesa de Montserrat.
Tot i això, en aquests darrers set dies, la velocitat de propagació s'ha mantingut força estable i fins i tot la Rt s'ha moderat lleugerament, de l'1,34 a 1,3, cosa que pot significar que la rapidesa en l'expansió es pot contraure, el primer símptoma de millora. Malgrat tot, com que es manté per damunt d'1, creixen el nombre de positius dels 11.638 setmanals a 15.085 (ràtio de 196,6 per cada 100.000 habitants). Igualment, el percentatge de positius ha crescut del 7,45% al 10,87%, allunyant-se del 5% recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per mantenir sota control la pandèmia, cosa que evidencia que cada cop hi ha més contagis que no s'arriben a detectar.
Així ho apunten les dades del Departament de Salut que, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG, el qual posa en relació la velocitat de propagació dels darrers set dies amb la incidència acumulada per 100.000 habitants de les últimes dues setmanes. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda de nou més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canet de Mar, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Puigcerdà, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes i Vilafant).
D'aquesta manera, 40 de les 42 comarques i 69 dels 71 municipis analitzats es troben en risc elevat de rebrot, i cap, en risc moderat-alt. Una comarca i un municipi tenen un risc moderat i tan sols una comarca i un municipi, baix. Tot això amb dades del 15 d'octubre, per minimitzar l'impacte del retard en computar les xifres. La comarca en pitjor situació respecte el coronavirus són les Garrigues (índex EPG de 1.799,9,2), seguida de lluny per la Segarra (1.076,9), Osona (973,3) i el Ripollès (714,6). Fins a 36 comarques (el 85,7%), però, tenen un índex per sobre de 200.
En canvi, la comarca amb millor situació és l'Alta Ribagorça, amb tan sols un positiu -el primer, en quatre setmanes- i un risc de rebrot de 8,3. El Pallars Sobirà (índex EPG de 68,1) és l'altra comarca que no es troba en risc elevat, com sí que ho estan, per poc, la Conca de Barberà (110,6) o el Moianès (136,4). De fet, la comarca que més ha millorat respecte la setmana passada és la Conca de Barberà (-505,6), molt per davant de la Terra Alta (-186), el Pla d'Urgell (-91,4) o el Priorat (-85,1), mentre que han empitjorat molt la Noguera (+524,1), el Baix Empordà (+320,7), el Pla de l'Estany (+304,2) o el Ripollès (+260,4).
Si es posa el focus en els municipis, només n'hi ha un amb risc de rebrot baix, Olesa de Montserrat (índex EPG de 26,5), mentre que Sant Cugat del Vallès (63) és l'altre de més de 20.000 habitants sense risc alt rebrot. Només n'hi ha un altre d'aquesta grandària amb un índex EPG per sota de 200, de fet, Vilanova i la Geltrú (164). Per contra, la situació és molt complicada a Manlleu (1.333,4), Vic (1.287,4), Palafrugell (1.271,2), Martorell (1.237), Mollet del Vallès (1.103,4) o Figueres (1.066,1).
Malgrat la situació encara dolenta, però, Manlleu és el municipi gran que més ha millorat la situació respecte la setmana passada (-234,8), com també ho han fet Molins de Rei (-232), Montcada i Reixac (-166,5), Sant Cugat del Vallès (-157,9) o Blanes (146,5) o, entre els municipis analitzats més petits, les Franqueses del Vallès (-771,7) i Puigcerdà (-224,2). Per contra, el risc de rebrot ha crescut molt a Palafrugell (+1.081,22), molt per davant que Santa Perpètua de la Mogoda (+599), Martorell (+537,3), Sant Pere de Ribes (+496,6) i Mollet del Vallès (+496,5).
La situació de la pandèmia segueix empitjorant arreu del país -els primers brots verds no arribaran, com a d'hora, abans de mitjans d'aquesta setmana-. El risc de rebrot només s'ha moderat l'última setmana a 7 comarques, mentre que a 34 ha crescut i en una altra, s'ha mantingut força estable, cosa que ha provocat que, a 40 de les 42, encara hi hagi risc alt. En el cas dels 62 municipis de més de 20.000 habitants, la situació ha millorat a 16 i ha empitjorat a 45, però el risc també es manté alt a 60, tots menys Sant Cugat del Vallès i Olesa de Montserrat.
Tot i això, en aquests darrers set dies, la velocitat de propagació s'ha mantingut força estable i fins i tot la Rt s'ha moderat lleugerament, de l'1,34 a 1,3, cosa que pot significar que la rapidesa en l'expansió es pot contraure, el primer símptoma de millora. Malgrat tot, com que es manté per damunt d'1, creixen el nombre de positius dels 11.638 setmanals a 15.085 (ràtio de 196,6 per cada 100.000 habitants). Igualment, el percentatge de positius ha crescut del 7,45% al 10,87%, allunyant-se del 5% recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per mantenir sota control la pandèmia, cosa que evidencia que cada cop hi ha més contagis que no s'arriben a detectar.
Així ho apunten les dades del Departament de Salut que, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG, el qual posa en relació la velocitat de propagació dels darrers set dies amb la incidència acumulada per 100.000 habitants de les últimes dues setmanes. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda de nou més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canet de Mar, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Puigcerdà, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes i Vilafant).
D'aquesta manera, 40 de les 42 comarques i 69 dels 71 municipis analitzats es troben en risc elevat de rebrot, i cap, en risc moderat-alt. Una comarca i un municipi tenen un risc moderat i tan sols una comarca i un municipi, baix. Tot això amb dades del 15 d'octubre, per minimitzar l'impacte del retard en computar les xifres. La comarca en pitjor situació respecte el coronavirus són les Garrigues (índex EPG de 1.799,9,2), seguida de lluny per la Segarra (1.076,9), Osona (973,3) i el Ripollès (714,6). Fins a 36 comarques (el 85,7%), però, tenen un índex per sobre de 200.
En canvi, la comarca amb millor situació és l'Alta Ribagorça, amb tan sols un positiu -el primer, en quatre setmanes- i un risc de rebrot de 8,3. El Pallars Sobirà (índex EPG de 68,1) és l'altra comarca que no es troba en risc elevat, com sí que ho estan, per poc, la Conca de Barberà (110,6) o el Moianès (136,4). De fet, la comarca que més ha millorat respecte la setmana passada és la Conca de Barberà (-505,6), molt per davant de la Terra Alta (-186), el Pla d'Urgell (-91,4) o el Priorat (-85,1), mentre que han empitjorat molt la Noguera (+524,1), el Baix Empordà (+320,7), el Pla de l'Estany (+304,2) o el Ripollès (+260,4).
Si es posa el focus en els municipis, només n'hi ha un amb risc de rebrot baix, Olesa de Montserrat (índex EPG de 26,5), mentre que Sant Cugat del Vallès (63) és l'altre de més de 20.000 habitants sense risc alt rebrot. Només n'hi ha un altre d'aquesta grandària amb un índex EPG per sota de 200, de fet, Vilanova i la Geltrú (164). Per contra, la situació és molt complicada a Manlleu (1.333,4), Vic (1.287,4), Palafrugell (1.271,2), Martorell (1.237), Mollet del Vallès (1.103,4) o Figueres (1.066,1).
Malgrat la situació encara dolenta, però, Manlleu és el municipi gran que més ha millorat la situació respecte la setmana passada (-234,8), com també ho han fet Molins de Rei (-232), Montcada i Reixac (-166,5), Sant Cugat del Vallès (-157,9) o Blanes (146,5) o, entre els municipis analitzats més petits, les Franqueses del Vallès (-771,7) i Puigcerdà (-224,2). Per contra, el risc de rebrot ha crescut molt a Palafrugell (+1.081,22), molt per davant que Santa Perpètua de la Mogoda (+599), Martorell (+537,3), Sant Pere de Ribes (+496,6) i Mollet del Vallès (+496,5).